Resultats de la cerca

Altres noms: Sant Salvador de Solerdemunt.

La capella de Sant Salvador de Solerdemunt es troba als terrenys de Llanera, al Solsonès, i és un edifici religiós del segle XI d'estil romànic. Envoltada de bosc i en bon estat de conservació, destaca pel seu ample porxo amb bancada que serveix d'aixopluc. L'accés a la capella és restringit, tot i que el porxo és lliurement visitable.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII de planta quadrangular amb absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat i d'accés lliure, destaca per la seva volta apuntada, presbiteri elevat i les obertures que il·luminen l'interior, així com pel parament regular de carreus de pedra. Restaurada el 1856 i després de la Guerra Civil, actualment es troba sense culte.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta església-santuari romànica del segle XI de gran interès arquitectònic. Destaca per la seva planta rectangular amb nau única coberta de volta de canó, absis semicircular amb bandes llombardes i una pica baptismal esculpida en pedra. L'edifici, restaurat i en bon estat, té accés restringit però permet visita exterior lliure, amb aparcament a l'esplanada frontal.

A Guissona, municipi de la Segarra, es troba aquesta torre defensiva de planta quadrangular del segle XVIII, construïda amb pedra arrebossada i grans carreus regulars. L'edificació presenta tres cossos diferenciats per línies d'imposta, amb espitlleres i obertures rectangulars, i mesura aproximadament tres metres i mig de costat per set d'alçada.

Edificació de quatre plantes situada a les afores de Guissona, municipi de la Segarra, datada del segle XIX. Es tracta d'una construcció de quatre façanes amb diverses obertures, algunes tapiades, coberta de teules a dues vessants i en bon estat de conservació. No disposa de protecció oficial, és de propietat privada i permet visita exterior lliure.

L'església de Llanera, situada a Torà al Solsonès, és un edifici gòtic de nau única del segle XVI amb interessants capelles laterals policromades i una torre de campanar. Destaca per la qualitat escultòrica de les claus de volta i els relleus heràldics, així com per la portada amb pilastres decorades i la inscripció llatina a la llinda. Es troba en estat malmès sense protecció oficial, però amb accés lliure.

L'església de Sant Serni de Llanera, situada a Torà al Solsonès, és un edifici romànic del segle IX molt modificat, especialment en la reforma de 1764 que li va afegir capelles laterals i volta de canó. Conserva elements destacables com la reixa de ferro forjat, travessers forjats i una estela discoïdal, a més d'un campanar de planta quadrada amb balustrada. Es troba en bon estat i és de lliure accés exterior.

A Cellers, petita entitat de Torà (Solsonès), es troben les ruïnes d'un castell medieval d'origen als segles IX-X, que fou robust edifici de planta quadrangular amb escut de marbre blanc amb armes dels Pignatelli, Aimeric i Anglesola. L'edifici fou habitat fins als anys 50 del segle XX, però des d'aleshores ha sofert una forta degradació i actualment només resten ruïnes molt malmeses sense protecció oficial.

L'església de Sant Martí i Sant Celdoni es troba a Cellers, petit nucli de Torà al Solsonès. Construcció romànica del segle XI amb nau única, volta de canó i campanar quadrat adossat a la façana est. Documentada des de 1038, presenta bon estat exterior i es localitza a la part alta del llogaret.

El castell de Claret es troba a la petita localitat de Claret, dins el municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XI, esmentada documentalment des del 1026, que va ser seu d'una família noble local. L'edifici es troba en estat molt malmès i pràcticament irreconeixible, sense protecció oficial, amb les seves restes barrejades amb pedres d'altres construccions.

L'església de Claret, a Torà (Solsonès), és un edifici romànic del segle XII de planta rectangular amb nau única, volta de canó apuntada i absis semicircular. Destaca per la seva entrada amb arc adovellat, el campanar d'espadanya i tres sarcòfags de pedra amb tapa de diferents característiques. Es troba en bon estat, documentada des de 1139, amb accés restringit.

A Torà, al Solsonès, es troba aquesta església romànica del segle XI de nau única amb volta de canó i absis decorat amb arcuacions cegues, que presenta formes llombardes característiques. L'edifici, en excel·lent estat de conservació, disposa d'un campanar de cadireta i accés occidental amb arc rebaixat, tot i que no és lliurement accessible.

A Sanaüja, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquest pont medieval del segle XIV que dóna accés al poble travessant la riera de Sanaüja. Construït amb carreus regulars disposats a filades, presenta un doble arc de mig punt amb mènsules motllurades a ambdues cares. Es conserva en perfecte estat i segueix en ús avui en dia, mantenint la seva funció original com a pas de vianants i vehicles.

Església romànica del segle XII situada a les afores de Biosca, al Solsonès, dedicada a la Mare de Déu del Pla. Construïda amb carreus, destaca per la seva portada d'arc de mig punt amb timpà de cercles concèntrics i l'absis semicircular. Ben conservada, té accés restringit i es troba a peu de carretera entre Biosca i Guissona.

A la part alta de Biosca, municipi del Solsonès, es troba aquesta antiga capella romànica del segle XII adossada al castell. L'edifici de nau única amb capelles laterals de volta de creueria destaca per la seva poderosa estructura i l'absis semicircular amb arcuacions llombardes, conservant la volta primitiva en relatiu bon estat.

A Biosca, municipi del Solsonès, es troba aquesta església romànica del segle XII dedicada a Sant Pere Sasserra, que depenia del monestir de Sant Llorenç de Morunys. L'edifici conserva les quatre parets amb elements destacats com l'absis rectangular, dos arcosolis decorats amb capitells geomètrics i una porta d'accés amb arquivoltes ornamentades, coronada per un campanar d'espadanya de tres ulls.

Al llogaret de Gàver, municipi d'Estaràs, a la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa cilíndrica del segle XI, originàriament vinculada al comtat de Berga. Aquesta robusta construcció medieval, que s'assenta directament sobre la roca natural, presenta un parament exterior ben treballat amb carreus rectangulars, tot i que actualment es troba molt malmesa per l'enderroc dels seus pisos interiors.

Altres noms: Casa Senyorial de Santa Fe i/o Castell

A Santa Fe de Segarra, nucli de les Oluges (La Segarra), es troba aquest gran casal senyorial del segle XII, possiblement construït simultàniament a les muralles. Molt reformat i dividit en habitatges, conserva la portalada principal amb arc de mig punt i dovelles, modificada el 1729, així com obertures que reflecteixen les diferents fases constructives.