Resultats de la cerca

Capella romànica del segle XIII situada a Maldà, municipi de l'Urgell, al carrer Sant Pere prop del Castell de Maldà. Edifici d'una sola nau construït amb grans carreus de pedra, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, que destaca per la seva sobrietat constructiva i decorativa. Presenta bon estat, accés restringit, i no consta protecció oficial.

Altres noms: Molí de la Sinoga - Moli del Cacau – Molí de l’Aigüet

A Sant Martí de Riucorb, municipi de l'Urgell, es troba aquest edifici medieval del segle XII, conegut també com a Molí de la Sinoga. Es tracta d'una construcció quadrada amb molí a la planta baixa, caracteritzada per una entrada amb arc de mig punt format per pedres adovellades. L'edifici, documentat des de 1207 i antigament propietat del Duc de Sessa, no disposa de protecció oficial i presenta un estat visible però singular.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquest edifici del segle XIX de notable grandària, construït en terrenys amb ocupació ibèrica. Es tracta d'una antiga comunitat monàstica neogòtica amb elements eclèctics, destacable per les seves torres poligonals, campanar d'espadanya i finestrals lobulats a la façana principal. Actualment en bon estat, l'edifici no té protecció oficial i és propietat d'una empresa del sector olivarell.

Altres noms: Antiga casa dels Llúries (*)

A Tornabous, municipi de l'Urgell, es troba aquesta casa senyorial gòtica del segle XVI, antiga propietat del monestir de Poblet i després de Roger de Llúria. L'edifici quadrangular destaca pels seus arcs peraltats de pedra, les finestres rectangulars motllurades de la planta noble i la galeria superior amb arcs de mig punt. En bon estat, actualment allotja l'Ajuntament de la vila a la Plaça de la Vila.

Església de Tornabous situada al carrer Major del municipi de Tornabous, a l'Urgell. Edifici d'origen romànic del segle XII, tot i que l'estructura actual és del segle XIV amb planta basilical de nau única i dues capelles laterals. Destaca per les seves transformacions medievals, l'absis poligonal i la imatge de la Mare de Déu amb el Nen de 1349, mantenint bon estat general però amb accés restringit.

Altres noms: Església Vella de la Guàrdia d'Urgell

L'església de la Guàrdia d'Urgell, a Tornabous (Urgell), és un temple romànic del segle XIII de nau única amb una notable portalada de mig punt i campanar d'espadanya. Actualment en bon estat però amb accés restringit, fou l'antiga església parroquial fins que el 1960 se'n construí una de nova. Destaca per la seva arquitectura senzilla amb volta de canó i dues capelles laterals, així com per la data de consagració gravada a la dovella central.

A Terrassa, al Vallès Occidental, es conserva un fragment del claustre gòtic del Monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, destruït el 1873. Consta de deu arcs ogivals del segle XIII sostinguts per columnes quatrilobulades amb capitells decorats de motius vegetals i rosetons parcialment originals. Es troba en bon estat i amb accés lliure al carrer Sant Ignasi.

Església de Sant Iscle situada a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, datada del segle XI amb estil romànic. Es tracta d'una construcció de nau única amb absis semicircular, paraments llisos i campanar d'espadanya, que pertany al primer període romànic. L'accés és restringit per trobar-se dins d'una finca privada, tot i que és visitable, i actualment funciona com a capella d'una residència de monges.

L'ermita de Santa Maria es troba a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, i és una petita construcció de planta de creu llatina dels segles XIV-Barroc amb elements característics com frontons corbs, arcs apuntats i decoracions vegetals a l'interior. Actualment presenta bon aspecte exterior, però té accés restringit per ser propietat privada envoltada de closos. No disposa de protecció oficial registrada.

A les afores de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, es conserven les restes d'un aqüeducte medieval format per arcades de maó de punt rodó, dels segles XVI-XVII, que servia per canalitzar aigua. L'obra d'enginyeria presenta arcs d'uns 90 cm d'ample i alçada variable entre 2 i 4 metres, amb dos trams paral·lels al riu Major. Malgrat la seva antiguitat, es manté en estat admirable, tot i que no té protecció oficial.

L'ermita de Sant Medir es troba a Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, dins del Parc Natural de la Serra de Collserola. Es tracta d'una capella romànica del segle XI de planta rectangular amb volta de canó, porta de punt rodó adovellada i campanar de doble espadanya, que manté la seva estructura primitiva.

L'ermita de Sant Cugat del Vallès, situada a la confluència de l'avinguda de Rius i Taulet amb la de Can Graells, és una petita construcció religiosa del segle XV d'una sola nau amb coberta a dues vessants. Destaca per la seva porta amb carreus i llinda d'una peça. Es troba en bon estat, amb accés restringit però visitable segons cartell de la porta.

Ermita situada a Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, datada del segle XI amb estil romànic. Edifici de planta rectangular amb una sola nau reforçada per contraforts, torre campanar sobre la façana i finestres a la façana sud. Presenta bon estat exterior, està ubicada en terreny privat amb accés restringit i conserva retaule de Sant Sebastià del 1562 i pica baptismal a l'interior.

L'església de Sant Vicenç màrtir es troba a la vora de La Donzell d'Urgell, agregat al municipi d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell. Es tracta d'un temple romànic del segle XIII amb nau única, absis circular i volta de canó, actualment en ruïna i sense ús. L'edifici va ser greument danyat durant la Guerra Civil quan se'n van extreure els carreus per a obres militars, i actualment es troba malmès però amb accés lliure.

A Castellnou d'Ossó, municipi de l'Urgell, es troba aquesta església romànica del segle XII de nau única amb absis semicircular, coberta amb volta de canó i rematada per un campanar d'espadanya. La portalada d'arc de mig punt presenta columnetes amb capitells de gran simplicitat, mentre que contraforts bisellats reforçen els paraments exteriors.

A Pujarnol, entitat de població de Porqueres, al Pla de l'Estany (Girona), es troba aquesta església romànica del segle XII de planta rectangular amb absis semicircular i campanar sobre la portalada. L'edifici, en bon estat, presenta volta lleugerament apuntada i està protegit com a patrimoni històric, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Centre comarcal de cultura / Antiga església de Sant Joan de Jerusalem

A Cervera, capital de la Segarra, es conserva l'antiga església romànica de Sant Joan de Jerusalem del segle XIII, actualment integrada en el Centre Comarcal de Cultura. De l'edifici original destaca la façana posterior amb espadanya, finestres de diverses formes i un portal de carreu amb columnes nervades i àngels infants esculpits.

L'Església de la Trinitat es troba a Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès, i és un edifici gòtic del segle XVI construït on hi havia una antiga església del 1272. Presenta una sola nau amb cinc capelles laterals per banda, campanar octogonal i destaca per les seves pintures murals policromes i l'escultura de la Mare de Déu de Montserrat. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i no té protecció oficial registrada.