Resultats de la cerca

A la partida del Pinetell de Montblanc, capital de la Conca de Barberà, es conserven les restes d'una construcció romànica del segle XII, possiblement una torre defensiva, encara que tradicionalment s'ha identificat com l'església de Sant Pere del Pinetell. De l'edifici primitiu només en resta part de l'absis semicircular amb carreus regulars col·locats a mode isòdom.

El Pont Vell de Montblanc, capital de la Conca de Barberà, és un pont medieval de quatre ulls del segle XII d'estil romànic amb possibles orígens romans. Destaca pels seus bells esperons centrals decorats amb fragments esculturats i es troba en bon estat, mantenint-se funcional per al trànsit peatonal sobre el riu Francolí. Malgrat no tenir protecció oficial, ha resistit riuades, guerres i múltiples reconstruccions al llarg dels segles.

A Montblanc, capital de la Conca de Barberà, es troba aquest antic hospital gòtic del segle XIV, edifici de planta trapezoïdal amb claustre central i elements decoratius renaixentistes que destaquen per la seva simetria i escultures. Construït el 1342 i reformulat entre 1490 i 1515, conserva en bon estat el paviment original del segle XVI i escuds heràldics de les famílies fundadores.

Altres noms: Antiga capella de l'Hospital de Santa Magdalena – (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

L'antiga capella de l'Hospital de Santa Magdalena es troba a Montblanc, capital de la Conca de Barberà. Es tracta d'una església gòtica del segle XIV, construïda el 1342, amb una nau única reforçada per tres arcs apuntats i decoració interior policromada. Actualment presenta bon estat exterior, funciona com a sala d'actes i té accés restringit.

L'església de Sant Mateu de Joanet, a la localitat de Joanet d'Arbúcies a la Selva, és un edifici d'origen romànic del segle X, tot i que fou totalment transformat el 1619 i posteriorment el 1890 amb la construcció del campanar. Presenta una nau allargada amb absis semicircular, capelles del segle XVII i façana senzilla amb porta adovellada. Es troba en bon estat, però l'accés no és lliure.

L'església de Sant Cristòfol de Cerdans es troba a Arbúcies, a la comarca de la Selva, a 827 metres d'altitud dins el Parc Natural del Montseny. Es tracta d'un edifici romànic de finals del segle XI o inicis del XII, amb una nau rectangular, absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes i una torre de campanar posterior.

A Conesa, municipi de la Conca de Barberà, es conserven les restes de la capella hospital de Sant Antoni de Pàdua, edifici gòtic del segle XIV construït fora muralla com a hostal de peregrins. Del conjunt només es manté el mur perimetral i la porta d'accés amb arc de mig punt decorat amb motius geomètrics, mentre que la resta de l'estructura ha desaparegut. L'edifici no té protecció oficial i és accessible lliurement.

L'església de Santa Maria de Conesa, situada al municipi de Conesa a la Conca de Barberà, és un edifici gòtic construït entre 1335 i 1347 pel mestre Guillem Pedrola de Guimerà. Presenta una nau única amb absis pla, campanar de 28 metres d'alçada iniciat el 1399, i una portada gòtica amb timpà que representa la Mare de Déu amb l'Infant envoltada d'àngels.

Altres noms: És un temple dedicat a Sant Josep i a la Mare de Déu de la Llet - (Diputació de Tarragona).

A Sant Gallard, entitat de població de Les Piles, a la Conca de Barberà, es troba aquesta església d'origen romànic dedicada a Sant Josep i la Mare de Déu de la Llet. L'edifici actual data dels segles XVI-XVII i presenta una sola nau amb dues capelles laterals, destacant la portalada amb llinda de pedra rectangular i el campanar d'espadanya. L'església es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Guialmons, entitat de població de Les Piles a la Conca de Barberà, es troba aquesta església romànica del segle XII d'una sola nau amb presbiteri pla i volta de canó apuntat. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt adovellada i una finestra romànica conservades, construïdes amb carreus de pedra tallada. L'edifici, sense protecció oficial, presenta bon aspecte exterior però accés restringit, ja que ha quedat envoltat per les cases del poble.

Al lloc d'Almenara, a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), es troba aquesta església romànica del segle XI actualment en ruïna, de la qual es conserven els murs de la nau amb evidència de successives reformes medievals. L'edifici presenta un portal d'arc de mig punt al mur sud i restes de volta al presbiteri, mentre que la coberta ha desaparegut totalment.

Capella de la Portella situada a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, és un edifici romànic del segle XIII actualment en estat de ruïna amb només part de les parets en peus. L'edifici d'una sola nau destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt lleugerament capalçada decorada amb la representació de Sant Miquel pesant ànimes. No té protecció oficial però és d'accés lliure i es troba a 796 metres d'altitud.

Altres noms: Església parroquial de Santa Coloma

Església parroquial de Santa Coloma de Queralt, situada a Santa Coloma de Queralt, municipi de la Conca de Barberà. Edifici gòtic del segle XIV d'una sola nau amb presbiteri poligonal i capelles laterals, destacant la portada nord amb arc apuntat i la imatge de pedra negra de Santa Coloma sobre la llinda. L'església es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i va ser construïda entre 1331 i 1587.

Altres noms: Antic Hospital de Santa Magdalena (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

A Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, es troba aquesta façana gòtica del segle XIV, antiga hospital de Santa Magdalena traslladada al pati del castell el 1925. Presenta carreus de pedra picada amb un gran portal d'arc apuntat i espadanya doble, destacant l'escut de la família Requesens. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Capella de Sant Vicenç d'Aguiló, situada a les afores d'Aguiló, entitat de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà. Edifici romànic del segle XII de planta rectangular amb volta de canó, construït amb materials pobres i decoració mínima. Conserva bona part dels murs originals i està en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es conserven les restes de la muralla medieval del segle XIV que envoltava la vila. El tram visible al carrer Migdia, de tres-cents metres de llargada, presenta dues torres circulars als extrems i està construït amb carreus de pedra, tot i que va ser reconstruït després de la riuada de Santa Tecla del 1874. L'edifici es troba en bon estat i té accés lliure.

L'església de Sant Antoni es troba a la plaça del mateix nom a Tàrrega, capital de l'Urgell. Es tracta d'un edifici gòtic del segle XV amb una façana caracteritzada pel campanar d'espadanya desplaçat, una nau única amb capelles laterals i un absis recte. L'edifici presenta un estat exterior relativament bo, sense protecció oficial registrada.

Altres noms: Convent del Carme

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba el Convent del Carme, edifici religiós fundat el 1364 i reconstruït als segles XVII i XVIII amb estil renaixentista. Destaca pel seu claustre quadrat amb arcs de mig punt, la nau basilical única i l'escut carmelità de 1610 adossat al mur. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i es pot visitar en horaris de missa.