Capella de Sant Vicenç – Santa Coloma de Queralt / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Afores d'Aguiló, entitat de població de Santa Coloma de Queralt, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat al costat.

Altres noms

Accés - Visitada el 07/06/2015:

Hem accedit a aquesta església, segons el següent recorregut:

  • Autopista A-2 en sentit Lleida. Sortida PK 532 - La Panadella (41 37 21.3 01 24 52.0), entrant a la carretera B-221 (Després T-221),  amb destinació a Santa Coloma de Queralt, sense arribar-hi.
  • Sortida indicada – Aguiló, a l'esquerra de la carretera (41 33 14.5 01 24 16.9).
  • Circularem una curta estona per la C-241 fins trobar (41 33 10.4 01 24 53.5) una sortida indicada – Aguiló, a la dreta.
  • Finalment. abans de pujar cap a Aguiló, veurem la capella, a la dreta, enfilada sobre un turonet, als peus de la població.

Localització: N 41 33 03.9 E 01 25 13.8 - Altitud: 771 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

Capella de planta rectangular, sense presbiteri diferenciat i amb volta de canó que arrenca d'una imposta.

 La porta originària, d'arc de mig punt i dovellada va quedar inutilitzada i roman a la façana sud tapiada.

 L'únic element ornamental que hi apareix és una motllura a manera de guardapols resseguint externament el perímetre del dovellat.

 Els materials constructius emprats en la fàbrica són molt pobres: aparell petit, tallat a cops de maceta i lligats amb reble. Havia d'anar per força arrebossat interior i exteriorment.

 L'accés actual es fa pel mur de fons. Al seu interior es conserven les imatges gòtiques de Santa Anna, Sant Vicenç i Santa Llúcia, realitzades en pedra.

Notícies històriques

Aguiló apareix documentat per primera vegada (per qüestions castelleres) el 1018.

L'església que va fer funcions de parròquia era dedicada a Santa Maria i ja es menciona el 1051. L'edifici no s'ha conservat.

 Pel que fa a la Capella de Sant Vicenç no hi ha menció d'ella fins ben entrat el segle XIV. Aleshores tenien cura del seu servei uns "donats" i consta que l'any 1362 ho era Ramón de Sarral.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Juny  2015):
  • En data 05/11/2017, comprovem que aquest enllaç ja no és operatiu - (Catalunya Medieval).

“Descripció:

 Petita església isolada d’una sola nau de planta rectangular en la qual no es marca la part del presbiteri.

 És coberta amb volta de canó seguit, actualment arrebossada, que arrenca d’una imposta que ressegueix tot el perímetre de la nau.

 Conserva la porta original, tapiada, d’arc de mig punt adovellat sense cap decoració, només amb una motllura a manera de guardapols, que segueix exteriorment l’arc.

 La porta actual data del 1869, tal com està gravat a la seva dovella central i està orientada cap al nord, da cara al poble.

Té un petit campanaret en forma d'espadanya d'un sol ull. Es conserven els murs originals a tot el perímetre i conserven restes d’arrebossat.

Ressenya històrica:

 El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany.

 En documents del segle XI ja es parla d’una capella dedicada a santa Maria que hi havia al castell però les primeres mencions de l’església de Sant Vicenç són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de Santa Coloma de Queralt es feren deixes a l’església de Sant Vicenç d’Aguiló.

Al llarg del segle XIV un seguit de donats tingueren cura de la capella. Així, l’any 1362 es documenta un Ramon de Sarral com a donat de Sant Vicenç d’Aguiló.

Sant Vicenç d’Aguiló no fou bastida fins a finals del segle XII, començaments del segle XIII i potser fou fruit d’una iniciativa particular.

Sant Vicenç d’Aguiló ha estat sempre una capella dependent de la parroquial de Santa Maria d’Aguiló i, com aquesta, estigué vinculada al bisbat de Vic des de la seva fundació.

Quan fou restaurat l’arquebisbat de Tarragona, la parròquia d’Aguiló fou reclamada com a pertanyent a la seva antiga demarcació però, tot i que el breu de l’any 1154 del papa Anastasi IV que comminà el bisbe de Vic que la retornés a Tarragona, continuà vinculada al bisbat de Vic fins el 1957, que passà a dependre de l’arquebisbat de Tarragona.

L’església fou restaurada pels veïns el febrer de l'any 2000. Es van dur a terme tasques de neteja de la volta, sanejament de parets, col·locació d'un paviment de pedra i instal·lació elèctrica.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: