Resultats de la cerca

L'església de Sant Agustí es troba al nucli de Sant Agustí de Lluçanès, municipi d'Osona, a 815 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle X, documentat ja l'any 905 com a parròquia sufragània de Lluçà, que conserva elements romànics a l'interior malgrat les modificacions posteriors i destaca pel seu singular campanar de cadireta. L'accés és restringit i presenta un relatiu bon aspecte exterior.

Altres noms: Església de Sant Baldiri - Generalitat de Catalunya). *

A Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, es troba aquesta església de grans dimensions de planta rectangular, construïda entre 1763 i 1765 pels germans Moretó com a exemple tardà del barroc català. Destaca pel seu portal d'entrada amb motius florals i rocalla, la rosassa, el rellotge de sol i el campanar de planta quadrada, així com pel retaule interior de Sant Joan Baptista de Viladecans del segle XVIII.

La capella de Sant Salvador es troba al nucli de Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, prop del Mas Gallifa. Es tracta d'un edifici religiós romànic del segle XI, orientat a llevant amb nau, absis semicircular i campanar d'espadanya, que destaca pels seus arcs llombards i tres fases constructives ben diferenciades.

A Alpens, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Lluçanès (Barcelona). Segle XV, barroc. Bo. 854 m d'altitud.

Altres noms: Canònica de Santa Maria de Lluçà

El monestir de Santa Maria de Lluçà, situat al nucli de Lluçà (Lluçanès), és una antiga canònica agustiniana del segle XII d'estil romànic, fundada el 905 i destacada pel seu claustre de planta irregular amb capitells de motius zoomòrfics relacionats amb els de Ripoll.

Al nucli de Sant Agustí de Lluçanès, municipi d'Osona, s'alça el santuari de la Mare de Déu dels Munts, esmentat ja el 1170 però reconstruït a finals del segle XVII i XVIII amb estil barroc. L'edifici consta d'una església de nau única amb volta de creueria i campanar de torre, que alberga una venerada imatge romànica de la Mare de Déu del segle XIII.

Pont medieval de Roda de Ter, municipi d'Osona, del segle XV en estil gòtic. Estructura formada per dues filades de sis arcades de mig punt sostingudes per grans pilars, d'origen medieval documentat el 1368. Es troba en bon estat, perfectament transitable, tot i que el 1876 se li afegiren sobre arcades i el 1929 es construí un pont nou a proximitat.

A Manlleu, municipi d'Osona, es troba aquesta capella romànica del segle XI amb nau única, creuer i portal amb timpà sostingut per columnes adossades. L'edifici, construït sobre restes preromàniques i citat en acta de consagració del 906, presenta un campanar de torre modern afegit als anys cinquanta. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles d'Orís es troba a Masies de Voltregà, a Osona, i data del segle X amb estil romànic. Edifici d'una nau amb absis semicircular decorat amb arcuacions i volta de canó apuntada, destaca per la seva arquitectura medieval ben conservada i la connexió amb Mossèn Cinto Verdaguer, que hi fou vicari entre 1871 i 1874.

L'Ermita de la Trinitat es troba a Sitges, al Garraf, en una situació admirable amb vistes que s'estenen des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. Documentada des de 1375, l'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va reconstruir i engrandir. L'edifici, de tipologia popular i ben cuidat, es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Edifici situat a Vinyoles, dins les Masies de Voltregà (Osona), a 515 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció de la qual se'n desconeix l'època, l'estil i la protecció, ubicada dins una finca privada al costat de la carretera entre Vinyoles i Sant Miquel d'Ordeig. Exteriorment presenta un aspecte acceptable, tot i que la seva presència discreta es veu afectada per la coloració fosca i la vegetació que l'envolta.

Capella situada a Sant Miquel d'Ordeig, entitat de població de les Masies de Voltregà, a la comarca d'Osona. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII en bon estat de conservació, encara que l'accés no és lliure. La capella es troba a una altitud aproximada de 524 metres i es pot arribar-hi per carretera des de la C-17-z.

Sant Pere de Llobera es troba al poble disseminat de Llobera, al Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XI que ha sofert múltiples renovacions posteriors que desfiguren l'estructura original, conservant només elements escultòrics com una finestra monolítica decorada i un sòcol amb motius geomètrics i vegetals. L'edifici es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Església de Sant Quiro o Quico, Sant Quirze de Bacons

En terrenys de Llobera, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XI, romànic. Bo. 845 m d'altitud.

L'església de Santa Maria de Montraveta es troba a Llobera, municipi del Solsonès, en un indret elevat prop del mas Montraveta. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII amb nau rectangular rematada per absis semicircular, decorat amb arcuacions llombardes i motius ornamentals al·lusius als Cardona.

Església de Sant Pere Màrtir de Peracamps, situada a Peracamps, entitat de població de Llobera, al Solsonès. Es tracta d'una església de planta rectangular amb absis construïda el segle XX, amb materials moderns i decoració interior amb arcades de mig punt. Destaca pel retaule major de Sant Martí, obra de Joan Grau de 1651, i pel seu bon estat de conservació, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Església de Santa Maria de Peracamps

A Peracamps, entitat de població de Llobera (Solsonès), es troben les restes d'aquesta església romànica del segle XI, situada prop del castell medieval. Actualment només subsisteixen alguns panys de murs de l'antiga rectoria i una cisterna visible, ja que l'edifici original fou malmès durant la guerra del 1936. L'accés és lliure i es troba a 827 metres d'altitud.

Altres noms: Església de Sant Pere de Comajuncosa

L'església de Sant Pere de Comajuncosa es troba a Llobera, al Solsonès, i és un temple romànic del segle XII de planta rectangular amb campanar d'espadanya. Destaca per la seva volta de canó lleugerament apuntada i les reformes del 1694 que hi afegiren presbiteri i sagristia. Malgrat no tenir protecció oficial, es troba en estat dolent, pràcticament coberta de vegetació i amb el sostre amenaçant de col·lapsar.