Capella de San Esteve de Vila-setrú – Manlleu / Osona

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Manlleu. Població i municipi del mateix nom, a la comarca d'Osona (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic – (Patrimoni.Gencat)

Protecció: No hi consta – (Patrimoni.Gencat)

Estat:  Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.

Altres noms:

Accés – Visitada el 15/08/2016:

Senzill de localitzar. Punt d'inici: Des de Manlleu, en una rotonda situada a 42 00 06.6 02 16 16.7, hem prés una de les sortides, que accedeix a un camí de terra, perfectament transitable.

Des d'aquest lloc, l’església que anem a visitar, ja és visible a la llunyania. Hi ha un indicador: El Poquí.

Durant una estoneta, per la nostra esquerra, anirem paral·lels a una via de tren. Distància aproximada d'aquest trajecte: uns 900 metres.


M A P A  del recorregut


Localització: N 42 00 25.3 E 02 16 13.0 – Altitud: 494 m.

Altres: De la pàgina web – (Patrimoni.Gencat), ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):

“ Descripció

Capella de nau única amb creuer i sense absis.

Al presbiteri hi ha dues finestres rectangulars.

La façana, orientada a ponent, s'obre a través d'un portal en forma de timpà (amb una petxina al mig) sostingut per dues columnes adossades al mur.

Al damunt hi ha un òcul gairebé cònic.

El capcer presenta una forma sinuosa a la zona central.

 Al nord-est hi ha un campanar de torre adossat al temple i amb obertures semicirculars a la part superior, cobert a quatre vessants. És de construcció moderna: es construí vers els anys 50 del segle XX.

La capella està envoltada per un mur que tanca el jardí.

Notícies històriques

L'edifici romànic (citat a l'acta de consagració de Sta. Maria l'any 906) s'assenta sobre unes restes antigues d'època pre-romànica.

 Inicialment vinculada a l'església de Santa Maria, va adquirir la categoria de parròquia independent entre els anys 1025 i 1050 per a tornar a dependre de Santa Maria fins a mitjans del segle XIV (entre els anys 1332 i 1361), administrada per un sacerdot del prior de la canònica agustiniana.

 Al segle XVII l'edifici fou reformat; al XX, s'hi afegí el campanar.

La capella, situada dins el terme de Mas Poquí, és propietat d'aquesta família.

Al 1993 es realitzaren unes excavacions en les qual es van documentar 5 fases d'ocupació diferents: es trobaren unes restes de murs irregulars d'origen preromànic.

També van aparèixer forats de pal a l'interior de l'edifici actual, així com enterraments antropomorfs a l'interior i a l'exterior.

Ja en època romànica es construí l'església de la que deriva l'actual, que constava d'una sola nau de 18 metres de llarg per 7 metres d'amplada. Els murs són de còdols de riu lligats amb morter de calç. A la teulada de la nau original es va documentar la coberta de lloses de pissarra, conservada sota una coberta de teules.

 A l'exterior de l'església es van documentar enterraments antropomorfs excavats a la roca.

Del segle XVI hi ha restes d'un possible cimbori al centre de la nau. Al segle XVII s'annexionen dues capelles laterals a cada costat i es pavimenta l'església. A l'interior es va documentar una sepultura de grans dimensions amb 5 individus enterrats.

Durant el segle XX s'instal·là la coberta de teules i una nova estructura annexa, formada per l'absis actual i la sagristia, així com el campanar, que es reconstrueix després del 1939.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: