Resultats de la cerca

A Viu de Llevata, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troben les restes d'una fortalesa medieval del segle X, documentada el 946, situada dalt d'un turó que domina el poble. L'edifici, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba pràcticament desaparegut amb molt poques restes de murs visibles i és d'accés lliure.

L'església de Sant Climent d'Iran, situada al petit nucli d'Iran del municipi del Pont de Suert a l'Alta Ribagorça, és un edifici romànic del segle XI declarat bé cultural d'interès nacional. Presenta una sola nau amb volta de canó, absis semicircular i elements arquitectònics singulars com un nínxol sobre la porta meridional. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Santa Maria de Viu de Llevata, situada al nucli de Viu de Llevata del municipi del Pont de Suert a l'Alta Ribagorça, és un temple romànic del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular, destacant per la seva portada principal amb tres arcs decorats amb motius vegetals i zoomòrfics, així com per les arcuacions llombardes que recorren els murs.

Sant Feliu de Barruera, al nucli de Barruera del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Lleida), és una església romànica del segle XI amb una sola nau, transsepte i absis central semicircular decorat amb arcuacions i lesenes. L'edifici, molt transformat al llarg dels segles, destaca pel seu campanar de planta quadrada i forma part del Conjunt d'Esglésies Romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba l'església romànica de Santa Maria, construïda al segle XI amb planta basilical de tres naus i tres absis semicirculars, destacant la seva torre campanar de quatre pisos amb finestres geminades.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XI consagrada el 1123, destacada pel seu esvelt campanar de torre i les excepcionals pintures murals del mestre de Taüll descobertes el 1922, actualment al MNAC. Protegida com a Patrimoni de la Humanitat i en bon estat, l'edifici de tres naus conserva una decoració llombarda als absis i un interior de gran simplicitat formal.

Santa Eulàlia d'Erill la Vall és una església romànica del segle XII situada a Erill la Vall, municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça. L'edifici destaca pel seu esvelt campanar llombard de sis pisos amb arcuacions cegues i finestres geminades, així com per les absidioles posteriors que formen un petit creuer. Protegida com a Patrimoni de la Humanitat i en bon estat, forma part del conjunt romànic de la Vall de Boí.

L'església de la Nativitat de la Mare de Déu es troba a Durro, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Es tracta d'un temple romànic del segle XII, originàriament d'una nau amb absis semicircular, que ha patit nombroses alteracions posteriors, especialment en època gòtica i barroca. Destaca pel seu campanar de torre de cinc pisos amb decoració de dents de serra i arcs cecs, així com pel portal amb crismó i pels elements medievals conservats.

A Cardet, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba l'església romànica de Santa Maria, del segle XIII, declarada Patrimoni de la Humanitat. Temple d'una sola nau amb absis semicircular adaptat al pendent del terreny, destaca per la seva capçalera decorada amb arcuacions i lesenes, així com pel retaule barroc del segle XVIII. L'edifici es conserva en bon estat i és visitable.

A Boí, entitat de població del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Lleida. Segle XI, romànic. BCIN. Bo. 1260 m d'altitud.

A Barberà del Vallès, al Vallès Occidental, es conserven les restes d'una torre medieval de planta quadrangular del segle XI, probablement de defensa. L'edifici, de dues plantes amb volta de canó a la inferior, està construït amb còdols i totxana, i presenta elements constructius primitius com la porta d'arc de mig punt. Actualment es troba en bon estat, tancat per una tanca de filferro, amb accés restringit.

A Ripoll (Ripollès, Girona), el Monestir de Santa Maria és un conjunt monumental romànic del segle XI fundat pel comte Guifré el Pelós. Destaca per la seva magnífica portada del segle XII, coneguda com la Bíblia en Pedra, considerada l'obra més important de l'escultura romànica catalana, i pel claustre de doble planta amb capitells ricament adornats. L'edifici, en bon estat i visitable, està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A Sant Jaume de Frontanyà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI, exemplar emblemàtic de l'art romànic llombard català per la puresa de línies i volums. Destaca pel seu singular cimbori de dotze costats, únic al país, i per la decoració austera però elegant. Es conserva en bon estat i és visitable, constituint la joia més preuada del romànic berguedà.

L'església de Sant Víctor de Dòrria, situada al nucli de Dòrria del municipi de Toses (Ripollès), és un edifici romànic del segle XI declarat bé cultural d'interès nacional. Destaca per les restes de pintures murals conservades a l'interior i la seva ubicació a 1513 metres d'altitud. Es troba en bon estat, protegit com a BCIN, amb accés restringit però visitable.

L'església de Sant Vicenç de Planoles, al nucli de Planoles (Ripollès, Girona), és un notable edifici romànic del segle XI amb una nau, absis semicircular ornat amb arcuacions llombardes i arcs torals a l'interior. Restaurada a les darreries del segle XX, conserva elements originals com finestres absidals i una columna romànica del porxo, tot i que va ser ampliada al segle XVIII amb una segona nau.

A Llanars, municipi del Ripollès, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, un temple romànic del segle XII consagrat el 1168. Destaca per la seva portalada amb influències rosselloneses, els capitells decorats amb motius vegetals i animals, i la notable dissimetria dels seus murs laterals. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Cristòfol de Ventolà es troba al llogaret de Ventolà, municipi de Ribes de Fresser, al Ripollès. Es tracta d'una petita església romànica del segle XI que conserva la nau amb volta de canó i un absis llis, tot i que ha sofert modificacions al llarg dels segles. L'edifici es troba en bon estat després d'una restauració recent, però l'accés no és lliure.

Sant Cristòfol de Toses, al poble de Toses del municipi de Toses a la comarca del Ripollès, és una petita església romànica del segle XI situada als afores del nucli, amb planta de nau única i absis semicircular flanquejat per dues capelles. Destaca pel seu campanar de torre amb decoració d'arcuacions llombardes, la volta de canó apuntada i elements arquitectònics originals, tot i que les pintures murals van ser traslladades al MNAC el 1952.