Resultats de la cerca

A Sant Pau d'Ordal, nucli de Subirats a l'Alt Penedès, es troba aquesta església romànica del segle XII amb una sola nau rectangular i absis. Destaca per la seva pica baptismal tetralobulada única al Penedès, amb inscripció «GURCO ME FECIT», i per conservar vestigis de l'obra primitiva als murs de grans carreus regulars. L'edifici es manté en bon estat, tot i que té accés restringit i va ser molt modificat el 1910.

A Malgrat, entitat de població de Cervera a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII situada a l'entrada del poble. Es tracta d'un petit edifici de nau única amb absis rodó que destaca per la seva finestra central de doble esqueixada amb arcs dovellats, així com per la volta de canó que cobreix la nau.

Altres noms: Torre dels dimonis

A Castellgalí, municipi del Bages, es troba la Torre del Breny, un mausoleu romà monumental del segle III conegut popularment com a Torre dels Dimonis. Es tracta d'una construcció funerària de gran importància de la Hispània romana, situada a la confluència dels rius Cardener i Llobregat, que conserva el basament rectangular amb fermes pedres escairades malgrat les destruccions del segle XIX.

L'església de Sant Martí es troba a Mura, municipi del Bages, i és un edifici romànic dels segles XI-XII d'estructura complexa fruit de successives remodelacions. Destaca per la seva portalada amb timpà que representa l'adoració dels Reis Mags, els capitells amb escenes de Sant Martí i l'ara d'altar amb inscripcions en català del segle XI. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i no consta protecció oficial.

El Pont de Vilomara, situat a la localitat de Pont de Vilomara al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), és un pont medieval de mamposteria amb nou arcades de mig punt que travessa el riu Llobregat. Documentat des del 1012, fou reconstruït entre 1617 i 1625 després d'un aiguat devastador, mantenint la seva estructura característica de 130 metres de llargada amb arcs d'obertura desigual i pilars reforçats.

A Rocafort, nucli del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), es troba aquesta església parroquial de Santa Maria, edifici medieval de finals de l'època gòtica construït sobre restes romàniques amb una única nau, transsepte i absis poligonal. Destaca pel seu sarcòfag gòtic de Pere de Sitjar, obra de l'escultor Berenguer Ferrer, amb relleus i figura jacent del difunt.

A Sant Feliu de Guíxols, municipi del Baix Empordà, es troba aquest monestir benedictí fortificat dels segles X i XI, d'estil preromànic i romànic, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici presenta diverses fases constructives fins al segle XVIII, destacant la Porta Ferrada de cronologia incerta, les torres del Fum i del Corn, i l'església amb nau, transsepte i tres absis poligonals.

Església de Santa Eulàlia situada a Pujals dels Cavallers, entitat de Cornellà del Terri, al Pla de l'Estany. Edifici romànic del segle XI de nau única amb absis i capelletes laterals afegides posteriorment, que presenta volta de mig punt i campanar amb espadanya. Es troba en bon estat, restaurat, amb accés restringit, i destaca per la seva porta de fusta de xiprer amb ferramenta de forja romànica restaurada el 1655.

A Sant Martí Sarroca, municipi de l'Alt Penedès, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI, situada al turó de la Roca junt al castell. Destaca per la seva excepcional decoració escultòrica amb noranta mènsules ornades, capitells profusament decorats i una porta d'entrada amb sis capitells, considerada un dels edificis del segon romànic més rics de Catalunya.

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquesta capella possiblement medieval, documentada des de 1419, dedicada a Santa Engràcia. L'edifici conserva la coberta a dues aigües amb murs de paredat arrebossat, porta amb arc de mig punt i petit campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, restaurada al segle XX, amb accés restringit a l'entrada del poble.

Altres noms: Castell de Montfalcó del Duc - (Pat.mapa).

A Montfalcó Murallat, entitat de Les Oluges a la Segarra, es troba l'església romànica de Sant Pere, del segle XII, amb un campanar posterior que va funcionar com a torre de defensa. L'edifici, molt transformat al llarg dels segles, conserva només l'absis i la porta d'entrada originals, amb accés restringit a través d'un passadís dins del recinte murat. Actualment presenta bon estat exterior, tot i que l'interior és poc accessible.

L'església de Santa Maria de les Oluges es troba al nucli de Les Oluges, municipi de la Segarra. Es tracta d'una església romànica documentada des de principis del segle XII, refeta al segle XVIII, de la qual només es conserven escassos fragments medievals al campanar, destacant les portes de fusta amb ferro forjat. L'edifici es manté en bon estat, amb accés restringit fora de les hores de culte.

Altres noms: Castell de l'Oluja Sobirana - (Consell comarcal de la Segarra).

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba l'antic castell de l'Oluja Sobirana, edifici del segle X situat a la part alta de la població. Molt remodelat durant el segle XIX, actualment funciona com a gran casal amb planta baixa i primer pis, destacant la porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat i un doble balcó al primer pis. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquesta antiga capella del castell de l'Oluja Alta, construïda al segle X en estil romànic. De petites dimensions, conserva la planta d'una sola nau amb coberta a dues aigües i destaca per la seva porta adintellada amb grans carreus i un campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Jordi d'Alta-riba, a Estaràs (Segarra), és un temple romànic d'una sola nau del segle XI construït amb carreus irregulars, destacant la seva torre campanar quadrangular de 1775 amb quatre obertures. Es troba en bon estat, situada al centre del nucli, amb accés restringit i sense protecció oficial registrada.

L'església de Santa Fe, a Les Oluges (Segarra), és un edifici romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular, modificat posteriorment amb capelles i sagristia afegides. Destaca pel seu aparell de carreus ben escairats i les finestres d'arc de mig punt monolítiques amb doble esqueixada als absis. Es troba en bon estat, amb accés restringit, i formà part del bisbat d'Urgell fins al segle XVI.

L'església de Santa Magdalena d'Estaràs, situada al centre del municipi d'Estaràs a la Segarra, és un temple romànic del segle XI construït amb paredat d'una sola planta. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i les seves obertures amb arc de mig punt adovellat, així com pels elements litúrgics originals conservats a l'interior. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Gàver, entitat de població d'Estarans, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta antiga església parroquial del segle XI, de planta rectangular amb dues naus bessones i elements romànics i gòtics. Destaca per les seves finestres geminades amb columna i capitell trapezial, així com pel campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat, està situat dalt del turó vora la torre de defensa i té accés restringit.