Resultats de la cerca

Altres noms: Antic Hospital de Santa Magdalena (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

A Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, es troba aquesta façana gòtica del segle XIV, antiga hospital de Santa Magdalena traslladada al pati del castell el 1925. Presenta carreus de pedra picada amb un gran portal d'arc apuntat i espadanya doble, destacant l'escut de la família Requesens. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es conserven les restes de la muralla medieval del segle XIV que envoltava la vila. El tram visible al carrer Migdia, de tres-cents metres de llargada, presenta dues torres circulars als extrems i està construït amb carreus de pedra, tot i que va ser reconstruït després de la riuada de Santa Tecla del 1874. L'edifici es troba en bon estat i té accés lliure.

L'església de Sant Antoni es troba a la plaça del mateix nom a Tàrrega, capital de l'Urgell. Es tracta d'un edifici gòtic del segle XV amb una façana caracteritzada pel campanar d'espadanya desplaçat, una nau única amb capelles laterals i un absis recte. L'edifici presenta un estat exterior relativament bo, sense protecció oficial registrada.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquesta casa civil gòtica del segle XIII, coneguda com a Palau dels Marquesos de la Floresta, protegida com a BCIN. L'edifici destaca per la seva façana amb portal de mig punt, finestres coronelles amb capitells decorats i galeria superior, tot i que fou reconstruït el 1955 aprofitant elements primitius. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquesta església de Santa Maria de l'Alba, edificada al segle XVII segons el projecte de Fra Josep de la Concepció. L'edifici destaca per la seva nau única amb capelles laterals, volta de canó amb llunetes i una cúpula de mitja taronja sobre el creuer, seguint la tipologia jesuítica.

Altres noms: Convent del Carme

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba el Convent del Carme, edifici religiós fundat el 1364 i reconstruït als segles XVII i XVIII amb estil renaixentista. Destaca pel seu claustre quadrat amb arcs de mig punt, la nau basilical única i l'escut carmelità de 1610 adossat al mur. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i es pot visitar en horaris de missa.

L'ermita del Pedregal es troba a El Talladell, entitat de Tàrrega, capital de l'Urgell. Es tracta d'una capella romànica del segle XII construïda amb restes del primitiu monestir cistercenc del Pedregal, que destaca per la seva façana amb portal dovellat, finestres geminades gòtiques i escultures religioses. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A la Figuerosa, entitat de població de Tàrrega, a l'Urgell, es troba aquesta ermita romànica del segle XIV construïda amb carreus de pedra ben treballats. Destaca per la seva façana senzilla amb porta de mig punt rematada per un escut, i un petit campanar d'espadanya. L'interior presenta nau única amb capella lateral i absis poligonal; es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

A la Figuerosa, entitat de població de Tàrrega, a l'Urgell, es troba aquesta antiga església romànica del segle XI, actualment molt malmesa i sense sostre. Destaca la seva portalada de mig punt amb dovelles de pedra i estil cistercenc, així com l'arc apuntat conservat a l'interior. L'edifici, construït amb carreus de pedra sorrenca, és lliurement accessible i està documentat des del 1099.

L'església de Riudovelles, entitat de població de Tàrrega a l'Urgell, és un temple romànic del segle XIII amb nau única, volta de canó apuntada i campanar d'espadanya. Destaca per la seva porta d'accés romànica amb dovelles grans i guardapols motllurat, així com per les restauracions que han recuperat elements originals. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Castell de Montfalcó d'Ossó

A Montfalcó d'Ossó, municipi de l'Urgell, es conserva una torre medieval de planta quadrada del segle XII, element més significatiu d'una antiga fortalesa amb murs de carreus ben escairats. Al costat hi ha restes del castell reformulat al segle XVII. L'edifici no és accessible lliurement i es troba en bon estat, especialment la torre primitiva.

L'església parroquial de Sant Martí es troba a Vilaverd, municipi de la Conca de Barberà. Es tracta d'un temple romànic d'una sola nau amb planta de creu llatina, originàriament construït a partir de 1194, que destaca per la seva portalada d'arc de mig punt amb dovelles ben treballades i un campanar doble. Protegida com a BCIL i en bon estat, va ser restaurada l'any 1997 recuperant elements originals com el creuer i els finestrals romànics.

A Rojals, pedania de Montblanc a la Conca de Barberà, es troba aquesta església romànica del segle XII amb una nau original i absis semicircular, ampliada posteriorment amb capelles laterals. El campanar de planta quadrada i alçada hexagonal destaca a la façana occidental, mentre que els carreus irregulars i els arcs de guix caracteritzen l'interior.

Altres noms: Església de Sant Pol

Església de Sant Pol situada a Sant Pol de Mar, al Maresme, és un temple medieval del segle XI d'estil romànic amb nau coberta de volta de canó apuntada i absis semicircular, destacant la seva cripta anterior als segles V-VII i les modificacions defensives del 1434. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat, encara que té accés restringit.

A Tordera, municipi del Maresme, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, edifici de múltiples estils que conserva el campanar romànic del segle XI amb afegits gòtics del XVI. L'actual temple, de factura barroca i neoclàssica construït entre 1780 i 1817, presenta planta de creu llatina amb tres naus i una façana amb portal barroc flanquejat per columnes.

L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius, al municipi d'Òrrius del Maresme, és un edifici del segle XVI amb estil gòtic tardà, construït sobre una massís rocós damunt d'una estructura anterior esmentada el 1023. Destaca per la seva nau única amb capelles adossades, portal d'entrada amb columnes i frontó clàssic, així com per una petita capella romànica amb volta apuntada.

Església romànica del segle XI situada a Argentona, al Maresme, de planta rectangular amb una nau i dues absidioles laterals, campanar d'espadanya i portal del segle XVII. Ubicada dins una finca privada de la Baronia de Viver, és visitable només el segon diumenge de setembre durant un aplec marià. Malgrat la seva antiguitat documentada des del 1119, no disposa de protecció oficial registrada.

La capella de Sant Cristòfol es troba a Cabrils, municipi del Maresme, i és un edifici preromànic del segle IX amb una nau rectangular i absis quadrat. Destaca per les seves finestres d'arc de ferradura, la influència mossàrab i els materials reutilitzats d'edificis romans anteriors, restaurat el 1953. No té protecció oficial i es localitza dins una propietat privada no visitable lliurement.