Capella de Sant Cristòfol – Cabrils / Maresme

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Sense imatges disponibles

I T I N E R A R I 


Situació: A Cabrils, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme (Barcelona).

Època: Segle IX – Preromànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Ho desconeixem.

Altres noms:

Accés - Visitada el 01/05/2015:

Sols ha estat un intent de veure-la. Aquesta edificació es troba dins dels terrenys d'una finca de propietat privada, i no és visitable lliurament.

No obstant, un veí ens ha comentat que en dies sense especificar, s'obre una porta de ferro de color negre que dona accés al jardí, i llavors, es pot visitar.

Així doncs, resta pendent la possibilitat de veure-la.

Localització: N 41 30 58.2 E 02 23 04.1 – Altitud: 75 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2015):

“ Descripció

La capella de Sant Cristòfol es troba al veïnat del Sant Crist entre Can Amat, Can Carbonell i Can Viver.

La capella a l'actualitat després de la restauració de 1953 es formada per una nau rectangular amb un presbiteri o absis quadrat típic de les construccions preromàniques encara que l'aspecte extern és romànic.

 La capella es bastida sobre grans carreus procedents d'algun edifici romà, i quin constat dret, on hi ha l'antic portal trobat amagat dins el mur probablement d'època visigòtica del segle VI o VII així com la creu de la façana, feta amb granit provinent de les rodalies.

 A la façana hi ha una finestra geminada, un portal de punt rodó que es pot datar al segle XIII, certificant-nos ja una de les primeres reformes.

 L'entrada al presbiteri marcada per un arc triomfal de ferradura, el sostre, encanyissat, els arcs de ferradura de les finestres i la cara de la pica d'aigua beneita fan pensar en la influència dels mossàrabs cristians.

 Existeix un pas soterrani que arriba fins a Can Vives, al mig del qual hi ha una cambra.

Finestres

Dos finestres, recuperades després de la reforma de 1953. Són d'arc de ferradura, una es troba a la façana, geminada i l'altre és senzilla i està situada a l'absis. La finestra geminada té una delicada columna central de pedra calcària acabada amb un collarí de bordó i una imposta del mateix traçat de les del segle IX, com les de la part alta del Tinell de Barcelona, d'inicis del període comtal. Segons Barral i Altet, la finestra geminada demostra que la capella no és molt anterior a 1037, data en la que es té la primera notícia.

 Pica beneitera

Situada a l'extrem oposat de l'absis. La pica és de granit provinent de les rodalies. En la pica hi ha representada esculpida la cara d'un home amb barba. La seva execució no s'ha datat però s'hi veuen elements característics de l'art ibèric.

Notícies històriques

La referència documental més antiga és una venda d'alou casa i altres que Reimond i la seva mulles Cuscha feren a Ivevia "...qui est intus villa copraria et in aliis terminis subtus sancti felicis et prope sancti christofori et in orriolis..." (pergamí de la col·lecció Diversorum de la Seu de Barcelona).

 Durant el curs dels segles la capella ha estat distingida amb moltes ofrenes i gràcies, com la indulgència plenària concedida pel Papa Climent XI l'any 1712 i la visita pastoral del Bisbe titular d'Hipona, Enric de Cardona el 1508.

El 1778 es creà la parròquia de Cabrils i fou incardinada a la mateixa capella.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Pat.mapa – arqueologia, el següent text (Maig  2015):

“ Descripció

S'hi accedeix mitjançant la carretera de Vilassar de Mar a Cabrils BV-5002, quan passat el pont de la C-32, cal trencar en direcció est cap al barri del sant Crist, on queda ubicada la capella.

 Es tracta d'un edifici d'estil preromànic amb una sola nau de planta rectangular que mesura 8'80 metres de llargària per 2'95 metres d'amplada al seu interior, un absis de planta quadrada irregular de 2'75 per 2'47 metres i un arc toral de 2'40 metres de llum.

 La nau té una coberta d'arc de ferradura i l'absis està separat de la nau per un arc.

 La façana principal és senzilla i està rematada per una creu de pedra, típicament mossàrab.

 Les pedres d'angle de la façana són desiguals i de mida gran, i la porta d'entrada al centre és de reduïdes dimensions, amb punt rodó, de dovelles i muntants de pedra.

Damunt la porta hi ha una finestra amb columna i capitell de pedra al centre, i dos petits arcs de ferradura.

 Segons Marià Ribas, sota el paviment de la capella foren trobats fragments de ceràmica comuna, àmfores, tègula i terra sigil·lada sudgàl·lica i africana clara D, amb motiu de la restauració de la capella a la dècada de 1950.

També trobaren fragments de paviment d'opus signinum i alguns carreus, un d'ells amb una motllura.

 Ribas també esmenta l'existència d'un pas subterrani que va a donar a la casa del Sr. Vives.

Segons ell, aquesta construcció subterrània estava relacionada amb la descoberta del primitiu portal de la capella en una paret lateral, paredat i totalment amagat sota els gruixos grollers de varis arrebossats. Aquest portal possiblement fou aprofitada d'un anterior edifici romà.

Aquestes troballes de cronologia romana caldria relacionar-les amb el jaciment de la vil·la del Sant Crist, el qual ocupa tota aquesta zona. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica 2008-2009, no es pogué accedir a la capella.

Context

En el veïnat del Sant Crist, al peu del Montcabrer, a pocs metres per sobre de l'autopista A-19 i del Camí del Mig.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


En preparació.