Resultats de la cerca

A Vallespinosa, nucli de Pontils a la Conca de Barberà, es troba aquesta església romànica del segle XII d'una sola nau amb presbiteri pla, coberta amb volta de canó apuntat. Destaca per les dues capelles amb volta de creueria afegides posteriorment, una amb l'heràldica dels Cervelló, i per la galeria porxada amb arcs apuntats. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Església parroquial de Sant Mateu situada a Vall-llobrega, municipi del Baix Empordà, construïda el 1669 amb estil barroc. Edifici d'una nau amb dues capelles laterals, capçalera poligonal i campanar de paret, destacant la llinda de la porta amb inscripció llatina. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Vall-llobrega, municipi del Baix Empordà, es troba aquest pont medieval de petites dimensions construït en pedra amb un sol arc de mig punt. Documentat des del segle XIII, formava part del camí ral de Palamós a la Bisbal i conserva la seva creu de terme del 1894. Protegit com a BCIL i en bon estat, manté un paper actiu en les processons tradicionals del poble.

A Santa Susanna de Peralta, a Forallac (Baix Empordà), es troba aquesta capella romànica del segle XI, situada a 200 metres del castell de Peralta en una vall de les Gavarres. L'església d'una nau amb absis semicircular destaca pel seu absis romànic cobert amb volta de quart d'esfera, decorat amb lesenes i finestres de doble esqueixada, tot i que va sofrir reformes als segles XVII i XVIII.

Altres noms: Portal de la Verge

A les afores de Peratallada, al Baix Empordà, es troba aquest portal medieval conegut també com a Portal de la Verge. Encara que la construcció actual és d'època moderna, conserva l'estructura d'accés al recinte fortificat que originalment disposava de pont llevadís. Es manté en bon estat i és transitable a peu.

A les afores de Peratallada, a Forallac (Baix Empordà), es troba aquesta església romànica del segle XII de dues naus amb absis semicirculars. Destaca pel seu campanar d'espadanya de grans dimensions, la portada de dovellatge motllurat i la conservació de finestres romàniques als absis. Protegida com a BCIL, es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Monestir del Collet

A Calonge, municipi del Baix Empordà, es troba aquesta ermita romànica del segle XII, resta d'un antic monestir benedictí ubicat en un turó del pla local. L'edifici consta d'església, claustre i convent, amb la capçalera com a part més antiga i decoracions gòtiques posteriors, protegit com a bé cultural d'interès local. Actualment té accés restringit dins d'un espai enjardinat municipal en procés de restauració i adequació com a parc cultural.

A Calonge, municipi del Baix Empordà, es troba aquest carrer medieval del segle XIII, declarat bé cultural d'interès local. Es tracta d'una via estreta i coberta amb voltes sostingudes per cinc arcades de pedra picada, que originalment era l'únic accés meridional a la vila. L'edifici es conserva en bon estat, transitable a peu, amb els murs i voltes de pedra vista.

Altres noms: Restes de muralla de Castell d'Empordà.

A Castell d'Empordà, nucli de la Bisbal d'Empordà al Baix Empordà, es conserven les restes d'una muralla medieval del segle XIII, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, únic element subsistent de l'antic recinte fortificat construït per a la defensa del comtat d'Empúries. L'accés és lliure i l'edifici es manté en peus.

L'església de Sant Martí de Llaneres es troba a Castell d'Empordà, municipi de La Bisbal d'Empordà, al Baix Empordà. Es tracta d'una edificació religiosa de gòtic tardà del segle XVI, construïda entre 1584 i 1586, amb una notable portada renaixentista amb pilastres estriades i emblemes dels Margarit.

El Mas Figueró es troba a Castell d'Empordà, entitat de La Bisbal d'Empordà, al Baix Empordà. Es tracta d'una gran masia de planta rectangular del segle XVII, datada el 1637, amb elements remarcables com el portal adovellat i inscripcions religioses a la façana. L'edifici presenta bon estat de conservació i està protegit com a patrimoni, tot i que és de propietat privada amb accés restringit.

A Cruïlles, municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), es troba aquesta església de grans dimensions del segle XVII, amb una nau, capelles laterals i absis semicircular que combina elements de barroc classicitzant amb formes romànico-gòtiques tardanes. Destaca pel seu frontis amb portada motllurada que porta la data 1754 i una creu d'aspa, així com pel campanar quadrat amb arcades apuntades.

Situat als terrenys de Solius, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà, Girona), aquest antic castell medieval és avui dia una ruïna, però conserva l’encant del seu passat i ofereix vistes espectaculars dels voltants. Declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), és lliurement accessible i constitueix un interessant punt de parada per a amants del patrimoni i del paisatge empordanès.

El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, a Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà), va ser fundat el 1967 per monjos procedents de Poblet. L'església actual, construïda entre 1773 i 1830, presenta una nau central amb capelles laterals de retaules neoclàssics, aprofitant les restes d'una antiga construcció romànica dels segles X-XI.

A Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà, es conserven les restes d'una capella paleocristiana del segle VI amb planta de nau i absis carrat. L'edifici destaca per la seva capçalera amb dos espais laterals de tipus nordafricà, probablement una capella sepulcral o cementirial d'una vil·la romana. Les restes, sense protecció oficial documentada, es troben en bon estat de conservació.

A Casavells, entitat de població de Corçà al Baix Empordà, es troba aquesta masia fortificada del segle XVII amb elements defensius destacats. L'edifici civil presenta una gran planta de dos pisos amb portal d'arc de mig punt, balconades i finestres emmarcades en pedra, així com una característica garita cilíndrica a l'angle superior.

L'església de Sant Julià es troba al nucli de Corçà, municipi del Baix Empordà. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb nau, capçalera poligonal i torre-campanar quadrada, que conserva la façana original amb portada de dos arcs de mig punt i grafits medievals als carreus.

A la Selva del Camp, municipi del Baix Camp, es troba aquest aqüeducte de pedra del segle XVI, construït a mitjan centúria per portar aigua al castell i al poble. L'estructura presenta dos arcs, un rebaixat i l'altre carpanell, amb dovelles de carreu i paredat en verd, i conserva una làpida amb inscripció en números romans. Protegit com a bé cultural d'interès local, es manté en bon estat.