Resultats de la cerca

Al llogaret de Castelladral, municipi de Navàs (Bages), es troben les ruïnes d'un casalot del segle XVI, actualment abandonat i en estat penós. L'edificació, situada als peus de la petita església de Sant Miquel, presenta les portes obertes i l'interior molt deteriorat, sense protecció coneguda. Malgrat la seva apariença actual ruïnosa, constitueix un testimoni de l'arquitectura civil medieval de la comarca.

Altres noms: Castell de Gotmar

A Callús, municipi del Bages (Barcelona), es troben les restes del castell de Gotmar, una fortificació medieval dels segles X-XIII documentada des del 941. L'edifici, molt malmès, conserva els fonaments d'una torre circular de 7 metres de diàmetre i alguns fragments de muralla, protegit per la BCIN.

El castell de Balsareny, situat a les afores de Balsareny al Bages, és una construcció gòtica del segle XIV de planta pentagonal que respon al tipus de palau fortificat, amb pati interior coronat de merlets i diverses dependències. Destaca per la seva elegància arquitectònica amb finestrals gòtics i l'interior decorat amb obres d'art antic, així com per l'església romànica de Santa Maria del segle XII adjacent.

A la localitat d'Artés (Bages), es conserven les restes del castell medieval documentat el 1078, edifici romànic del segle XII amb ampliacions gòtiques posteriors que actualment funciona com a masia coneguda com "El Castellot".

Al turó que presideix Puig-reig (Berguedà), es suposa que hi havia un castell del segle X, actualment pràcticament desaparegut del qual només resten alguns indicis com pedres antigues i la denominació del carrer. L'església romànica de Sant Martí, documentada al segle X i reconstruïda al segle XII, és l'únic testimoni material de l'antiga fortificació que durant els segles XII i XIV va acollir l'orde del Temple.

Altres noms: Torre de l’homenatge del castell de Merola

Al despoblat de Santa Maria de Merola, municipi de Puig-reig (Berguedà), es conserven les restes del castell de Merola, edificació dels segles XII-XIII d'estil medieval. Actualment malmès, només en queda dempeus una paret de la torre de l'homenatge situada al costat de l'església de Santa Maria de Merola. L'accés és lliure i l'aparcament es troba davant de les edificacions.

Altres noms: Torre de Sant Joan

A Vilanova i la Geltrú, al Garraf, es troba aquesta gran torre rodona de planta circular i alçat troncocònic, documentada des del segle XIII. Construïda amb pedra i carreus irregulars, presenta porta d'accés, finestres i espitlleres, i formava part d'un conjunt fortificat medieval pertanyent al castell de Cubelles. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i és l'exemplar més antic de fortificació de la localitat.

A Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf, es troba aquesta torre de planta semicircular del segle XIX, construïda amb petits carreus de pedra irregulars i decorada amb espitlleres. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, l'edificació es troba en estat ruïnós i molt malmesa, tot i que és accessible lliurement.

A Vilanova i la Geltrú, al Garraf, es troba aquesta edificació del segle XIX d'època carlina, situada a la Ronda Ibérica. L'edifici presenta un bon estat de conservació i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'una construcció que forma part del patrimoni arquitectònic de la localitat costanera.

A Vilanova i la Geltrú, al Garraf, es troba aquesta torre de planta circular del segle XIX, construïda el 1874 com a element defensiu durant la Segona Guerra Carlina segons projecte del brigadier Manuel Salamanca. L'edifici presenta carreus irregulars de pedra, espitlleres emmarcades amb maó i un interior amb pilar central, actualment en bon estat i protegit com a bé cultural d'interès local des de 1949.

Casal fortificat del segle XIV situat a Sant Pere de Ribes (Garraf), documentat des del 1358 com a possessió senyorial. L'edifici medieval conserva elements originals com la porta d'arc de mig punt i contraforts, però va ser molt transformat a partir de 1882 amb reformes neogòtiques que hi afegiren una torre quadrada amb merlets i matacà. Protegit com a BCIN, actualment acull la Bodega Torre del Veguer i es troba en estat impecable.

Altres noms: Torre de Solicrup

A Vilanova i la Geltrú, al Garraf, es troba la Torre de Solicrup, una torre de defensa medieval documentada des del segle XIII que forma part d'un conjunt amb masia. De planta quadrada amb tres plantes, presenta obertures allindades, merlets esglaonats i matacans, probablement construïda pels mercedaris al segle XVII. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat.

Altres noms: Coneguda també com la torre blava.

A Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf, es troba aquesta torre de planta circular del segle XIX, construïda durant l'època carlina i posteriorment sobrealçada. Destaca per la seva estructura amb dos nivells diferenciats per una motllura de maons, espitlleres i terrat pla, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Restaurada entre 1998 i 2000, alberga l'Espai Guinovart, espai artístic visitable dedicat a la Mediterrània.

Altres noms: Torre de l'hort de l'Hospital

A Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf, es troba aquesta torre defensiva del segle XIX construïda l'any 1839 durant la Primera Guerra Carlina. L'edificació, de planta el·líptica i forma troncocònica, conserva només la base amb carreus de pedra irregulars, espitlleres i merlets. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, actualment forma part del pati de l'Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat.

Altres noms: Torre de Can Güell

La Torre de Can Güell es troba a Sitges, al Garraf, Barcelona. Es tracta d'un element defensiu medieval del segle XIII, una torre de defensa rodona amb matacà i espitlleres situada en un turó al nord-oest, integrada amb les Bodegues Güell. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat després de la restauració realitzada per Francesc Berenguer a finals del segle XIX.

A la masia de Can Planes, situada al massís del Garraf a Sitges (Barcelona), es conserva una torre medieval documentada des del segle XIII. L'edificació, actualment malmesa i deshabitada, forma part d'un conjunt de torres de defensa de la zona juntament amb Can Amell i Campdàsens. La torre és accessible lliurament, tot i que es troba dins d'una propietat privada.

Campdàsens és una antiga torre de defensa situada al massís del Garraf, dins el terme municipal de Sitges (Barcelona). Construcció del segle XV d'una planta rectangular amb base atalussada, formava part del llogaret disseminat de Campdàsens i restà incorporada al castell de Sitges des de 1323. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i continua habitada.

Altres noms: Restes de la muralla de Sitges

A Sitges, al Garraf, es conserva l'únic fragment de la muralla medieval que encerclava el nucli primitiu de la vila, datada del segle XIII. Es tracta d'un llenç de paredat comú reforçat amb ciment, integrat en un conjunt enjardinat entre el passeig de la Ribera i el Baluard. Els antics habitatges construïts sobre la muralla han estat restaurats recentment, transformant aquest carreró en un racó encisador, i es troba en bon estat de conservació.