Resultats de la cerca

Situat en terrenys del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), trobem les poques restes del castell de Castellfollit que és de l'època medieval.

Castell d'Olivella, al terme municipal d'Olivella (El Garraf, Barcelona). Edifici fortificat dels segles X-XII documentat des de l'any 992, amb planta trapezoïdal construït amb pedra poc treballada. Actualment pràcticament desaparegut, conserva només algunes restes de murs; al segle XVIII s'hi va construir un molí aprofitant una torre circular. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Al municipi de Camprodon (Ripollès), les ruïnes d'aquest castell medieval documentat des del segle X conserven restes de muralles, torre i doble recinte emmurallat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès prop de l'església romànica de Sant Andreu, a 1.054 metres d'altitud, amb accés lliure i impressionants vistes de la muntanya.

Castell de Castèra, situat al cim d'una roca que presideix Bossòst a la Val d'Aran (Lleida), és una fortificació medieval del segle XII amb restes de murs conservats en alçada. Aquest important baluard de defensa aranès destaca per la seva balma-refugi fortificada adjacent i les seves esplèndides vistes panoràmiques. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

El castell de Selma es troba a Aiguamúrcia, municipi de l'Alt Camp (Tarragona). Es tracta d'una fortalesa medieval del segle X, documentada des del 977, que va passar dels templers a l'ordre de l'Hospital. Actualment es troba molt malmès amb només escasses restes visibles: una possible torre de planta quadrada, una sala allargada i un recinte jussà amb portal d'arc de mig punt.

Altres noms: Aquesta construcció també és coneguda com el Castellot.

Al municipi de Querol, a l'Alt Camp, es troben les restes del castell de Pinyana, una fortificació medieval del segle XI edificada sobre un cim rocós que funcionava com a defensa natural. Del conjunt es conserven part dels murs, una torre de planta circular i les restes de la capella de Santa Maria de Pinyana amb volta de canó. L'edifici està molt malmès però manté accés lliure, tot i que requereix una travessa de muntanya en males condicions.

El castell de Rocabertí es troba al municipi de La Jonquera, a l'Alt Empordà. Es tracta d'un castell medieval documentat des del 948, actualment malmès però amb restes força rellevants de murs sobre un roquissar. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes extraordinàries sobre la Jonquera i els voltants.

Situat en terrenys del terme municipal de Beuda (La Garrotxa), trobem les restes rellevants tot i que malmeses del Castellot de Beuda.

Castell del Castellot a les afores de Santa Maria de Merlès (Berguedà). Edifici medieval esmentat des de l'any 893, actualment malmès amb només un llenç de paret en peus. Accessible lliurement des d'un camí sense asfaltar, ofereix vistes esplèndides dels voltants des de l'altitud de 588 metres.

Al terme municipal de Cercs, al Berguedà, es troba aquesta torre medieval del segle XII, malmesa però accessible, situada a 1.182 metres d'altitud en una posició estratègica envoltada de penya-segats que li ofereixen una formidable protecció natural. L'edificació, de la qual es desconeix el grau de protecció oficial, es localitza en un indret remot que requereix una caminada de diversos quilòmetres des de la carretera més propera.

Al cim del Roc de La Pedra, sobre el llogaret de La Pedra del municipi de Coma i la Pedra (Solsonès), es troben les restes d'un castell del segle X. De l'edificació només queda un petit llenç de paret penjat al turó que presideix la població, amb accés lliure i estat molt deteriorat. La protecció de l'edifici és desconeguda.

Altres noms: Aquesta edificació també és coneguda amb el nom de Torre de la Vila.

A Valldarques, nucli de Coll de Nargó (Alt Urgell), es conserven les restes d'aquesta fortalesa dels segles XI-XII amb una robusta torre rodona de planta circular, envoltada per un recinte heptagonal i restes d'una torre quadrada amb espitlleres. Protegida com a BCIN, l'edifici es troba malmès però manté encara en peus les seves estructures principals, amb accés lliure a 889 metres d'altitud.