Resultats de la cerca

A la vora de Florejacs, municipi de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, es troba el castell de les Sitges, una notable fortalesa dels segles XIII-XIV formada per una torre rectangular de vint metres d'alçada envoltada de muralla, amb obertures d'arc ogival i contraforts. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, conserva un bon estat i destaca per la qualitat dels seus carreus ben alineats.

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) és un pont medieval construït entre 1128 i 1138 en estil gòtic, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Destaca per la seva gran arcada central apuntada de trenta-tres metres de llum, considerada la de més amplada de la península. Malmès pel terratrèmol de 1428 i dinamitat el 1939, va ser reconstruït fidelment el 1976 i es troba en bon estat, totalment accessible.

Altres noms: Castell de Puig del Far.

Torre medieval situada a Beuda, a la Garrotxa, que es creu de possible origen romà. Construïda amb grans blocs de pedra, presenta un interior ampli i transmeten sensació de potència, amb restes d'edificacions annexes als voltants. Es troba en bon estat de conservació i ha estat objecte recent d'excavacions arqueològiques.

Capsec és un petit nucli de població del municipi de la Vall de Bianya, a La Garrotxa. L'església romànica del segle XII que s'hi troba està ben conservada, encara que l'accés no és lliure. La seva ubicació a 450 metres d'altitud la fa accessible des de la carretera C-26 seguint les indicacions cap a Capsec.

Situat a Sant Andreu de Socarrats, nucli de població del municipi de Vall de Bianya (La Garrotxa), s'alça l'esglesia de Sant Andreu de Socarrats. Es troba en perfecte estat de conservació tot i ser del Segle XII.

Sant Aniol de Finestres, poblet de La Garrotxa a Girona, és una església romànica del segle X ben conservada. L'edifici destaca per la seva antiguitat i es troba dins un terme municipal que alberga les restes del castell de Finestres. L'accés és restringit i no és lliurement visitable.

A Lligordà, poble de Beuda a la Garrotxa, es troba l'església de Sant Pere, un edifici romànic del segle XII ben conservat. Destaca per la seva arquitectura medieval i la seva ubicació estratègica entre els pobles de Beuda i Besalú. L'accés és restringit, però es pot apreciar des de l'exterior gràcies a la seva còmoda localització al costat de la carretera.

L'església de Palera es troba al veïnat de masos dispersos de Beuda, a La Garrotxa. Es tracta d'un temple romànic del segle XI, ben conservat, que destaca per la seva proximitat al Monestir del Sant Sepulcre de Palera. L'accés no és lliure, però disposa d'aparcament i senyalització adequada des de la carretera GIV-5234.

A Segueró, entitat de població de Beuda (La Garrotxa), es troba aquesta construcció medieval del segle XI, ben conservada però d'accés restringit. Situada a 336 metres d'altitud, forma part del patrimoni arquitectònic del petit llogaret. La protecció de l'edifici és desconeguda, però destaca per la seva preservació dins del context de les diverses edificacions interessants de la zona.

A Begudà, entitat de població de Sant Joan les Fonts (La Garrotxa), es conserva una construcció romànica d'època indeterminada situada prop de l'església de Santa Eulàlia. L'edifici es troba en bon estat i és perfectament transitable a peu. Malgrat desconèixer-se la seva protecció oficial, representa un exemple del patrimoni medieval de la comarca.

Al municipi d'Albanyà, a l'Alt Empordà, es troba el Santuari de la Mare de Déu del Mont, una obra romànica tardana del segle XIV construïda per l'abat Bernat al cim de la muntanya. L'església presenta volta de canó apuntada, absis semicircular i campanar de poca alçada, mentre que el santuari annexionat té planta rectangular amb baixos i pis superior.

A Albanyà, municipi de l'Alt Empordà a Girona, es troba aquesta abadia benedictina del segle XI, també coneguda com Sant Llorenç dels Mont, amb una notable església de planta basilical de tres naus i estructura monàstica organitzada al voltant del claustre.

A Segueró, entitat de Beuda (La Garrotxa), es troba la masia del Noguer, una de les més importants de la comarca amb genealogia documentada des del 1203. L'edifici actual és del segle XVIII amb façana d'esgrafiats, capella neoclàssica decorada per Panyó i escultures de Ramon Amadeu, així com diverses sales amb pintures i mobiliari d'interès. De propietat privada amb accés restringit, es conserva en perfecte estat.

Al llogaret de Segueró, terme municipal de Beuda (La Garrotxa), es troba aquesta casa forta del segle XI que presenta una bona apariença, tot i que no té l'aspecte típic d'un castell. Situada a 304 metres d'altitud, l'edificació és d'accés lliure i es conserva en bon estat, formant part del patrimoni medieval de la comarca.

Castell Nou de Beuda, situat a poca distància del casc urbà de Beuda a la Garrotxa (Girona), és una torre defensiva del segle XV de propietat privada. L'edificació es troba en bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit. Està protegit pel seu valor històric i arquitectònic medieval.

Església romànica del segle XII situada a Beuda, capital municipal de La Garrotxa (Girona), ubicada al centre del llogaret a 344 metres d'altitud. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure. La zona ofereix altres construccions medievals d'interès com el Castellot de Beuda i el Castell de Segueró.

A Argelaguer, població de la Garrotxa, es troba aquesta edificació medieval del segle XV situada al carrer de la Muralla, prop de la plaça de l'església. Es tracta d'una construcció que presenta un bon estat de conservació, encara que la seva protecció és desconeguda. L'edifici forma part del patrimoni arquitectònic del poble, en una zona propera a les restes del castell de Montpalau.

A la Vall de Bianya (La Garrotxa), es troba aquesta construcció del segle XVIII en bon estat i actualment habitada. Es tracta d'una edificació tradicional de l'època, situada a 426 metres d'altitud prop de Sant Pere Espuig. La zona compta amb altres construccions d'interès com la Torre de Bianya i l'església de Santa Margarida.