Resultats de la cerca

A la Vall de Bianya (La Garrotxa), al costat de l'església de Santa Margarida, hi ha una petita torre del segle XVII que probablement fou una antiga torre de defensa, força modificada en altura. Presenta angles aixecats amb carreus ben tallats i conserva la data 1646 gravada sobre la llinda de la porta. Es troba en bon estat, tot i que no és lliurament accessible.

Situat en terrenys del municipi de la Vall de Bianya (La Garrotxa), trobem la Torre de Bianya, datada al segle XV. Actualment és una Residència – Casa de Pagès anomenada La Torre .

A les afores d'Olot (Garrotxa), aquest edifici medieval dels segles XIV-XV es troba en bon estat malgrat les plantes enfiladisses que cobreixen les seves parets exteriors. De propietat privada amb accés restringit, l'interior és parcialment visible a través de la reixa de ferro de la porta d'entrada, mostrant bones condicions de conservació.

A les afores d'Olot, a la Garrotxa, es troba aquesta església medieval del segle XII, antiga edificació vinculada al castell Coll. L'edifici ha estat restaurat i es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure. Es tracta d'una construcció romànica situada a 614 metres d'altitud, accessible a peu des del camí que condueix al castell.

Edificació romànica del segle XVII situada a la vora de La Pinya, entitat de població del municipi de La Vall d'en Bas a la Garrotxa. Es troba en bon estat, encara que l'accés no és lliure. Destaca per la seva arquitectura romànica i la seva ubicació a 536 metres d'altitud.

Al cim del volcà Montsacopa d'Olot (La Garrotxa, Girona), es troben dues torres d'època carlina del segle XIX, construccions militars restaurades i accessibles lliurament. Aquestes edificacions, situades al voltant del cràter a 529 metres d'altitud, formen part del patrimoni defensiu de la zona juntament amb la capella de Sant Francesc envoltada de recinte murat. L'estat de conservació és bo i es pot accedir-hi fàcilment a peu des de la ciutat.

A Riudaura, municipi de la comarca de La Garrotxa, es conserva la torre medieval de l'antic priorat de Santa Maria de Riudaura, dels segles XII-XIII. Aquesta torre rodona de planta baixa i tres pisos, amb cobertura cònica, és l'únic vestigi que resta del monestir benedictí fundat al segle IX, que fou unit a Santa Maria de la Grassa el 937.

El pont medieval de Tortellà, situat a La Garrotxa (Girona), és una magnífica construcció d'època medieval que es conserva en perfecte estat. Ubicat a tocar de la carretera GIV-5231, entre Montagut i Sadernes, destaca per la seva solidesa i bellesa arquitectònica. L'accés és lliure i la zona és popular com a lloc de bany durant l'estiu.

Altres noms: Antiga parroquial de Sant Esteve de la Mata

Església fortificada del segle X situada als afores de La Selva de Mar (Alt Empordà, Girona), dedicada a Sant Esteve de la Mata. Presenta una nau única amb absis semicircular cobert de volta ametllada i destaca per la seva portalada de tres arcs de mig punt. L'edifici fou fortificat a les darreries del segle XIV amb merlets i espitlleres per defensar-se dels atacs pirates, conservant-se en bon estat malgrat l'accés restringit.

La Catedral de Santa Maria de Tarragona, situada a la ciutat de Tarragona (Tarragonès), és un edifici religiós iniciat el segle XII en estil romànic que es continuà en gòtic fins a la seva consagració el 1331. Destaca pel seu claustre romànic amb escultura excepcional, la portada gòtica de Mestre Bartomeu de Girona i les seves obres d'art medievals. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és visitable.

Castell medieval situat a Castellbell i el Vilar (Bages, Barcelona), dalt d'un turó que domina la localitat. Es tracta d'un gran edifici gòtic rectangular dels segles XIV-XV, restaurat al segle XVIII, amb capella romànica de sant Miquel i finestrals gòtics geminats a la façana de migdia. Actualment en bon estat, funciona com a casa agrícola i és de propietat privada.

Situat a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental ), a una altitud de 67 metres sobre el nivell del mar, trobem el castell de can Taió, una edificació de principis del segle XX. Sembla ser que actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya i és centre de refugiats, escola de formació de jardineria i seu de l’associació Can Xatarra.

Altres noms: Conegut també amb els noms de Castell Arnau i Torre de Berardo.

A les afores de Sabadell (Vallès Occidental), es troba aquesta masia medieval dels segles XIII i XIV amb una torre quadrada defensiva, envoltada de jardins i una petita església. El conjunt, en perfecte estat, acull actualment un restaurant de prestigi i és conegut també com a Castell Arnau o Torre de Berardo.

A Terrassa, al Vallès Occidental, es troba la torre mestre de l'antic Castell-palau de Terrassa, documentada des del segle XI. Es tracta d'una edificació en perfecte estat, situada a la plaça de la Torre del Palau, amb accés restringit. Malgrat la seva importància medieval, la protecció de l'edifici és desconeguda.

A les afores de Manresa (Bages), es troba la Torre de Santa Caterina, una edificació circular de tres pisos construïda al segle XIX, probablement durant la I Guerra Carlina cap al 1836. La torre presenta murs llisos de secció decreixent amb espitlleres al perímetre i porta allindada, actualment sense coberta a la part superior.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, es troba la Torre de la Costa de la Cavalleria, una construcció medieval del segle XV integrada en una masia de planta rectangular. La torre quadrada, situada al cantó de tramuntana, destaca pel seu aparell de grossos carreus i per haver funcionat com a presó, amb una volta subterrània i espiera per a la llum.

A Vacarisses, al Vallès Occidental, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, es troba aquesta torre romànica del segle XI en bon estat, encara que restaurada i sense sostre. Destaca per les seves precioses vistes des de l'emplaçament i per la seva ubicació en terrenys de gran valor natural a 803 metres d'altitud.

A Serrateix, poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), es troba aquest monestir benedictí originari del segle XI, amb elements romànics, gòtics i barrocs. L'església actual, consagrada el 1126, destaca per la seva nau amb volta de canó i l'absis central decorat amb arcuacions llombardes, tot i que ha sofert transformacions posteriors, especialment neoclàssiques al segle XIX. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.