Església de Sant Francesc – Montblanc / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Montblanc, població i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Visitable Església començada a construir al segle XIII i acabada al XIV que formava part d'un conjunt més complex, constituït per el claustre i les dependències dels monjos franciscans.”(Diputació de Tarragona).

Actualment hostatja l'Oficina Municipal de Turisme. S'hi fan exposicions, concerts i altres actes.

Altres noms

Accés - Visitada el 25/05/2015:

La trobarem a la Plaça de Sant Francesc.

Localització: N 41 22 27.2 E 01 09 45.4 - Altitud: 345 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, i referit a l’església, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

L'església pertany al gòtic primari, amb tradicions encara romàniques.

 L'interior és d'una sola nau, amb sis arcs apuntats, amb un absis hexagonal i quatre capelles laterals.

 Adossat hi havia un claustre que va desaparèixer el s. XIX.

 Portalada

Portalada d’estil gòtic molt senzill, gairebé sense decoració, si exceptuem la línia d'impostes que forma una decoració mínima.

 Laterals de l'església

El lateral de l'església de Sant Francesc és la millor mostra del gòtic senzill i nu que caracteritza l'edifici. Com es pot comprovar a la fotografia, l'estat de conservació és bo, tant en els contraforts com en els finestrals decorats.

Campanar i finestrals

Campanar del gòtic primari, construït en pedra, i finestrals d'estil més elaborat per la seva decoració en pedra. L'estat de conservació del campanar és molt bo, però les finestres tenen les seves estructures molt desgastades i caldria tractar-les per a la seva millor conservació.

 Absis

 Absis que mostra una clara reconstrucció posterior a l'època originària. Si bé sembla guardar l'estructura primitiva, no intenta recuperar-ne l'estil i materials de construcció de la resta de l'edifici. Així apareix, clarament diferenciat del conjunt.

 Interior de l'església

 L’església de l'antic convent de Sant Francesc és de nau única amb capelles laterals i capçalera de tres murs. La coberta de la nau és a doble vessants sobre arcs diafragmàtics, mentre que les capelles laterals estan cobertes amb creueria. En el mur nord, s'obre una capella construïda en el segle XVII, coberta amb cúpula.

Les diferents vicissituds per les que ha passat l'església han fet que el seu interior es trobi força malmès. Els arcs mostren una pedra regular i un bon estat de conservació, mentre que els murs, que degueren estar coberts d'algun tipus d'arrebossat, mostren un aspecte més degradat, a causa també dels diferents actes vandàlics que patí l'antic monestir en el segle XIX.

Notícies històriques

Documentat ja el 1253, el 1822 va quedar abandonat, passant a mans particulars.

El 1414 s'hi celebrà una cort general de Catalunya i hi va habitar Anselm Turmeda.

Portalada

El convent al qual pertanyia aquesta església fou construït en el segle XIII, i possiblement aquesta portalada va pertànyer a les primeres dates de construcció, per la seva senzillesa.

 Podríem dir, doncs, que és una portada de transició.

 Absis

 En el segle XIX el convent fou abandonat i va passar a mans particulars que el va utilitzar com magatzem.

 Recentment, la Generalitat l'ha adquirit i ha iniciat la seva restauració.

Interior de l'església

L'església fou a principis de segle una destil·leria. Abans i des de la Guerra del Francès, i fins a les revoltes carlines, l'edifici patí diferents incendis.

 Actualment és el marc de diferents actes populars de caire cultural, com l'organització de sopars o reunions en festes com la setmana medieval de Montblanc.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Juny  2015):

“ Descripció general:
Església començada a construir al segle XIII i acabada al XIV que formava part d'un conjunt més complex, constituït per el claustre i les dependències dels monjos franciscans.

Descripció:

Església d’una única nau coberta amb teulada a doble vessant sustentada per arcs diafragma i capçalera pentagonal plana amb volta de creuria de sis trams.

 Entre els contraforts s’obren les capelles laterals i, damunt d’aquestes, finestres de doble llanceta amb elements de traceria.

 El portal principal, sobresurt lleugerament de la façana, està format per arquivoltes, la majoria de mig punt a excepció de la inferior lleugerament apuntada, que descansen sobre columnes.

 A la part superior s’obre un gran finestral gòtic de triple llanceta amb traceria.

 El campanar, de planta quadrangular i molt estret, es situa entre el final de la nau central i la capçalera.

 Destaca la capella barroca edificada en la nau lateral esquerra.

Notes històriques:

L’església es va iniciar a construir al segle XIII, però la nau, les capelles laterals i la capçalera es van fer al segle XIV.

 Al s. XVII es va edificar una nova capella d’estil barroc que és on avui en dia s’ubica l’Oficina de Turisme.

 El convent fou un centre molt important de caràcter espiritual i formatiu. El rei Jaume II hi va confiar l’educació dels seus fills.

 Amb la desamortització va quedar abandonat i el convent juntament amb el claustre es van anant degradant i l’església es va fer servir com a destil·leria.

 Cap a la dècada dels 80 del segle passat (segle XX)  es va començar el procés de restauració i rehabilitació de l’església.”


  • Finalment, per rematar el tema, de la pàgina web Pat.mapa, i referit més concretament al convent, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

El convent de Sant Francesc, del qual només es conserva l'església, es troba en el sector sud-est del nucli urbà de Montblanc, fora del recinte emmurallat.

 Es tracta d'un conjunt que ha patit força les envestides dels diferents esdeveniments històrics, la part més perjudicada ha estat el claustre, que es troba completament arrasat.

 L'església de Sant Francesc és el resultat de la remodelació del convent de franciscans del segle XIII que fou convertit en església. Es tracta d'un edifici gòtic inicial d'influència cistercenca, amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creueria.

 Formava part del primitiu convent franciscà per on passà Sant Francesc d’Assís, fra Anselm Turmedai fra Magí Català.

 L'any 1414 s'hi reuniren Corts Generals presidides per Ferran I.

 Durant el segle XII la vila va rebre diferents privilegis i favors reials atorgats per tal d'incentivar el seu creixement i alhora ja disposava d'un mercadal. Però serà durant el segle XIII quan la vila viurà una expansió urbanística i demogràfica, gràcies a exempcions, prerrogatives, la concessió de fires i mercats.

També tindrà lloc la constitució del municipi, la fundació de l'Estudi Major i de les Escrivanies Reials, etc.

Montblanc esdevingué cap de vegueria i es convertí en centre administratiu, politico-militar i religiós d'una extensa contrada, i en una de les importants viles del sud de Catalunya.

 En aquesta època es començaren les obres dels principals monuments de la vila: de l'església de Sant Miquel, dels convents de Sant Francesc, de la Serra i de la Mercè, i de l'hospital-església de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. I també d'alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa.

 En els segles XIV i XV es duen a terme algunes ampliacions i reformes que consistiren en l'edificació d'algunes capelles laterals de l'església ubicades en els contraforts.

 A partir d'inicis del segle XIX (?) el convent entra en un període de desgràcies. La vila entrà en un llarg període de decadència. Un seguit d'epidèmies i males collites van ser el preludi de tres centúries de recessió. A les pestes i males collites s'uniren a finals del segle XV les guerres de Joan II contra la Generalitat.

La població patí un gran descens, les cases abandonades caigueren, les muralles quedaren en molt mal estat i Montblanc esdevingué un poble mig enrunat.

Tot i això es van anar acabant edificacions que estaven començades i es va fer el Palau del Castlà (representant militar del rei).

 Al segle XVI hi hagué una lleu revifada i es va construir el cos sobresortit del casal dels Desclergue, es va restaurar el pont Vell i s'aixecà el claustre de l'Hospital.

Durant la Guerra dels Segadors (segle XVII) es destruí part de la muralla, la façana de l'església de Santa Maria i es cremaren els arxius. Es van patir múltiples assalts, saqueigs i incendis que van acabar amb la inicial grandesa de Montblanc, que va perdre ja definitivament el seu pes polític i també econòmic.

 El 1809 entren les tropes franceses a Montblanc i saquegen i destrueixen l'església.

L'any 1811 les tropes del mariscal Suchet destruïren tot el que restava del convent i van incendiar l'església. Posteriorment es va intentar reconstruir l'església però va quedar aturat el 1822. El 1835 amb l'exclaustració, la comunitat franciscana abandona definitivament la vila i el 1847 el conjunt va passar a l'Ajuntament, posteriorment es va utilitzar de presó, escola... fins que passa a ser propietat particular.

Des de l'any 1982 és propietat de la Generalitat.

 L'interior de l'església tingué dos paviments; el més antic de rajol i el segon, que només apareix a la capçalera de la nau, pogué ser només parcial.

Del claustre en queden restes de murs, un canal de desaigua, el basament d'una petita font i un tros d'enllosat. El conjunt fou parcialment destruït al segle XIX.

 L'església fou comprada per la Generalitat a les Bodegues Montblanc l'any 1980. Actualment és en mans municipals on emplaçà l'Oficina Municipal de Turisme a la capella barroca del Santíssim.

 El 1995, amb motiu de la urbanització de la plaça de Sant Francesc, es va documentar part d'una necròpolis baix medieval de laics relacionats amb el convent datada a partir de finals dels segles XIII i XIV.

 El 1999 es va documentar la planta del claustre del convent que estava sota els paviments de la fàbrica que hi havia. L'estructura més antiga que es va documentar va ser el paviment de 1006, fet amb pedra desfeta i compactada, segurament correspondria a un àmbit relacionat amb les primitives edificacions del conjunt.

 Els murs documentats serien els de les ales nord i sud del claustre i a part de l'ala est. Estaven formats de pedres lligades amb fang o amb morter.

 Corresponents als últims moments de funcionament del conjunt es va excavar les restes de la font del centre del claustre. Repartides pel claustre es van trobar gran quantitat de restes funeràries. Per una part 6 unitats funeràries, 4 de les quals eren osseres rectangulars delimitades per lloses de pedra. Les unitats funeràries, 3, 4 i 6 estaven adossades paral·leles als murs de l'ala nord del claustre i estaven afectades per estructures posteriors. La número 5 era perpendicular al mur interior de l'ala nord, estava coberta d'argamassa, delimitada per petites pedres irregulars i amb un únic bloc rectangular en un dels extrems.

 La número 1 era la única que estava constituïda per una fossa simple amb una única inhumació. A l'interior del claustre hi havia un nivell amb molts ossos, podria tractar-se de zones destinades a osseres comunes.

Context

Nucli urbà de Montblanc, fora del recinte emmurallat.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.


Conjunt d’edificacions medievals de MONTBLANC

  M A P A de situació


Altres pàgines



  • Els gegants de Montblanc  – Coneguts i amics, nascuts a Montblanc,  ens han dit que cal  veure, al menys una vegada a la vida, els gegants de Montblanc …
  • Els mateixos que també ens han recomanat fervorosament visitar la Fonda dels Àngels. Diuen que no sempre tenen taules lliures …

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Curiositats


B R I C K À N I A