Santuari de la Serra – Montblanc / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Montblanc, vila i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XIV – Gòtic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Visitable. Tenim dos fonts d’informació amb dades diferents. Una és una placa que hi ha a l’església. L'altra apareix a la pàgina web de l’Ajuntament de Montblanc. Caldrà tenir-ho en compte.

Per altre costat, vàrem tenir el plaer de conversar, encara que breument, amb un senyor de Montblanc, aficionat a la fotografia, a qui des d'aquesta pàgina volem saludar, i que ens va recomanar fer una visita al claustre.

Si no ho recordem malament, deu ser visitable els diumenges, pel matí. Caldrà verificar també aquesta dada, per mor de poder fer una mirada a aquesta part del Santuari, que ens ha dit que, val la pena.

Altres noms

Accés - Visitada el 20/06/2015:

Trobarem aquesta edificació a la Plaça de la Serra, cantonada carrer Passeig Conangla. Durant el recorregut pels carrers de Montblanc, hem anat trobant cartells indicadors.

Hem aparcat al costat.

Localització: N 41 22 43.1 E 01 09 26.1 - Altitud: 362 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

L'estructura de l'església ha estat molt alterada, amb nombroses destruccions i posteriors restauracions.

L'interior manté un estat de conservació bo, i la seva façana fou restaurada.

 Pica baptismal composta per una columna de granet de factura molt senzilla i sense decoració i un contenidor de pedra amb incisions longitudinals de forma el·líptica i mida desigual. La seva forma correspon a la de les piques de tradició romànica.

Ossera 1. Feta de pedra tallada encaixada, en un rectangle de nova construcció, en el mur del presbiteri al costat de l'evangeli. Tant a la tapa, inclinada, com a la part frontal del vas, hi ha tres escuts encerclats per una fina línia cisellada. Al camper mostren tres motius circulars i dues franges horitzontals.

 Ossera 2. Situada al mur de l'epístola. La caixa se sustenta sobre dues mènsules de perfil dentat. El vas te dos escuts que mostren tres cercles sobre camper llis. La coberta, inclinada, mostra un llibre obert.

Ossera 3: Situada també al mur de l'epístola. El conjunt està encastat i sobre ell es disposa un arc apuntat trilobulat. La cara del sarcòfag mostra la imatge d'una monja entre dos escuts iguals aquests es repeteixen a la tapa i presenten cinc cercles sobre un camper llis. El fons de la part frontal està pintat d'un color ocre fosc. Aquest mateix color decora els cercles dels escuts de la tapa.

Ossera d'una abadessa. D'una gran meticulositat, la figura de la finada sosté un llibre amb la mà esquerra. Està flanquejada per dos escuts alats. Corona l’ossari un arcosoli flamíger d'arc decorat amb crochet i flanquejat per esvelts escuts alats de la família Alenyà. La lauda no té cap inscripció però l'abadessa està documentada l'any 1396.

Llosa sepulcral Aquest enterrament es composa d'una urna-ossera encastada en el mur i coberta amb una llosa inclinada. Sobre l'urna s'obre un arc de mig punt adovellat amb la dovella inferior dreta més gran que la seva bessona. Sobre aquesta dovella s'aprecien les restes d'un escut avui irreconeixible. El frontal de l'urna presenta la imatge d'una abadessa amb el bàcul i a l'altre costat les restes d'una altra imatge totalment escapçada. En el centre, dos escuts amb els motius del camper totalment erosionats.

Conserva la Creu Verda de la Serra, de pedra policromada. És una creu romànica del segle XII.

Al seu interior també es pot veure la Mare de Déu de la Serra, gòtica.

Notícies històriques

El seu santuari és esmentat en el 1295 i, segons la tradició, fou fundat per la princesa grega Irene Làscaris.

 Al llarg de la història el convent va obtenir gran renom, essent protegit per diversos reis i papes.

 Les diferents modificacions que ha sofert l'església han variat la situació de l' ossari en el mur.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Diputació de Tarragona  següent text (Juny  2015):

“ Descripció

Antic Convent de monges Clarisses, construït al segle XIV. Actualment convertit en Santuari.

El temple que hom pot apreciar actualment és d'estil gòtic, molt senzill, amb capelles laterals com les de Santa Llúcia o de Santa Clara.

Hi han diversos sepulcres de les primeres abadesses del convent.

Al segle XV, fou el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, després del de Montserrat. El convent de clarisses era el sisè més antic de Catalunya. S'hi venera la Mare de Déu de la Serra.

Cal destacar del convent la seva església, gòtica en línies generals però molt modificada. La capella del Sant Sepulcre data del 1528 i guardava el grup del Sant enterrament, que es va perdre el 1823. Ara hi ha un jacent de Crist del 1950.

 La capella major és també moderna, amb pintures murals d'Ismael Balanyà (1956).

 Al cambril es conserva la imatge de la Mare de Déu, que hom creu que va ser la que va portar la princesa Làscaris, que el 1826 i 1835 va patir desperfectes i que fou restaurada el 1841 i encara en èpoques posteriors. A l'església també es conserva la Creu verda, una bella creu de terme del segle XIII. Conté una sèrie de sepulcres gòtics.

Al costat de l'altar major hi ha la Creu Verda (o de les Virtuts). És una creu de terme del segle XII, molt venerada. És romànica, de jaspi verd, amb una petita imatge de la Verge Maria (35 cm) encastada a la part central. Té 118 cm i la part superior de fusta és més recent ja que fou mutilada al segle XIX. 

La imatge de la Mare de Déu de la Serra es troba en un cambril darrere l'altar major. S'hi accedeix per unes escales construïdes als laterals del santuari. La imatge és una talla gòtica d'alabastre policromada del segle XIII, probablement d'origen italià. Mostra la Mare de Déu a mida real (175 cm i 371 kg). Fou coronada canònicament el 1906 i d'aleshores ençà cada 25 anys se celebra una festa de commemoració extraordinària al poble de Montblanc. Està custodiada per 4 imatges de dones bíbliques: Raquel, Esther, Rebeca i Judit.

La paret de darrere l'altar major està pintada al segle XX, ja que a la Guerra Civil va quedar totalment malmesa. S'hi pot observar diverses imatges de la vida de Maria; la presentació al temple, l'Anunciació, la visita a Elisabet i el naixement de Jesús. A la part baixa hi han representades les muralles de Montblanc amb diversos devots de la Verge. El 2006 es va presentar la Imatge Petita de la Verge. Anteriorment n'hi havia una d'alabastre del segle XVII de mig metre, però que es va perdre durant la Guerra Civil. A l'exterior del Santuari hi ha una bonica plaça amb bancs i una font.

Notes històriques:

El 1296 municipi de Montblanc, a petició de Jaume II el Just, va cedir a la princesa Irene Làscaris un turó situat a ponent de la ciutat, on ja hi havia una ermita, amb la finalitat de fundar en aquest indret un monestir de clarisses.

 La mateixa corona va finançar la construcció de l'establiment monàstic, a més d'atorgar-li altres béns i drets, i el 1365 el bisbe Pere de Tarragona va poder consagrar la nova església.

Molt aviat el lloc va anar prenent popularitat i va esdevenir un centre d'atracció dels devots de la Mare de Déu de la Serra.

A mitjan de segle XIV s'hi va bastir en un hospital per atendre els visitants. A mitjan del segle XV la Serra fou assaltat i la comunitat es dispersà. Es va refundar el 1463.

 El 1594 va acollir unes monges de Santa Elisabet de Barcelona. Aquesta època d'esplendor es va allargar durant els segles XVII i XVIII, època en que es van portar a terme profundes reformes a l'establiment, com ara el cambril i els esgrafiats de la façana.

Al segle XIX es produïren una sèrie d'infortunis: La Guerra del Francès va comportar l'abandó del convent (1810) i el desplaçament de la imatge de la Mare de Déu a Santa Maria de Montblanc.

El 1811 el lloc es va utilitzar com caserna de les tropes franceses. El 1813 retornaren les monges, tot i que no es pogueren instal·lar fins que el lloc es va restaurar, el 1815. L'any següent hi retornà la imatge.

 Una nova expulsió de la comunitat es produí el 1822-23, quan el convent fou ocupat pels miquelets, i el 1826, quan va quedar malmesa la imatge de la Mare de Déu.

 Amb l'exclaustració de 1835 va quedar altre cop abandonat.

 Es restauraren els edificis entre el 1853 i 1855. Una nova exclaustració tingué lloc el 1936, amb la Guerra Civil que va mantenir la comunitat fora del lloc fins el 1939.

 Degut a la poca vitalitat de la comunitat i l'elevada edat de les quatre monges que hi havia, el 2008 es va clausurar, desplaçant-se a Reus.”


  • Finalment, per rematar el tema i per oferir una versió més “light “ als nostres lectors, els oferim un text més curtet, extret de la pàgina web de l’Ajuntament de Montblanc (Juny 2015):

“ Construcció:
Data del segle XIII amb modificacions del segle XIV i posteriors.

Característiques:


Format pel monestir, el santuari, l'antiga casa del capellà i la del monger, a més d'un gran hort.

L'església és d'una sola nau, amb cinc arcs diafragmàtics i cinc capelles laterals. El presbiteri, la capella renaixentista del Sant Sepulcre, el cor i el cambril són més tardans. A l'interior destaca la gran imatged'estil gòtic italià d'alabastre de la Mare de Déu de la Serra, la Creu Verda i els sis sepulcresmedievals.

Al presbiteri es pot veure un mural d'Ismael Balanyà.

Història:


La tradició diu que la princesa Irene de Làscaris portava una imatge de la Mare de Déu des de Salou a Saragossa. Al seu pas per Montblanc els bous que tiraven del carruatge no van voler continuar el seu camí. Això fou interpretat com la voluntat de la Mare de Déu a restar en aquell indret.

La princesa sol·licità llicència a Jaume II per fer construir un convent de monges clarisses just en aquell turó. 

Escomençà l'any 1296. Arribà a ser el segon convent més visitat de Catalunya i va rebre grans privilegisper part de papes i reis.

Ha patit els efectes de guerres i saqueigs, però s'ha conservat l'activitat monàstica fins el passat mes de novembre (de l’any ?).

El 9 de setembre de 1906 tingué lloc la Coronació Canònica de la imatge i cada vint-i-cinc anys es commemora amb unes festes extraordinàries de celebració.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Conjunt d’edificacions medievals de MONTBLANC

  M A P A de situació


Altres pàgines



  • Els gegants de Montblanc  – Coneguts i amics, nascuts a Montblanc,  ens han dit que cal  veure, al menys una vegada a la vida, els gegants de Montblanc …
  • Els mateixos que també ens han recomanat fervorosament visitar la Fonda dels Àngels. Diuen que no sempre tenen taules lliures …

 Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: