Església de Sant Miquel – Montblanc / Conca de Barberà

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Montblanc, població i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment presenta un bon estat. No és accessible lliurament. Visitable.

Altres noms

Accés - Visitada el 20/06/2015:

La trobarem a la Plaça de Sant Miquel, cantonada amb els carrers de Les Corts i de la Fusteria.

Localització: N 41 22 33.6 E 01 09 45.4 - Altitud: 342 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

L'església de St. Miquel apareix citada el 1288 en una reunió del Consell de la Vila.

Malgrat que la portalada i la façana és de tradició romànica, el conjunt interior és gòtic i respon a la tipologia d'església gòtiques catalanes que en el s. XIII i sota la influència de les ordes mendicants, es bastien amb arcs diafragmes i sostre de fusta.

 Pel moment en que es difongué aquest tipus d'església, és comú trobar que la seva façana respongui als cànon romànics, mentre que la resta de la construcció es desenvolupa sota traces gòtiques.

 A la dreta de la façana s'alça el campanar que en un principi no era tan alt i sembla que les campanes es situaven entre els merlets.

En la mateixa façana també hi havia porxos aguantats per cabirons, sota els quals s'elegiren els procuradors que havien de representar la vila en les corts catalanes.

L'interior, d'una sola nau, amb arcs diafragmàtics i un teginat policromat del s. XIV amb diversos elements ornamentals en els que predomina els colors vius, té tres capelles per banda i dues més al presbiteri.

 Les parets són guarnides amb diferents escuts nobiliaris.

 Les capelles laterals es bastiren en s. XIV, aprofitant l'espai entre els contraforts i es cobriren amb volta de creueria. També s'obriren finestres de doble llanceta amb elements de traceria.  La coberta es sustentada per cinc arcs.

En aquesta església es celebraren Corts Generals els anys 1307, 1333, i 1370.

Portada

 La portada fou bastida a principis del s. XIII. Les dovelles formen un arc de mig punt dilatat i estan encerclades per la part superior, per una pestanya. Sota les dovelles s’articulen dos arcs més que mantenen la mateixa línia d'imposta i que estan constituïts per dovelles més barroeres. Els arcs reposen sobre dues columnes i una pilastra en la part interior a banda i banda.

 Les columnes arrenquen de sengles bases quadrades de remat circular i finalitzen en uns capitells troncopiramidals llisos. A la nostra dreta, sota la línia d'imposta trobem una pedra regular, de superfície llisa, que bé podria haver estat la base per a una inscripció fundacional com la que trobem en la portada lateral de l'església de St.Miquel de l'Espluga.

Sobre el conjunt, i en el cos central de la façana, es conserven dos dels diversos forats on s´ encastava l'estructura de cobriment de l'antic porxo avui desaparegut.

Mènsula

Mènsula situada a l'arrencament del nervi de la creueria. Mesura uns 20 cm d'allargada i representa un personatge que es mostra de mig cos. Vesteix capa i amb la mà dreta sosté una eina d´ escriptura i amb l'esquerra un paper. Aquesta mènsula forma part de les diferents modificacions que es portaren a terme en els murs laterals i en les capelles de l'església durant el segle XV com també ho són els motius decoratius d'alguns arcs d'ogiva, decorat a la manera del gòtic florit.

 El realisme d'algunes d'aquestes mènsules s'acosten més a l'estàtica del Renaixement que no pas la del darrer gòtic.

Porta

 Porta de dues fulles i dos petits segments practicables. Sobre una base de fusta llisa, la porta s'articula mitjançant cassetons regulars clavats amb claus de forja de testa semicircular. El fonellat es de forja, presenta un elements cisellats de formes geomètriques. Aquest tipus de porta, de tradició tardo-gòtica, ha desaparegut quasi totalment.

Interior de l'església

 L'interior de l'edifici presenta una nau única dividida en cinc trams sengles arcs diafragmàtics, refets en el segle XVI.

 Les tres capelles de cada banda s'obren amb diferents tipus d'arcs apuntats, la qual cosa demostra les diferents etapes constructives, dutes a terme entre els segles XV i XVI.

 La capçalera és plana i el cor es sustenta sobre un arc molt dilatat.

Mènsula

 Mènsula d'arrencament de nervi. Representa un personatge de mig cos, amb hàbits religiosos.

El mal estat de la pedra, produït per la humitat que s'infiltra de la teulada i pel mur al que la mènsula esta unida, fa difícil reconèixer alguns trets de la figura, com el seu rostre o el tipus d'indumentària que porta, així com l'objecte que sosté amb la mà esquerra. Amb la mà dreta ens beneeix i podem apreciar com la imatge ha perdut alguns dits d'aquesta mà.

Mènsula

Mènsula situada sobre un nervi de la creueria de la capella lateral més propera als peus de l'església. Mesura uns 20 cm de llargada i representa un personatge eclesiàstic de mig cos. Vesteix capa i guants. Amb la mà dreta ens beneeix mentre que l'altre mà queda amagada sota la indumentària. Cal destacar el gran verisme en la realització del rostre així com els detalls de la mà i la indumentària.

Enteixinat

 L'enteixinat de Sant Miquel conserva encara alguns fragments originals de la segona meitat del segle XIV, amb restes de policromia original amb termes florals, geomètrics i heràldics. Com la resta d'enteixinats del segle XIV conservats a casa nostra, aquest es format per bigues escairades que descansen sobre els arcs, ajudats per permòdols.

Sobre les bigues i serveixen de base als taulons que, disposats en el mateix sentit que les bigues, tanquen el sostre. La resta del sostre és modern, imitant l'original estructura de fusta.

Capella

 La capella del Santíssim, és la capella central de les tres que s'obren entre els contraforts de la paret de l'evangeli. En ella cal destacar la refinada nervadura de l'arc, composta a l'exterior per diferents extensions vegetals exemptes, coronades per una cresta central de doble fulla. A l'interior, l'arc crea un tall en forma de tiges acabades amb un motiu vegetal.

 La finestra és duna sola llanceta amb mainell amb la part superior amb un decoratiu treball en pedra troquelada. Els nervis de la volta de creueria arrenquen de quatre mènsules compostes de capets. Aquesta capella mostra com l'església té diferents etapes constructives, que en l'interior es fan paleses mitjançant l'aparició en les sis capelles, de diferents morfologies del nostre gòtic

Notícies històriques

Citada ja en el 1288, va servir de parròquia abans de la construcció de Santa Maria. En la dita església es van celebrar corts generals de Catalunya en els anys 1307, 1333 i 1370.”


“ Descripció:

 És una de les esglésies més antigues i més ben conservades de la vila.

El frontispici és l'únic element que s'ha conservat de l'església romànica.

 La façana té una portalada d'arc de mig punt, de grans dovelles, amb tres arquivoltes i amb una senzilla i austera motllura exterior que recorre tota la volta, sobre la qual hi ha un petit finestral apuntat.
A la dreta de la façana s'aixeca el campanar, de forma quadrada i posterior a la construcció general, amb els respectius forats per a les campanes.

La nau (d'unes mides de 10,1 m. d'amplada, 32,2 de llargada i 10,9 d'alçada) és de saló (una sola nau sense absis) amb capelles, del segle XIV- XV, entre els contraforts i coberta de fusta amb un esplèndid teginat policromat de gran valor artístic del segle XIV, sustentat per cinc arcs diafragmàtics ogivals.

 Els finestrals són gòtics i són ben presents els escuts que decoren les parets, on s'hi pot veure l'hàbil mà de Guillem Seguer, com els de les famílies Ros i Janer, que hi tenen també una sepultura.

Ressenya històrica:

 Joan Fuguet Sans i Miquel Mirambell Abancó sostenen que l'església va ser construïda prop del 1250.
Apareix documentada per primer cop el 1288.
S'hi celebraren les Corts Catalanes de 1307 i 1370.

La prosperitat econòmica de la primeria del segle XIV va fer que es substituís l'antiga nau per una altra d'estil gòtic.
L'any 1828, es va rebaixar uns dos metres el campanar quadrat, que abans tenia forma de torre i les campanes col·locades entre els merlets.

Els segles XIV-XV seran el moment en què es construiran les capelles laterals entre els contraforts, que van des del gòtic més senzill al més florit.


L'església serà "modernitzada" en el període barroc, entre els anys 1784 - 85 i 1787 - 88 es construirà un nou presbiteri i un cambril, es repassarà la teulada, es cobrirà l'enteixinat gòtic amb guix decorat i s'emblanquinaran les parets del temple.

L'agost de 1867, l'església de Sant Miquel esdevé independent de la de Santa Maria.

Les guerres, en general, i la Tercera Guerra Carlina i la Guerra Civil, en concret, malmetran bastant el temple; com a clar exemple tindríem la conversió de l'església en magatzem i la destrucció de part de la imatgeria, com l'antic altar major construït el 1857 i daurat l'any 1929.

 La restauració integral del temple s'iniciarà el 1947 i anirà a càrrec de la Comisaria de Defensa del Patrimonio Artístico, encara que la restauració ja l'havia començat mossèn Pau Queralt eliminant part de l'obra de guix de les capelles els anys '20.

L'església es va reobrir al culte el 1950, any en què es va col·locar a l'altar major un quadre a l'oli de grans dimensions, obra de Joan Commeleran, amb l'Arcàngel Sant Gabriel i el dimoni representats.

 Es van fer altres obres al temple els anys 1974 i 1991. Actualment s'està realitzant la neteja i restauració del teginat.”


  • I finalment, per donar per tancat el tema, i per als lectors més interessats, els remetem a una pàgina de la Generalitat de Catalunya (Pat.mapa): Voltants de l’església de Sant Miquel – Arqueologia.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: