Església de Santa Eugènia de Nerellà – Bellver de Cerdanya / Cerdanya

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Santa Eugènia de Nerellà, entitat de població de Bellver de Cerdanya, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Cerdanya (Lleida).

Època: Segle XI – Romànic / Barroc De la construcció romànica original només es conserva el campanar” i “Entre els segles XV i el XVIII Santa Eugènia fou profundament reformada, perdent el seu aspecte primitiu” - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment presenta bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant, al voral del camí.

Altres noms:  

Accés - Visitada el 10/10/2015:

Just acabar la visita a l’església veïna de Santa Eulàlia de Pi, vàrem introduir al nostre TomTom les coordenades de situació del nostre destí. No cal dir que aquest pràctic aparell, ens hi va conduir sense cap problema.

Localització: N 42 21 32.1 E 01 44 07.2 - Altitud: 1.048 m.

Remarca: Quan hem situat les coordenades que havíem pres in situ (?), sobre el mapa de Google, no podem reconèixer aquesta església, és a dir no podem garantir que les dades siguin correctes al cent per cent ...

Altres:

  • Curiositat:

El campanar, d’una alçada de 18,50 metres, presenta com a singularitat que està fortament inclinat cap a sud-est, amb 1,20 m. de desplom".

 "Per aquesta característica se'l coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.” – (Wikipedia).


  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2015):

“ Descripció

Santa Eugènia és l'església de la petita població de Nerellà propera a Bellver de Cerdanya.

 L'edifici, que té edificacions adossades al costat de ponent, és d'una nau dividida en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals.

 La nau és coberta amb encavallada de fusta i les capelles amb volta d'aresta.

De la construcció romànica original només es conserva el campanar. A les reformes dutes a terme entre els segles XV i XVIII s'enderrocà l'absis, situant al seu lloc la porta d'entrada a l'església i quedant el presbiteri al cantó oest.

 Es va aixecar una cúpula barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l'estructura de l'església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la torre campanar s'ha anat inclinant paulatinament (1,4 metres de la vertical).

 A la façana destaca només un òcul a la part superior, i una porta d'arc de mig punt, dovellada, amb la data 1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció.

El campanar, romànic, resta adossat al costat meridional de l'església. És una torre de planta quadrada dividida en tres cossos sobre un gran sòcol. El pis inferior presenta a cada una de les cares un parament emmarcat per tres arcuacions cegues de tradició llombarda, mentre que el segon té un parament amb un gran arc de mig punt que emmarca unes finestres geminades, que han estat tapiades, i una espitllera inferior.

 El tercer pis, mancat d'ornamentació, té només una finestra d'arc de mig punt molt senzilla. És cobert per una teulada a dues vessants, refeta posteriorment. Construcció de pedra i maçoneria.

Al presbiteri trobem restes de pintura mural del segle XX d'estil figuratiu de Maria Jou i Paulet.

Notícies històriques

L'església de Santa Eugènia de Nerellà (poblet a ponent del terme municipal de Bellver) fou edificada durant el segle XII, probablement al lloc d'un temple pre-romànic. De fet, però, d'aquesta construcció romànica del segle XII només es conserva el campanar.

Entre els segles XV i el XVIII Santa Eugènia fou profundament reformada, perdent el seu aspecte primitiu.

El lloc de Nerellà s'esmenta a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell l'any 839.

El seu interior ha estat ornamentat amb unes pintures murals representant figures populars, per l'artista Maria Jou i Paulet, segons es menciona a la Gran Geografia comarcal de Catalunya.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

 Ermites i/o esglésies ROMÀNIQUES de BELLVER DE CERDANYA

Octubre 2015

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: