Monestir de Sant Joan de les Abadesses – Ripoll / Ripollès

Valoració: 3 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) – Girona.

Època: Fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa fou Emma, la seva filla. La construcció actual data del segle XII - Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bon estat. Visitable, de pagament.

Altres noms: Accés - Visitat el 21/04/2012:

Situat a la Plaça de l'Abadia, de Sant Joan de les Abadesses, al costat del Palau de l'Abadia.

Sant Joan de les Abadesses disposa d’un ric Patrimoni arquitectònic. Proposem una visita a alguns elements d'aquest patrimoni.


Caldria en primer lloc dirigir-se a l'oficina de turisme de Sant Joan de les Abadesses (Hi ha cartells informatius que ens hi dirigeixen), situada a la plaça de l'Abadia nº 9, (Hi ha un aparcament gratuït a la vora) on a més d‘aprovisionar-nos d'informació i d’un planell de la vila, podrem opcionalment, visitar el Palau de l'Abadia, i/o el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, situats a tocar l'un de l'altre.

A continuació si volem localitzar les muralles, podríem començar per la torre situada a la plaça de Duran i Reynals, i de pas contemplar les vistes des del mirador de la plaça de l’Abadessa Emma, localitzacions ambdues a tocar també del Monestir.

Després caldria localitzar el Parc de la Muralla, a continuació entrar a la vila vella (organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes, una sèrie de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre), i transitar pels seus carrers.

Cal trepitjar la plaça Major,

i veure l’església de Sant Pol, sense oblidar travessar el riu Ter passant, a peu, per l'imponent Pont Vell.

Localització del Monestir: N 42 13 56.97 E 02 17 09.54 – Altitud: 773 m.

Altres:De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - Abril 2020:

Descripció

Del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que centra la població, resta l'església i el claustre del segle XV.

L'església del monestir de Sant Joan de les Abadesses, concebuda com un edifici de tres naus, amb transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials, segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació.

El pla, però, no es dugué a terme i l'església té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega.

Els absis són decorats internament i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos.

El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original.

Actualment, tres capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petit absis s'obre a cada braç del creuer.

Un senzill claustre gòtic, iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.

Capella dels Dolors

Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714).

Estatja una notable talla de la Pietat, obra de Josep Viladomat.

Tota la superfície de la façana de la capella dels Dolors que dóna al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Degut al lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i en força mal estat.

Encara es pot veure que l'esgrafiat està format per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent.

A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.

L'absis major és avui presidit pel conjunt escultòric del Davallament (1251), un dels més importants del romànic català.

Dins de l'església es guarda també la imatge de Santa Maria la Blanca amb el seu retaule d'alabastre (1343) i el sepulcre del canonge beat Miró de Tagamanent (1345) restaurat el 1950, ambdues obres d'estil gòtic.

Al monestir es conserven també les restes de l'antic retaule gòtic de Sant Sadurní.

El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro.

El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides.

Dues llargues cordes sostenen els pesos (també de ferro) que ajuden al seu funcionament.

A la part superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li corda (operació que cal fer diàriament), i que es fa tot pedalant.

Existeix una matraca de fusta que consta d'un total de nou martells repartits entre tres espais.

El seu funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els martells de fusta, que al desnivellar-se piquen al damunt de les taules de fusta també tot provocant el soroll.

La seva ubicació sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament.

Concretament manca un dels martells.

La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau es troba a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït l'any 1620.

El relleu representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i voltat per dotze persones que podrien significar els dotze apòstols.

Notícies històriques

El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació personal del comte Guifré el Pelós, que el 885 creà un nou cenobi prop del de Santa Maria de Ripoll, per a una comunitat de monges benedictines.

La primera abadessa fou Emma, filla de Guifré.

El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític comte Arnau).

Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia beneditina de Sant Víctor de Marsella, que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098).

Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins el 1484.

D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592 , el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de 1856.

L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.

La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.

Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre.

Entre els anys 2013 i 2014 s'han efectuat altres obres al claustre: restauració de la seva paret exterior i millora del sistema de desguàs.

L'any 2015 es restaura la façana del pòrtic de Sant Mateu.

Capella dels Dolors

La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R.Duran i Reynals, gràcies al mecenatge de J. Espona i Brunet.

Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955.

Els esgrafiats varen ser restaurats l'any 2013.

Rellotge

Per bé que no coneixem amb exactitud la data en que es posà en funcionament aquest aparell, sabem que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del segle XV, ja que en el Necrològic de Sant Joan de les Abadesses, hi trobem la següent notícia: "Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...".

Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar Joan de Peralta, el qual també fou bisbe de Vic.

És destacable el fet que aquest artilugi estigui encara en ple ús.

Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores.

A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.

Matraca

Tot i que aquest tipus d'artilugis tinguin el seu origen a finals de l'Edat Mitja, el que podem veure avui dia al campanar de monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït.

Actualment s'utilitza el Divendres Sant i el Dissabte Sant, tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.

Làpida de l'abat Berenguer Arnau

La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137.

L'abat, era de la família dels senyores d'Ogassa, i ensems ardiaca de l'església de Girona.

Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona.

Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent.

Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.


  • A destacar del Monestir, el bonic claustre gòtic, de planta trapezoïdal. També s'ofereix la possibilitat de visitar el Museu.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateix pàgina. 

Altres pàgines:


  •  Gastronomia:

Son força apreciats els embotits que es venen a Sant Joan de les Abadesses, especialment els “bulls” (blanc o negre). Si busqueu una bona botiga, n'hi ha una a la vora d’un dels accessos al pont Vell ...

  • Vies verdes:

 Sant Joan de les Abadesses és un punt intermedi de la Via Verda del Ferro i del Carbó , anomenada així, al·ludint a la important tradició de las forges en el Baix Ripollès y a l'extracció de carbó a las mines d'Ogassa.

Per localitzar aquesta Via podem prendre la carretera que des de la Vila es dirigeix a Ogassa.

El recorregut d’aquesta carretera passa per l'antiga estació de tren de Sant Joan, del ferrocarril de Ripoll a Ogassa, una edificació acuradament recuperada per tal de donar servei als usuaris d’aquesta Via Verda.


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


Ripollès : Veure en un mapa més gran.