Església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet – Artesa de Segre / Noguera

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A la Vall d'Ariet, paratge d'Artesa de Segre, ciutat i municipi de la comarca de la Noguera (Lleida).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta  - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Restaurada. El dia de la visita hi vàrem poder entrar. La porta de l'ermita estava tancada amb un forrellat sense pany, i per tant vam poder accedir al seu interior, auster a més no poder.

Altres noms: Sant Bartomeu d’Ariet - (Ajuntament d’Artesa de Segre).

Accés - Visitada el 03/09/2009:

Per tal d'accedir-hi i per a altres informacions, remetem als lectors a la pàgina del castell de la Vall d’Ariet, molt proper a la present construcció.

Localització: N 41 57 15.52 E 01 00 02.48 – Altitud: 583 m.

Altres: De la pàgina web de l'Ajuntament d’Artesa de Segre, ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):

“ És una església romànica molt ben conservada degut a la seva actuació feta de restauració i dignificació del seu entorn.

Edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb tres absis semicirculars en trèvol a les façanes l'aparell, format per carreus petits i ben tallats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars, forma constructiva pròpia de l'arquitectura del s. XIII català.”


  • Curiositats

L'església del poble té un  campanar d'espadanya, on hi ha una carcassa d'obús, restes de la guerra civil (1936/1939), transformades en campanes.


Del article publicat a la revista "La Palanca"  d'en Ramon I. Canyelles - Artesa de Segre - La Noguera, ens complau extreure el següent fragment de text:.

Esglésies amb campanes d'obús:


" Durant la guerra civil espanyola (1936/1939), degut a la precarietat de medis de l'exèrcit republicà i per tal de construir armament, bàsicament les baines de les bales, es fongueren campanes d'esglésies i ermites.

Al quedar els cloquers orfes del seu instrument, l'enginy popular va restablir les torres i espadanyes amb caps d'obús, suplint així la mancança amb un estri que si bé ens recorda l'horror bèl·lic, ens comunica amb els diferents tocs els missatges que des de l’església es fan arribar a la població. La sonoritat és relativament bona, malgrat la despersonalització sònica del monument."

Podeu veure la continuació d'aquest tema a les següents pàgines:


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Noguera : Veure en un mapa més gran.