F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la vora de Torre-ramona, caseriu situat al terme municipal de Subirats, a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).
Època: Segle XIII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Es conserva, que ja és molt, donada la seva longevitat i els materials amb que està construïda. No té sostre. És lliurament accessible.
Altres noms:
Accés - Visitada el 17/08/2013:
D'entrada, uns petits comentaris sobre la localització d'aquesta edificació. Ens les prometíem molt felices abans de començar. A l'hora de la veritat, vàrem necessitar fins a tres intents en diferents dies, per poder-la trobar.
El primer dia, les dades que vam seguir per localitzar-la, van resultar ser errònies. Extretes d'unes pàgines d'Internet, generalment ben informades, en aquest cas concret varen comportar donar un munt de voltes per la muntanya, sense resultat.
El segon dia, havent localitzat noves dades a través del seguiment de fotografies d'algun aficionat i la busca directa sobre Google Maps, ens varen permetre delimitar una altra posició. Situats sobre el terreny, boscós, força arbrat i força brut, va resultar infructuosa la busca, tot i que donàvem per fet que hi estàvem a tocar.
Quan ja ens batiem en retirada, va aparèixer “l'angelet de torn”: un home, un pagès d'aquesta zona, que ens va facilitar les darreres instruccions per trobar-la. Era tard i ho vam deixar per a un altre dia.
El tercer dia, ja tot va ser més fàcil. La vàrem localitzar en qüestió de minuts, tot i que de nou ens vàrem tenir que enfrontar a la feréstega vegetació, sobre tot enfiladisses i esbarzers, que envolten aquesta edificació i dificulten la marxa.
I ara, descriurem l'itinerari que hem fet per localitzar-la:
En primer lloc, ens hem dirigit cap a Torre-ramona. A l'entrada mateix del llogaret hem enfilat pel primer carrer que es troba a mà esquerra. Llavors hem circulat uns metres per un camí de terra, estret i amb la paret de l'església de Sant Joan Sesrovires a la dreta.
Dues vistes d'aquestes edificacions, des de la part inicial del camí a la torre d'en Pasteres.
Deixant enrere aquesta edificació, hem continuat aquest camí de terra, fins arribar en un breu recorregut a un lloc on hi ha una petita planura (41 25 07.55 01 49 06.08) on es pot donar la volta al nostre vehicle i aparcar tranquil·lament.
(A mig camí hi ha un petit i rudimentari cartell (*) a l'esquerra (41 25 09.55 01 49 11.49), indicant una desviació del camí per anar, a peu, al castell de Subirats).
A l'esquerra hi ha una sèrie de construccions que suposem que son uns dipòsits d'aigua, sòlids, quadrats, de ciment armat. A l'edificació més allunyada de l'entrada hi ha un rudimentari cobert.
Uns metres més endavant, a l'esquerra hi ha l'inici d'un discret camí, que s'enfila decididament, envoltats de verdor, formant fins i tot una volta de vegetació.
És la única “sortida” d'aquesta placeta. En dos minuts de marxa, arribem a un lloc on hi ha un ample camí que s'estén a esquerra i dreta.
En realitat no es tracta d'un camí, sinó d'una zona lliure de vegetació, desbrossada, per on circula, soterrat, un oleoducte. Unes petites torretes de ferro, amb coberta a dues aigües, pintades de color taronja, informen d'aquesta instal·lació.
I en aquest lloc, per on hem sortit a aquest “camí”, és on rau la referència que ens ha de permetre localitzar la torre. En aquest mateix lloc veiem un pal d'electricitat, de fusta, que alimenta uns comptadors que donen servei a l'oleoducte (41 25 06.61 E 01 49 04.14).
Situats donant l'esquena a aquest comptadors, a l'altra banda del camí s'obre pas un discretíssim senderol que s'endinsa decididament entre l'arbreda.
Trobarem la torre a uns 25/50 metres de distància del camí.
Localització: N 41 25 04.54 E 01 49 02.54 – Altitud: 192 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013):
“ Descripció
Torre de paredat i tapia situada al peu del castell de Subirats, damunt de la plana de Sant Sadurní d'Anoia, per sobre de la torre Ramona.
És un edifici de planta quadrada, els primers 5 metres són de paredat o maçoneria i la resta és de tàpia.
La porta està orientada cap al nord però no es situa a la base del mur sinó uns pams més amunt; els seus muntants són fets amb carreus o pedres i la coberta d'aquesta obertura és una gran llosa plana.
A la façana sud hi ha, al mateix nivell de la porta, una finestreta delimitada per llosetes; també hi ha finestres semblants als costat est i oest.
Hi ha algunes cel·les per a coloms, especialment als murs de l'est, sud i oest. La funció de colomar no deuria ser, però, la principal en un moment inicial; probablement hi degué ésser introduïda més tard, potser al final de l'edat mitjana, a causa de la facilitat que representava treballar el fang i potser per la proximitat del castell de Subirats.
Notícies històriques
No s'ha localitzat cap notícia documental que pugui fer referència a aquesta torre identificada erròniament com a columbari romà.
Per les seves característiques constructives sembla que es tracta en origen d'una torre defensiva de difícil datació; es possible que fos bastida, en els segles XIII o XIV, pel senyor del lloc, en el mateix moment en que a Gelida es feien reformes i s'estaven construint grans murs de tàpia però tampoc es pot descartar totalment que fos construïda en època islàmica, cap al 800.
Vers la darreria de l'edat mitjana també fou usada com a colomar.
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Agost 2013):
“ Descripció
Torre de paredat i tàpia situada al peu del castell de Subirats, per sobre el veïnat de Torre-ramona.
La planta d'aquest edifici és quadrada (5,60 x 5,60 m.). Els murs fan un gruix de 1,30 m a peu pla; a partir de 4m el mur perd uns 20 cm.
La torre està formada per dos cossos diferenciats: l'inferior, amb una alçada de 3 m i un gruix de 1,23 m, construït a base de blocs de pedra irregulars lligats amb argamassa de calç i terra, amb restes d'arrebossat per la seva cara interna.
El cos superior té una alçada de 7 m; l'obra és de blocs encofrats de tàpia de manufactura bastant grollera, amb grans quantitats de teula i ceràmica. Aquests blocs tenen una alçada d'uns 80 cm i, entre l'un i l'altre hi ha uns forats amb llosetes.
La porta està orientada cap al nord, i es situa a la part del mur que deixa de ser de pedra i morter per ser de tàpia. Fa una 90 cm d'ample x 2 m d'alt, amb els muntants fets de carreus o pedres. Cada mur té, a la seva banda interior, quatre filades de sis a vuit cel·les cadascuna (de 21 x 23 x 21 cm de mitjana), a partir de 4,39 m de sòl actual.
Observacions: L'entorn immediat de la torrota ha estat netejat amb maquinària, ja que s'observen acumulacions de terra i pedres.
Història
Segons Enric Carafí, el nom de "Pasteres" li prové a aquesta torre d'un rabasser que havia tingut cura de les terres dels seus voltants.
A mitjans de la dècada de 1960, un grup d'excursionistes de Vilanova i la Geltrú i Sitges (J. Serra Ciré, J. Virella, J. Bellmunt i A. Ferrer) descobriren la torrota i començaren a investigar-la. Juntament amb Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), es van formular hipòtesis primerenques que definien la Torrota d'enPasteres com a columbari (monument funerari d'època romana), on es col·locarien les urnes cineràries a les cel·les que hi ha a les parets.
L'any 1980, però, Núria Rafel va refutar en un article aquesta hipòtesi, basant-se en el tipus de construcció, que no seria de tipus romà, així com les cel·les, de dimensions massa reduïdes com per a contenir les urnes cineràries a més de les ofrenes.
Segons Ribé, Cebrià i Senabre (RIBÉ, CEBRIÀ, SENABRE, 1990), el més probable és que la torrota va tenir funcions defensives en un territori de frontera amb Al-Àndalus com fou el Penedès en època medieval, si bé es degué reaprofitar com a colomer un cop la marca es desplaçà cap al sud.
També és possible, però, que la torrota hagués tingut des dels seus orígens ambdues finalitats, doncs la cria de coloms, documentada des del segle XI, era un dret feudal.
Aquesta hipòtesi ve reforçada pel fet que al Penedès existeixen altres torres de característiques similars, que foren considerades columbaris romans i que avui s'accepta que tenen origen medieval com a torres de defensa i/o colomers (Torrota de Can Pinya, a Subirats; Columbari de l'Arboçar, a Avinyonet; Mas Pigot, a Castellet i la Gornal). No es trobà cap material en superfície, però podria haver-hi restes al subsòl.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Torre-ramona
- Església de Sant Joan Sesrovires
- Castell de Subirats – Des d'aquesta contrada, hi ha un camí indicat (*), per pujar a peu, a aquest castell. Una visita a la nostra pàgina, facilitarà una altra ruta, aquesta, una mica més còmoda: amb cotxe fins el castell.
Altres pàgines:
- Es recomana una visita a la web de RACO – Revistes catalanes amb accés obert – on a la pàgina ANNALS – volum 34 (2001), s'ofereix l'oportunitat de veure i/o descarregar un fitxer en PDF(" El casal i els colomers medievals del Bertran (Albanyà "), que és un interessant, extens i ben documentat treball sobre les Torres colomer.
- Col·legi d'arquitectes tècnics de Tarragona – Juny 2004 nº 34 – A les pàgines 28-29-30 hi ha un interessant i lleuger treball: Columbaris i colomars.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.
