Santuari de la Mare de Déu del Coll – Osor / Selva

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys d'Osor, vila i municipi de la comarca de La Selva (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. El dia de la visita estava obert i vàrem poder entrar a l'església, desconeixem si sempre ho està. Extraordinàries vistes als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitat el 04/10/2008:

En aquest cas concret, el punt de partida del nostre itinerari ha estat la localitat d'Osor, on hem visitat la Torre d'Osor i també hem intentat (sense èxit) arribar a la Torre de Sant Joan.

Sortint des del davant de l'Ajuntament d'Osor, al carrer Major (N 41 56 44.18 E 02 33 23.94), hem continuat per la carretera GI-542. Ben aviat, a la sortida d'Osor trobarem un trencall a la dreta, indicat per anar al Santuari. També hi ha indicacions durant el proper recorregut.

Pel camí, ens acompanyaran, a banda i banda, els castanyers, on en aquestes contrades, és l'arbre rei.

Des del Santuari, gaudirem d'extenses vistes i meravellosos paisatges.

Localització: N 41 57 28.23 E 02 31 27.91 – Altitud: 822 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):

“ Descripció

El Santuari de la Mare de Déu del Coll està situat a la banda nord de les Guilleries, a 823 metres d'altura, en el coll que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas tradicional entre les valls d'Osor i Susqueda.

Això el converteix en un mirador excel·lent, des d'on podem divisar l'embassament de Susqueda, els cingles del Far, la vall d'Osor, el massís de Solterra i la serra de Santa Creu.

Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda.

 El Santuari està estructurat en base tres elements físics: en primer lloc l'església. De l'antic priorat benedictí resten algunes parets de la casa prioral i, sobretot, l'edifici de l'església, conservat gairebé intacte. Es tracta d'una església d'una sola nau rectangular d'uns 20 metres de llarg, capçada a llevant per un absis semicircular.

 La nau no és perfectament rectangular, ja que es va tancant des de ponent fins a trobar-se amb l'absis a llevant, després de perdre gairebé 1 metre d'amplada. Les façanes són llises, sense decoració escultural, llevat del ràfec de tres fileres - la primera de rajola plana i les dues restants de teula- que tanca la façana en la part superior.

 Al cim de la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya, alt i pesant, amb dos nivells d'ulls: en el nivell inferior hi ha dos ulls i en el superior tant sols un. Ara bé, en els dos nivells no hi ha campanes.

 L'aparell és format per uns carreus no gaire grossos, però molt ben tallats i escairats, amb unes juntes ben estretes. Pel que fa als espais i acabats interiors, l'absis té una volta de quart d'esfera, però una mica apuntada, i la nau, una volta igualment apuntada a la unió amb l'absis.

 En el mur sud, prop de l'absis, s'obre una porta posterior a l'edifici, que dóna a una sagristia, únic element afegit, l'any 1893, a l'edifici inicial de l'església.

A l'interior del temple trobem tota una sèrie d'elements ornamentals molt interessants:

en primer terme tenim l'altar major datat al 1688, el qual és obra de l'escultor de Barcelona Miquel Llabina. Tanmateix la dauradura de l'altar major va córrer a càrrec dels mataronins Joan Urgelles i Francisco Manet i Castellar en el 1691.

En segon terme trobem les restes vivents del retaule, datat l'any 1689, el qual és obra de l'escultor gironí Anton Barnoya. De l'antic retaule tant sols resta, en l'actualitat, la part baixa corresponent al basament o pradel·la, ja que la part superior va ser destruïda en el context de la guerra civil. Segons ens van explicar un grup de violents va irrompre a l'església i va començar a destrossar el retaule. Degut a les grans dimensions que ostentava, aquests només van destruir la part superior on s'acumulava tota la decoració figurada. Cansats van plegar deixant la feina a mitges. Gràcies a aquest fet avui en dia podem contemplar el basament, el qual va ser restaurat en el 2005 per un equip de restauradors format per Josep Peret Pey, Imma Brull Bonet, Núria de Toro Perpinyà i Coral Sala Arnau.

 En tercer terme tenim el finestral abstracte de vidre gruixut ubicat en la part lateral obra de l'escultor gironí Domènec Fita i Molas.

En quart terme trobem les pintures de l'absis datades el 1946 i realitzades per Joan Casanovas i Molist de Tarradell les quals van desaparèixer misteriosa i inexplicablement en el 2003 i que es troben en parador desconegut.

Els dos elements restants són: per una banda, l'antiga imatge de la Verge que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És impossible de distingir-la entre les que hi ha amb les seves característiques. Se sap que estava molt mutilada i que es va trobar a la casa rectoral quan s'estava venerant el temple una talla barroca que fou destruïda el 1936 (l'actual és una reproducció lliure d'una imatge romànica que presenta un aspecte molt arcaic, rígid i sever).

 Mentre que per l'altra tenim el frontal de l'altar del segle XII, del Mestre del Coll, de l'escola de Vic, també conservat al Museu Episcopal de Vic, i considerat una de les obres cabdals de la pintura primitiva catalana. L'ordenació dels espais d'aquesta peça és molt habitual, amb quatre compartiments - on apareixen els episodis de l'anunciació, nativitat, infantesa de Jesús i la dormició de Maria i assumpció al cel- delimitats per una aurèola central - en la qual apareix la Verge sentada i amb el nen Jesús en braços- i una banda horitzontal que imita la pedreria amb relleu.

 A continuació, tenim una gran construcció de planta rectangular unida amb l'església per la part frontal. Aquesta gran construcció, que es tractaria de l'antiga casa prioral, consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.

 Aquesta construcció està ubicada sobre una plataforma ateressada per tal de salvar les irregularitats del terreny. La seva morfologia és bastant peculiar, com així ho acredita la part frontal la qual està sensiblement repujada i ampliada.

 En la planta baixa trobem dos portals d'arc de mig punt amb unes dovelles de tamany mitjà ben escairades i treballades. En els dos pisos superiors proliferen les obertures rectangulars equipades amb llinda monolítica i muntants de pedra.

 En la façana lateral esquerra, en la llinda d'una finestra podem apreciar la data de "1 6 7 2".

Tanca la façana en la part superior un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula.

 Pel que fa al tema dels materials combina els carreus no gaire grossos, però molt ben desbastats i escairats, ubicats en les cantonades amb les pedres fragmentades i els còdols units amb morter de calç.

 El tercer element en discòrdia és l'hostal o restaurant, el qual ja no pertany a Osor sinó al terme de Susqueda.

Es tracta d'una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana.

Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula girada.

 En quant als materials, s'observa els blocs cantoners de pedra lleugerament treballats i desbastats, mentre que la resta de la construcció l'acapara els còdols i les pedres fragmentades lligades amb morter de calç.

Notícies històriques

El primer temple que hi podia haver hagut devia ser de final del segle IX, malgrat que el primer escrit que es refereix a l'església de Santa Maria la situa als anys 1184 i 1187, quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer, segons una butlla del papa Climent III.

 Al segle XV, el temple va decaure pels terratrèmols de 1427-1430, per la guerra contra Joan II i per les lluites remences.

 Cap al 1480 fou abandonat. Al segle XVI era regit per priors comendataris que no hi vivien i, el 1592, el càrrec prioral del Coll s'uní a la dignitat abacial d'Amer.

 El 1835, a causa de l'exclaustració, va extingir-se el monestir d'Amer i el títol prioral de Coll. Ara bé, des del segle XVII no residia cap monjo al Coll, i l'edifici s'havia arrendat a preveres o s'havia confiat a monjos beneficiats especials.

Un any després de l'exclaustració, el Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat.

 El 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut. En quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral. Entre el 1878 i el 1948 fou una parròquia rural. Des de llavors i fins el 1968, se n'encarreguen, els rectors de Susqueda, i fins a l'actualitat els d'Osor.”


  • Per complementar la informació anterior, si això és possible, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament d’Osor, el següent text (Setembre 2013):

“ Santuari de la Mare de Déu del Coll:

Monument religiós més notable del terme d'Osor. Situat a 6 km de la població, s'hi accedeix per la carretera que comença al pont dels Soldats.

 El primer temple podria haver sigut de finals s.IX però apareix documentalment a 1184 quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer.

 Cap a 1480 fou abandonat i a 1592 el càrrec prioral del Coll s'uní a la dignitat abacial d'Amer. Entre 1878 i 1948 fou parròquia rural i, des d'aleshores, se n'han encarregat el rectors de Susqueda d'Osor.

 L'edifici actual és d'origen romànic, força modest i amb pocs motius ornamentals, d'una sola nau, gran absis semicircular i campanar d'espadanya de dos pisos sobre la façana.

La imatge de la Verge és una reproducció lliure d'una de romànica -l'original es troba al Museu Episcopal de Vic- que va substituir-ne una de barroca destruïda el 1936.

També hi trobem una reproducció del frontal de l'altar; l'original, del s.XII, conservat al Museu Episcopal de Vic, és obra del Mestre del Coll i es considera una de les obres més significatives de la pintura primitiva catalana. Els frescos de sobre l'absis són de Joan Casanovas i el finestral abstracte de vidre gruixut, de l'artista gironí Domènec Fita”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.


Relativament “a la vora” d'Osor, tenim les següents edificacions:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.


Altres :


Un personatge singular: Joan de Serrallonga.

(Viladrau, Osona, 1594 - Barcelona,1634). Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.

Els lectors interessats en aquest tema, trobaran més informació a la pàgina web de l’Enciclopèdia Catalana.