F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al terme municipal de Lluçà (Lluçanès) – Barcelona.
Època: Documentada des del 988, bé que fou reedificada al segle XI. (Enciclopèdia Catalana).
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: L’exterior, relativament ben conservat. A l’interior, lliurament accessible, no hi ha res de res.
Altres noms:
Accés - Visitada el 30/07/2008:
L’accés en aquest cas, ha estat ben senzill. Procedents de Prats de Lluçanès, i circulant per la carretera BV-4341, arribem al llogaret de Lluçà, presidit pel Monestir de Santa Maria de Lluça, que deixem enrere i continuem una estona més encara per la mateixa carretera. Molt aviat, a mà esquerre, a tocar del PK 14 d’aquest vial, trobarem un trencall (42 03 07.41 02 02 25.12), amb un cartell indicant per anar a Sant Vicenç i el castell.
Aquí s’inicia una pista de muntanya en bones condicions, a dia d’avui, per on seguirem, i que en un recorregut d’uns 700 metres ens portarà fins una explanada, on aparcarem (42 03 22 02 02 13) còmodament el vehicle. A l’esquerra hi ha una masia deshabitada, i a la dreta hi ha un curiós cartell que diu: “Deixeu el cotxe descansar i aneu a caminar”.
I obedients com som, efectivament així ho fem. Per una altra pista de muntanya, aquesta sols accessible a vehicles tot terreny, en deu minuts, a peu, serem dalt del pujol on hi ha en primer lloc, l’església de Sant Vicenç, una de les poques esglésies romàniques de forma rodona, que hi ha a Catalunya, i uns metres més amunt, les restes del castell de Lluçà. (A la pàgina corresponent a aquesta darrera edificació hi ha informació gràfica que completa la present informació.)
Localització: N 42 03 18.06 E 02 02 25.25 – Altitud: 883 m.
Altres:
- Curiositat: Una altra curiosa església romànica de forma rodona a Catalunya: Església de Sant Pere Gros (La Segarra).
- I encara una altra: L'església de Sant Sebastià, inicialment dedicada a Sant Esteve, és un dels dos únics exemples d'església romànica de planta circular existents a la comarca del Bages i un dels més ben conservats de Catalunya.
- De la pàgina web Enciclopèdia Catalana, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):
“ La part més ben conservada del castell (de Lluçà ) és l'església, rodona, a la banda NE del turó, sobre un esperó rocós al peu del castell. Notable edifici, cobert amb perfecta volta hemisfèrica, portal a migdia i un petit absis a la banda de llevant, consta ja el 988, bé que fou reedificat al segle XI.
Dedicada a sant Vicenç, tingué beneficiat propi, càrrec que detingué des del segle XV un canonge augustinià del monestir de Lluçà, i el seu culte és documentat fins a la fi del segle XVII.
Actualment es troba en un mal estat de conservació tot i la seva singular tipologia poc corrent al país.
Pel que fa a les ruïnes del castell, al punt culminant del turó, hi ha encara un sector o planta baixa amb restes de la volta i algun portal.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
- Ajuntament de Lluçà - Llocs d'interès
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Osona : Veure en un mapa més gran.
