F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: A Arbul, antiga entitat de població de Fígols de Tremp, actualment entitat de població del municipi de Tremp (Pallars Jussà) – Lleida.
Protecció: Informació no disponible - Generalitat de Catalunya.*
Època: Documentat des del segle XI - Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Resta en peus una malmesa torre. A la seva vora hi ha la capella romànica de la Mare de Déu d’Arbul.
Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitat el 16/03/2012:
Recordatori
Tot i que opinem que el camí es pot fer en un vehicle de turisme, és força més recomanable fer-ho, si és possible, amb un vehicle 4x4.
Com en altres ocasions, no ens cansarem de repetir que cal considerar les circumstàncies meteorològiques que ens puguem trobar, (Pluja, neu, glaç, etc.), i que poden condicionar força la circulació per aquestes pistes de muntanya.
0 - Circulant per la carretera C-13 (Lleida – Esterri d’Àneu) en sentit nord, una mica abans d’arribar a la localitat de Tremp, entre els PK 85/86, trobarem una rotonda (42 09 22 0 53 54) on hi ha una sortida indicada per anar al Pont de Montanyana, cap a on ens dirigirem.
Ens trobarem llavors circulant per la carretera C-1311. A Google Maps l'identifiquem com a carretera de Barbastro a Tremp. Durant el proper recorregut passarem a tocar del poblet de Claret, on hi ha algunes restes de l'antic castell de Claret (Visita opcional).
1 - Al PK 15 d'aquest vial trobarem un trencall a l'esquerra (42 08 50 0 48 30) on hi ha una indicació: El Meüll – 5 km. Aquí s'inicia una pista de muntanya, identificada a Google Maps com a camí de Mur, per on continuarem.
Per la següent part del recorregut els remetem al mapa de Google que hi ha a aquesta mateixa pàgina i també a les captures de pantalla de Google Maps, complementades amb anotacions manuals.
2 - Localització: N 42 07 37.89 E 0 47 08.27- Altitud: 928 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, que tracta conjuntament les dues edificacions, ens complau extreure la següent informació - (Març 2020):
Descripció
El Castell i l'Església de la Mare de Déu de l'Arbul es troben situats sobre el cingle de l'Arbul, a la Serra de Montllobar.
Molt probablement, originàriament formaven un conjunt, essent l'actual església la capella castellera de la pròpia fortificació.
Al sud de tot el conjunt es troba situat un jaciment que conté restes d'una sèrie d'habitacions.
El castell, que es troba en estat de ruïna, presenta sols l'estructura de la torre que és de planta allargada i oblonga.
La paret més ben conservada és aquella meridional on es diferencia una espitllera.
Interiorment, la finestra espitllera és acabada amb un arc de mig punt.
El paredat combina carreus rectangulars i regulars amb morter de calç; a la base es nota la diferència de carreus, que presenten una forma més gran.
Església de la Mare de Déu de l'Arbul
L'església, situada a 100 metres al sud del castell de l'Arbul, consta d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular.
Les façanes no presenten ornamentació, excepte a l'absis, on apareix un fris continu d'arcuacions cegues sota el ràfec, típica decoració llombarda.
També es diferencia una finestra de doble esqueixada paredada.
En la façana occidental s'ubica la porta d'accés en forma d'arc de mig punt adovellat.
A sobre, un ull de bou de factura més tardana i una espadanya de dos ulls que culmina la façana.
A les façanes nord i sud s'identifiquen dues obertures més, dues portes paredades.
L'aparell és de carreu més o menys regular distribuït en filades.
Interiorment es poden diferenciar dos arcs torals que sustenten la volta i destaca, sobretot, la decoració barroca, de caire popular, que s'ha conservat en bastant bon estat.
Tot l'absis és cobert per decoració pictòrica caracteritzada per l'utilització d'uns colors molt vius i plans.
Notícies històriques
La primera notícia que apareix en referència al terme d'Arbull és de l'any 1077, esmentant-lo com una de les afrontacions del castell de Castissent.
De la mateixa manera, en la segona meitat del segle XI, el castlà Ramon, fill de Ballo, jurà fidelitat al compte Ramon V pels feus d'Arbull i Castissent.
En el segle XII, concretament l'any 1157, el compte Arnau Miró I de Pallars esmenta en el seu testament, el llegat del castell d'Arbull a la comanda hospitalera de Susterris.
Tot i que el terme de l'Arbull és citat documentalment des de l'any 1077, no hi ha cap tipus de referència a l'església, que probablement era la capella castellera de la propera fortificació de l'Arbull.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Pallars Jussà : Veure en un mapa més gran.
