Torre de Vallferosa – Torà / Segarra

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


10/03/2012

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 Vista general, entorn. La presència dels visitants dona una idea de la mida d'aquesta formidable mola.

Torre:

Detalls:

Església de Sant Pere de Vallferosa:

Poblat:


09/11/2013

La Torre de Vallferosa, té per nosaltres un encant especial, que fa que totes les vegades que hi estem a prop, ens hi acostem a saludar-la.

En aquesta ocasió, ha coincidit amb que hi havia una visita reservada en exclusiva a autoritats de la comarca, i que una vegada finalitzada, ha estat oberta als pocs visitants, que per lliure, ens trobàvem allà, i que hem pagat religiosament l'import de l'entrada.

Els més agosarats han pogut gaudir d'una emocionant escalada per les verticals escales de fusta, que permeten l'accés a la terrassa de l'edificació des d'on, diuen, (nosaltres no hi hem pujat ...) que hi ha unes meravelloses vistes.

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys del municipi de Torà (La Segarra) – Lleida.

Època: Segle X.

Estat: Restaurada. Magnífic aspecte. Visitable - Ajuntament de Torà

Altres noms: Castell de Vallferosa.

Accés - Visitada el 10/03/2012:

Procedents de Calaf i circulant per la carretera 1412a, arribem a Torà. A l'entrada mateix de la població, a la dreta veiem un gran cartell (41 48 31 01 24 12) anunciant la Torre de Vallferosa.

Cal continuar pel següent carrer (41 48 33.6 01 24 11.5) a la dreta, de nom Sant Gil  (Direcció centre ciutat), i continuar després pels carrers que al mapa de Google identifiquem com a plaça de la Creu i Avinguda Solsona, que desemboca finalment a la carretera LV3005, per on continuarem. Durant aquesta darrera part de l’itinerari i també a partir d’ara, trobarem indicadors en els llocs oportuns.

Continuarem sempre recte, sense destorbs, per una carretereta perfectament asfaltada.

Com a punt de control citarem una desviació a l'esquerra, (41 49 17.1 01 25 06.5) per on continuarem, degudament indicada per un cartell que ens informa que trobarem Vallferosa a 8 km. de distància.

Finalment arribarem a un lloc situat a 41 51 54 01 26 04 on veurem una desviació indicada per continuar per la dreta. El recorregut des de Torà fins aquí, ha estat d'uns 8,9 km.

A partir d'ara seguirem per una carretera sense asfaltar, perfectament transitable. Al cap d'uns metres continuarem per l'esquerra, per la pista principal.

Però ( “Mi gozo en un pozo"), al cap d'uns 200 m. trobem una barrera (1) al bell mig del camí, que impedeix el trànsit de vehicles.

Aparquem al voral de la carretera (41 51 55.6 01 26 06.9) i ens disposem a continuar el camí a peu. Un cartell ens informa que trobarem Vallferosa a 1 km.

Després d’un quart d’hora de prolongada baixada i de sobrepassar una altra barrera,

arribem al lloc desitjat.

Localització: N 41 51 42.02 E 01 26 43.63. Altitud: 560 m.

  • Altres:
  • Una moderna i massissa escala de fusta, permet l’accés a la porta d’entrada a la torre, situada a nivell d’un primer pis. Llavors una porta de ferro, reixada, i dos cadenats, impedeixen el lliure accés a l’interior de la torre. A la dreta es veu un primer tram d’escales...

  • Al costat de la torre, les restes malmeses de l’església de Sant Pere de Vallferosa, (segle XVII) lliurament accessibles.

Al costat de les dues edificacions, hi ha restes de l'antic poblat de Vallferosa.

Els voltants de la torre i fins i tot l'interior de l'església han estat acuradament arranjats, presentant un curós aspecte.

Sembla ser que de nit la torre es pot il·luminar exteriorment.

  • (1) - Els dies de visita, i en les hores indicades, la barrera està oberta. Però compte amb despistar-se, doncs es tanca novament al final de les visites.
  • Per acabar, sols comentar que en el nostre modest parer, és una de les torres medievals més boniques de Catalunya.

Edificacions properes:

Altres pàgines:

  • Gastronomia:

En els assumptes del paladar, disposar per avançat de bones referències, és primordial. Al llibre Guia dels castells de la Segarra, d’en Jaume Moya i en Jesús Roig, havíem llegit:

Gòtic de Torà: tal vegada el millor restaurant de la comarca, en dura pugna amb els veïns; trobem aquest establiment a l’interior d'una casa del nucli medieval de la població, restaurada acuradament i compartimentada en íntimes i tranquil·les sales.

La seva cuina, sempre creativa i selecta, ens sorprèn amb la perfecta convivència de tempures, arrossos salvatges i parmentiers, amb productes locals com el cigronet de l’Alta Segarra o les mongetes de Castellfollit, tot maridat amb una atractiva carta de vins de la terra i un assortiment de pans elaborats al mateix establiment. “

Després d'unes quantes visites a aquest establiment, sols voldríem afegir unes poques  paraules:

Hi estem totalment d'acord.


A L T R ES


Descripció

"La torre de Vallferosa es troba situada al camí que va de Solsona a Torà prop d'una riera que desaigua al riu Llobregós i constitueix un dels millors exemples de l'arquitectura militar primerenca a Catalunya.

Es tracta d'una torre de 33 m. d'alçada formada per dues estructures, una interior i una exterior.

La interior és una edificació de planta circular i secció troncocònica a la qual s'hi accedia des de un nivell elevat per un arc gairebé de ferradura.

Dintre d'aquesta estructura hi ha una sitja o dipòsit d'uns 6 metres de profunditat, cobert amb cúpula.

L'estructura exterior es configura com un folre de l'anterior, fet de maçoneria i morter.

La construcció d'aquesta segona estructura comportà l'obertura d'un nou accés a l'interior de la torre, ja que l'original havia quedat anul·lat.

Aquest nou accés, format per una petita porta amb llinda i arc de descàrrega ultrapassat, es construí al nord de l'original i a un metre i mig d'alçada per damunt d'aquest.

L'accés actual a la torre es realitza, però, per un forat practicat en el folre que connecta amb la porta original, obert en un moment indeterminat. 

L'aparell que s'utilitza en la construcció d'aquesta obra defensiva és molt irregular i conserva part de l'arrebossat original.

En la mesura que anem pujant l'aparell és més regular. La part superior de la torre es corona amb uns merlets i espitlleres amb arc de ferradura situades a alçades alternes.

L'accés a les plantes superiors es realitza mitjançant una xemeneia en el folre exterior de la construcció, dins la qual s'hi hauria instal·lat un sistema d'estretes escales de fusta que es recolzarien en les diferents represes que s'han conservat a l'interior de la xemeneia. "

Notícies històriques

L'any 1052 ja tenim documentat el "Castrum de valle frausa". Com cognom situem el 1167 la família Valfraosa, amb un Berenguer que segurament era el castlà.

L'any 1107 l'església de Sant Pere de Vallferosa o Vallfreosa com se l'esmenta el 1150, passà a propietat de l'Església de Santa Maria de Solsona per una donació efectuada pels vescomtes Guerau Ponç i Adelaida i llur fill Ferrer.

Pere de Vallfraosa, documentat al període final d'aquest segle, el trobem relacionat amb l'església de Solsona a l'obituari de la qual hi ha més components de la família, encara que el cognom es va modificant al llarg del temps, així trobem un Berenguer o un Bertran de Valleferosa, entre d'altres.

Amb posterioritat al segle XIV, instal·lada a la senyoria trobem a la família Brull, Desbrull o del Brull. Un Bernat del Brull morí a Vallferosa el 1343. Macià Desbrull, difunt el 1369 apareix com a senyor dels castells de Vallferosa, el Brull, Munter, Tagamanent i també com a castlà de Seva.

L'Institut Català del Sòl va promoure entre els anys 2006 i 2008 una sèrie de treballs de restauració a la torre de Vallferosa per tal de rehabilitar-la i obrir-la a la visita. La intervenció arqueològica duta a terme l'any 2006 no va poder establir ni la cronologia ni l'evolució arquitectònica del monument des del punt de vista arqueològic. En canvi, degut a la manca de diferències constructives significatives entre l'anella interior i exterior de la torre, concloguí que la torre és el resultat d'un procés constructiu unitari i no pas de dues estructures construïdes en diferents moments cronològics. Les anàlisis practicades a diferents fragments de fusta conservats dintre de la torre han donat com a resultat cronologies al voltant del segle VIII. 


 Durant la visita de l'any 2006 vàrem veure un panell informatiu força complert sobre aquest indret, disposat a la vora de la Torre. Vàrem fer una fotografia d'aquella informació.

A la visita de l'any 2012, hem comprovat que aquest cartell ha desaparegut. Donat que considerem que la informació que hi havia era molt interessant, ens permetem reproduir-la a continuació:

" Vallferosa sense el seu castell-torre, veritablement no fóra el mateix i, fins i tot i humilment, pensem que ni el nostre país fora el mateix. Per tant, si parlem de Vallferosa forçosament ho hem de fer de la Torre; ja que a part de ser única, està considerada l’obra mestra de l’arquitectura militar europea del segle X.

És un miracle que hagi arribat als nostres dies en un estat que encara permet la seva restauració, rehabilitació i estudi. Més si tenim en compte que d'aquesta època i concretament de l’art preromànic i romànic, hi ha poquíssimes obres que hagin sobreviscut sense haver estat modificades.

Com totes les fortaleses de l’època, va anar canviant d'amos i quan a finals del segle XIV, es creà el ducat de Cardona passaria a formar-ne part. Posteriorment va perdre importància i en adquirir la vivenda major relleu, el senyoriu traslladà la residència a la masia de Clavells.

De moment no estem en condicions de poder dir en quin any es va iniciar la seva construcció, ja que inicialment aquestes fortaleses es construïen amb materials senzills, com podien ser fusta o tàpia i no era fins que el lloc es considerava estratègicament important i definitiu que es substituïen per pedra o argamassa (cas de Vallferosa – encofrats plens de pedra i calç -).

Basant-nos en l’estudi de l’historiador Bernabé Cabañero i de l’arquitecte José Javier Aguirre, que és el que mereix més confiança i crèdit, la torre de Vallferosa que avui encara podem veure és el fruit de tres fases constructives:

  1. Al voltant de l’any 970 es construí una primera torre d'uns 23 m. d'alçada.
  2. A finals de segle, l’any 990, es feu el recobriment de la primera torre amb una segona per augmentar les possibilitats de fortalesa, visió, defensa ... També va permetre tenir un accés directe i independent a la terrassa.
  3. Ja al segle XI, es reformà l’interior i es construïren els merlets.

Aquestes fortaleses només s’habitaven en temps de perill o assetjament, per això la seva entrada era poc pràctica a certa alçada i normalment a través d'una escala de corda que es retirava una vegada a dins.

Cal pensar que en aquelles èpoques aquestes fortaleses eren pràcticament inexpugnables i indestructibles. El posseïdor d'un castell tenia un poder immens.

La proliferació d'aquest castells va anant configurant una línia fronterera impenetrable i pionera en tot el món. En pocs moments convertien una zona de pagesos en un baluard militar infranquejable i que, a més, tenia una molt fàcil i ràpida comunicació mitjançant senyals visuals que es passaven d'una torre a l’altra des de la terrassa.

Sempre hi ha hagut la tendència a dir que la castelleologia europea va néixer a França. Però en realitat va ser aquí, ja que a França els castells de pedra no aparegueren fins ben bé, dos segles més tard.

Aquestes fortaleses van provocar el naixement del feudalisme, protegint i sotmetent el país. També es fa impensable que Catalunya hagués existit mai sense aquest sistema basat en els castells - torres.

Per si l’exposat fos poc, la de Vallferosa és una torre que té unes particularitats que la fan única i singular:

-         De ben segur que la Torre de Vallferosa és l’única edificació que resta en peu des del primer mil·lenni, amb unes dimensions i característiques similars (conserva gairebé tota la seva estructura i té molta alçada - 30·33 m. – en relació als anys i poca base). La seva situació, mig amagada i enclavada a la vall, l’han protegida de molts llamps, malfactors i turbulències.

-         Les espitlleres (l’aparell defensiu estava al quart pis) tenien un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s’unien al front en diagonal i que permetien disparar per damunt i defensar l’edificació pel forat que deixaven a la base, el qual a la vegada es podia tapar amb una altra fusta per tal que el defensor s’hi situés i tingués més possibilitat de tir i de visió. (No tenim constància que aquest sistema d'espitlleres fos en cap altra fortificació).

-         La torre de Vallferosa és una de les primeres fortaleses que, complint amb el seu caràcter militar , ja comença a contemplar l’aspecte de vivenda, doncs les dues plantes intermèdies eren destinades al senyor. A més, en la primera hi havia una comuna, detall molt inusual a l’època.

-         Per aquestes rodalies és on es trobava la major concentració de fortaleses. Això ens permet afirmar que ens trobem en el centre de la major part de l’activitat en l’època i també en el centre de la frontera entre la Catalunya vella i la nova.

-         A la quarta planta queda encara, mig derruït, part del que és l’únic sostre romànic en tota Europa que no ha estat modificat.

-         També en la quarta planta, on hi ha tot el sistema defensiu, s’hi conserva un tram original de l’escala interior que es recolza al sostre i a l’arc que el suporta. També des d'aquí es pot observar amb gran detall la perfecta cúpula amb pedra ben escairada.

-         Si observem la torre veiem que és boteruda. No en coneixem la causa, però podria ser degut a una rectificació en la construcció per desplomar el cim, ja que si així no fos, probablement avui la terrassa estaria més oberta i en runes.

-         El color i l’aspecte de la torre van variant a mesura que el sol l'il·lumina per diferents indrets. Això és degut al tipus de calç emprada en la construcció que li va donant aquestes tonalitats tan boniques.

-         El  cup de la primera planta, ple de runa, continua sent una incògnita. Se li atribueixen diferents funcions: magatzem, presó, cisterna i lloc on hauria d’haver-hi el començament del passadís secret per abastar el castell durant els llargs assetjaments.

-         La part més obaga de la torre presenta moltes deficiències estructurals que fan que progressivament es vagi inclinant, corrent el risc de desplomar-se. Un gran esvoranc, just a la vora de la porta d'entrada provocat per una dinamitació i amb les esquerdes conseqüents, converteixen aquest indret en un dels més crítics.

-         Estem convençuts que el futur ens depara moltes sorpreses agradables i que aquests llogarets d’ensomni, com és Vallferosa, podran conservar-se i a l’hora ser disfrutats per tothom.

Gràcies per la vostra visita i respecte."


Cartells que hi han instal·lat l'any 2012:

torre-de-vallferosa-120310_504

torre-de-vallferosa-120310_505

torre-de-vallferosa-120310_506

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran.

Altres llocs interessants per visitar - Curiositats: