Monestir de Sant Pere de Casserres – Les Masies de Roda / Osona

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

Llocs amb encant

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Una mica més endavant del camí d’accés al castell de Casserres, en terrenys del terme municipal de Les Masies de Roda (Osona) – Barcelona.

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: Restaurat. Visitable.

Altres noms:

Accés - Visitat el 05/07/2008:

Localització: N 42 00 05 E 02 20 26 – Altitud: 503 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):

“ Descripció

L'antic monestir benedictí de Sant Pere de Casserres es troba situat a la zona de contacte entre les Guilleries i la Plana de Vic, a l'extrem d'una llarga península envoltada per un meandre del riu Ter, ara ocupat pel pantà de Sau.

 És accessible des del Parador de turisme de Vic, dit també de Sau. El conjunt monàstic s'organitza entorn del claustre. Al costat nord hi ha l'església, a l'est i al sud dos cossos d'edifici de planta rectangular (que devien allotjar el dormitori i la sala capitular, d'un costat, i la cuina i el refetor, de l'altre). D'aquests, el segon té la volta refeta modernament. Al costat de ponent hi ha el que fou l'antic priorat, separat de l'església per la torre del campanar.

 L'únic accés al monestir, abans que s'hi obrissin modernament dues portes a la façana de migdia, es feia a través d'un portal en ruïnes que hi ha a l' angle SW. Fora del clos monàstic, però encara dins el recinte del cenobi, al nord de l'església, es conserva un edifici de planta rectangular.

 El procés de degradació del monestir s'aturà a partir del 1955, gràcies a les obres de consolidació i restauració dutes a terme per l'arquitecte Camil Pallàs, de la família dels propietaris. Tot i el seu estat de ruïna, el monestir de Sant Pere de Casserres constitueix una de les millors mostres conservades al nostre país de l'arquitectura monàstica alt-medieval, atès que la seva estructura del segle XI no s'ha vist modificada per transformacions posteriors. Església Edifici de planta quadrada, excepcionalment més ampla que llarga, amb una disposició espacial d'una simplicitat extraordinària, accentuada pel fet que l'estructura portant de les tres naus de l'edifici es redueix als murs perimetrals i a dos pilars cruciformes, que sostenen els arcs formers i torals. Les naus són cobertes amb volta de canó, sota una única coberta a dues vessants, i són capçades a llevant per tres absis semicirculars, dels quals el central és separat de la nau per un presbiteri. Sota l'arc former de llevant, un mur d'època medieval separa la nau central de la de tramuntana, sense que se'n sàpiga la funció. Aquest mur fou perllongat quan s'aparedà la nau de tramuntana, després que el terratrèmol del 1427 en fes caure la volta, que ha estat refeta modernament. Les façanes de l'església són absolutament mancades de decoració. Només els absis i el presbiteri presenten decoració de tipus llombard, a base d'arcuacions cegues entre lesenes que contenen, a l'absis major, un seguit de finestres cegues sota un fris de dents de serra. Claustre i dependències del monestir El claustre, refet al segle XV, es troba totalment en ruïnes. A l'angle NE es conserven restes del claustre romànic, del qual n'han pervingut cinc capitells, conservats al Museu Episcopal de Vic, així com algunes tombes, una d'elles amb l'escut dels Tavertet. Es troben a la part de migdia de l'església. És difícil identificar les restes de les edificacions, centrades a partir d'un claustre de planta quadrada amb accés des de l'església i per sota el campanar i es comunica també amb les altres dependències. Al centre hi ha un petit pati central. Devia anar cobert amb simples arcades i embigats de fusta. Resten dempeus els tirants dels angles, que descansen sobre pilars. Les edificacions que l'envolten deien correspondre al refectori, dormitori i biblioteca. La de la part de ponent és coberta amb volta de creueria i les altres són de volta de canó, una refermada fent la volta de totxo. La pedra utilitzada fou extreta de pes pedreres properes al monestir i se li van fer afegits de totxo. L'estat de conservació és dolent. Antiga hostatgeria Situada a la part de tramuntana de l'església, de planta rectangular, coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia. Presenta un portal dovellat a la planta baixa que condueix a una mena de celler amb el sostre dovellat. al primer pis s'obre un altre portal al qual s'accedeix mitjançant 13 graons, el portal és dovellat i allindat a l'interior. Aquesta nau és coberta amb volta de canó i presenta quatre obertures de doble esqueixada, tres a migdia i una a llevant. A ponent n'hi ha dues més, una rectangular i l'altra quadrada. El terra és enllosat. Els materials constructius són la pedra, unida amb morter de fang. L'estat de conservació es força bo. Tombes antropomorfes Es troben excavades al terra de la nau central, a la roca viva. Són de mida considerable, el que correspon a una persona adulta. Estan orientades de llevant a ponent, amb el cap situat a llevant. Romanen buides i plenes de runa. Es pot observar l'espai excavat per tal de cobrir-les amb una llosa.

Notícies històriques

El monestir de Sant pere de Casserres fou fundat per la vescomtessa Ermertruit vers 1005 o 1006, i el 1012 ja hi consta l'existència d'una comunitat, erigida en abadia els primers anys i poc després esdevinguda priorat.

Amb anterioritat a l'erecció del monestir existia a l'indret de "Castrum Serras" un castell termenat,documentat des del 898, feu dels vescomtes d'Osona-Cardona. El recinte d'aquest castell era tancat, en un pas estret de la península, per una muralla del segle X, restes de la qual encara es conserven a uns 2 Km del monestir.

 El castell tenia una capella dedicada a Sant Pere, entorn de la qual és fundà el monestir. Una antiga llegenda, difosa ja el segle XVI, pretén que la fundació la feren els vescomtes de Cardona amb les despulles d'un fill seu, que s'hauria conservat momificat fins als volts del 1970. Cap al 1030 devia començar-se l'església, que fou consagrada el 1053. El 1079 el monestir fou unit a Cluny, que convertí Casserres en el centre de les seves propietats a Catalunya (que comprenien a més Sant Ponç de Corbera i Sant Pere de Clarà). Al segle XIV s'inicià la seva davallada, fins que el 1573 el rei l'uní al Col·legi de Jesuïtes de Betlem, de Barcelona, que el tingueren com a simple possessió o granja fins a la seva expulsió per Carles III el 1767. Aleshores passà a particulars. “

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Osona : Veure en un mapa més gran.