Església parroquial de Sant Esteve – Olius / Solsonès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Església parroquial de Sant Esteve – Olius / Plafó informatiu situat al davant de l'edificació

AMPLIACIÓ del text de la fotografia anterior


Església parroquial de Sant Esteve – Olius / Plafó informatiu situat al davant de l'edificació

AMPLIACIONS del text de la fotografia anterior

CAT      ESP      ENG      FRA 


CAT i  ESP     ENG i  FRA 


Església


Cripta


 Entorn


I T I N E R A R I 


 La part inicial del camí és la mateixa que la que mena a la Torreta i al Molí dels cups.


Situació: En terrenys d'Olius, municipi de la comarca del Solsonès (Lleida).

Època: Segle XI – Romànic-  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Bo. Visitable. Aparcament al davant.

Altres noms:

Accés – Visitada el 01/07/2017:

El punt d'inici de la nostra descoberta d'avui ha estat un lloc (0) – (42 00 10.8 01 34 04.0), situat entre els PK 109 / 110 de la carretera C-26 (Solsona / Navès), on hem continuat per una sortida indicada: Sant Esteve.

(1) - Localització: N 42 00 37.9 E 01 33 51.5 – Altitud: 564 m.


M A P A del recorregut – Distància aproximada: 1 km.


Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):

“ Descripció

La parròquia de Sant Esteve d'Olius, es troba aïllada a la dreta del riu Cardener, al centre d'un terme rural.

 L'edifici actual, bastit a la segona meitat del segle XI és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats.

 L'absis presenta tres finestres de doble esqueixada i està decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard.

 Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt.

 Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus bastant altes (3'20 m.), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta.

Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. L'accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle XVI.

Al mur nord hi ha la porta del campanar, és una torre quadrada propera a l'absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt per banda.

L'actual porta d'accés és al mur sud, amb grans dovelles treballades. La porta primitiva, avui tapiada, és al frontis, d'arc de mig punt.

Són també actuacions posteriors la porta adovellada de migdia, que substitueix la de ponent, i la torre del campanar.

Modernament l'interior de l'església ha estat despullat de l'ornamentació de tipus classicitzant, afegida probablement a la segona meitat del segle XVII.

 Entre l'absis i el portal hi ha una masia adossada, del segle XVII, que correspon a la rectoria.

Del primitiu castell d'Olius en resta una masia a cent passos de l'església, i en la qual encara es pot veure part d'una torre.


Notícies històriques

L'església dedicada a Sant Esteve existia ja al segle X, en el castell on el comte d'Urgell tenia un dels seus palaus. "Domum sancti Stephani": 985.

El 1041 la comtessa Constança, vídua d'Ermengol II d'Urgell, donà un alou que li era propi, a l'església de Sant Esteve d'Olius.

 El 1102, el Comte Ermengol V d'Urgell llegà a l'Església de Santa Maria de Solsona el castell d'Olius, amb l'església de Sant Esteve i les sufragànies.

El 1143, el comte Armengol d'Urgell, nomenat de Castella, reiterà la dominació.

 El 1150, el papa Eugeni III confirmà el prepòsit de Solsona la senyoria damunt l'església d'Olius.

 El 1182 el comte d'Urgell, Armengol de València, feu solemne entrega a la predita Canònica del Castell i Església d'Olius. En temps posteriors el darrer marquès d'Olius, feu donació del seu títol a la Verge del claustre i en representació a la mitra de Solsona, amb aquest motiu els bisbes havien ostentat el títol de marquesos.

A Sant Esteve d'Olius es congregaren en una ocasió de l'any 1318 alguns canonges solsonins disconformes amb cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona. L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó. “


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres llocs interessants per visitar:


Olius - Cementiri Modernista

  • De la pàgina web de l’Ajuntament d’Olius, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):

“A poca distància de l'església, es troba el cementiri d'Olius, que crida l'atenció perquè fuig de l'esquema acostumat dels altres cementiris.

En ell es combinen les roques caigudes de la muntanya, símbol del decaïment i de la mort, amb les fulles d'alzines sempre verdes, símbol de vida.

Mort i vida en un cementiri cristià.

És obra de l'arquitecte Bernardí Martorell que va rebre la influència modernista de Gaudí

Es va inaugurar l'any 1915. És un model de fantasia i novetat dins l'art funerari modernista, ja que a Catalunya es poden trobar panteons modernistes, però com a cementiri és únic.