Catedral de Tortosa – Tortosa / Baix Ebre

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


Les següents fotografies no guarden cap ordre concret,  són el resultat d'haver fet una visita lliure per la catedral. 


1


2


3


4


Claustre de la Catedral de Tortosa


I T I N E R A R I 


Situació: A Tortosa, ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Època: Segle XIV – Gòtic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN- Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. Visitable.

Altres noms: Catedral de Santa Maria - Generalitat de Catalunya. *

Accés – Visitada: 28/08/2018.

Carrer de la Creuera, a tocar de la Rambla Felip Pedrell.

Localització: N 40 48 51.5 E 00 31 21.4  - Altura: 11 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2018):

Descripció

El conjunt de la catedral de Tortosa està format per l'església, el claustre i restes de les primitives dependències canonicals.

L'església té tres naus amb capelles laterals entre contraforts. Gruixuts pilars fasciculars determinen els cinc trams en què aquesta es divideix i sostenen les voltes de creueria quadripartides. Hi ha una disminució gradual des de la nau central a les capelles laterals, cosa que permet l'obertura de finestrals apuntats, amb acabament de traceria, en els sectors de mur corresponents a cada nivell.

L'absis consta d'un cos central, envoltat per una doble girola resultat d'una absència de murs de separació entre les capelles radials, que en comunicar-se formen un segon deambulatori. Aquesta estructura es pot relacionar amb la de l'Església de Santa Maria de l'Alba de Manresa.

A l'exterior, els contraforts de les naus són substituïts per dos nivells d'arcs botarells, que moren en torretes poligonals a les quals no es van a col·locar els pinacles que haurien acabat d'enriquir el conjunt. La urbanització de la plaça que envolta l'absis, el 1972, permet la correcta visualització d'aquesta part de l'edifici.

Entre 1672 i 1725 es va construir la capella de la Mare de Déu de la Cinta, luxosa obra bastida amb marbres i jaspis.

Del segle XVIII data també l'actual sagristia, construïda fora del cos de l'edifici gòtic i connectada amb l'absis a través d'una de les capelles radials.

Finalment, del segle XIX és la capella del Santíssim, cos rectangular de tres trams i coberta central de cúpula, adossada també a la capçalera de la catedral, a l'indret d'una estança gòtica, enderrocada poc abans i que devia correspondre a la Sala Capitular.

El claustre, del segle XIII, té planta trapezoïdal.

Les arcades de les galeries, molt apuntades i sostingudes per primes columnes de capitells sense decoració, destaquen per la seva austeritat.

Els murs del claustre contenen un valuós mostrari de làpides sepulcrals, un bon nombre de les quals estaven a la Sala Capitular. Algunes d'aquestes làpides són anteriors a la construcció de l'actual església.

De l'antiga canònica, coneguda com el Palau per haver-hi viscut fins al segle XV el bisbe, destaquen les sales gòtiques del refetor, l'aula major, l'aula menor i el dormitori.

El claustre, que comunica amb la plaça de la Suda per la porta barroca de l'Olivera i amb el carrer Creuera per la Porta de Palau, és actualment l'accés normal a l'interior de la seu.

Quant a elements escultòrics, cal destacar les claus de volta i els capitells, així com les trones i el sepulcre de Joan de Girona, d'estil gòtic, el cor del segle XVI, de Cristòfor de Salamanca, traslladat amb la darrera guerra civil a l'antic dormitori, i el retaule de l'altar major, del segle XIV, valuós exemple de treball amb relleu sobre fusta, daurada i policromada, que a Catalunya no té obres que s'hi puguin relacionar i presenta clares influències italianitzants.

En el decurs d'aquests darrers anys s'han dut a terme diverses obres de restauració que han afectat al claustre, les cobertes i la capella de la Cinta. 

A la capella del sagrari es conserva el Crist del Sagrari, una escultura de marbre del Crist crucificat, atribuït a Damià Campeny i realitzat al segle XIX.

Notícies històriques

La catedral de Tortosa, dedicada a Santa Maria, és el conjunt arquitectònic més remarcable de tot el casc antic de la ciutat.

Aixecada en el lloc on hom creu que hi havia el fòrum de la ciutat romana, hi ha també notícia de la ubicació de diferents temples majors en el seu recinte.

Del primer edifici sagrat,que tenim notícia certa és de la mesquita musulmana, acabada probablement a la meitat del segle X.

Amb la reconquesta de la ciutat el 1148 va ser consagrada al culte cristià. Per aquestes mateixes dates es va traslladar a Tortosa un reduït grup de canonges del monestir de Sant Ruf d'Avinyó, cosa que suposà la fundació d'una canònica regida per la regla de Sant Agustí. El seu abat, Gaufred, fou nomenat bisbe el 1151.

Entre el 1158 i 1178 es bastí la seu romànica, enderrocada amb la construcció de l'actual. Situada transversalment a aquesta, ocupava aproximadament el lloc on avui hi ha ubicada la Capella de La Cinta i els trams de nau contigus a la façana.

La primera pedra de l'actual edifici es va col·locar el 1347.

Es conserva un projecte de l'edifici signat per Antoni Guarch, del 1345, però l'estructura definitiva de l'edifici és diferent. El mestre que inicià les obres, i al qual s'atribueix el projecte definitiu, és Bernat -o Benet- d'Alguaire.

El 1441, amb la consagració de l'ara de l'altar major, es va donar per acabada la capçalera de l'església. La lentitud de l'obra féu que no s'arribés a l'últim tram de la façana fins a mitjan segle XVII.

 Tanmateix, l'edifici segueix les pautes estructurals de la traça gòtica, la qual cosa dóna coherència al conjunt.

La diferència d'estil es fa palesa a la façana, aixecada entre el 1650 i el 1757, segons projecte de Martí d'Abaria simplificat per Antoni Ferrer, dintre dels esquemes barrocs.

 Si s'hagués acabat hauria estat un dels exemples més notables del barroc català. No es completà, però, el nivell superior. “


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:






Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


Altres llocs interessants:

Tortosa modernista: 

CASA GREGO - N 40 48 49.0 E 00 31 21.0


Tortosa: