Castell de Miravet / Ribera d’Ebre

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


castell-de-miravet-080912_505

castell-de-miravet-080912_524

castell-de-miravet-080912_521

castell-de-miravet-080912_535_0

castell-de-miravet-080912_547

castell-de-miravet-080912_568

Porta d'entrada a l'edificació, al recinte Jussà.

castell-de-miravet-080912_573

castell-de-miravet-080912_574

Espitlleres d'època moderna.

castell-de-miravet-080912_594

castell-de-miravet-080912_607bisblog

 Escala original i una altra d'època actual.

Vista de la terrassa superior, accessible per una escala de cargol, on dues persones no s'hi poden creuar pel poc espai que hi ha disponible.

castell-de-miravet-080912_581

Refetor o menjador comú.

castell-de-miravet-080912_586

Galeria. Servia de petit claustre i aportava il·luminació
a l'entrada del temple.

castell-de-miravet-080912_596

Església.

castell-de-miravet-080912_601

castell-de-miravet-080912_610

Graner.

castell-de-miravet-080912_611

castell-de-miravet-080912_619

Pati d'armes.

castell-de-miravet-080912_544bisblog

Vistes del riu Ebre, des del castell de Miravet.

 I T I N E R A R I 


Situació: Dalt d’un turó que presideix el poble de Miravet (Ribera d’Ebre) - Tarragona

Època: Segle IX - Generalitat de Catalunya *.

Protecció:  BCIN - Generalitat de Catalunya *.

Estat: Restaurat. Visitable, sols o amb guia.

Altres noms:

Accés - Visitat el 12/9/2008:

Fàcilment localitzable, dalt de la localitat. S’hi accedeix per una carretera que des del poble ens condueix a una esplanada davant d’una façana lateral, on aparquem còmodament el cotxe.

Localització: d’aquesta esplanada:  N 41 02 09.4 E 0 35 36.2. Altitud: 115 m.

Altres:

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2017):

Descripció

Situat al sud-oest del nucli urbà de la vila de Miravet, a escassa distància del cap de la Vila, nucli antic de la població, dalt d'un pujol elevat sobre el riu Ebre i adaptat a la topografia abrupte del terreny trobem el castell de Miravet.

Gran recinte emmurallat de planta irregular, allargassat envers l'est i que consta d'una terrassa superior formada pel recinte sobirà, precedida d'una gran esplanada amb diverses construccions destinada a recinte jussà, que alhora presenta una terrassa orientada a migdia, i una altra terrassa al nivell inferior coberta de vegetació, amb un edifici rectangular i enrunat a l'extrem de llevant.

La porta principal d'accés al recinte jussà està protegida per una barbacana bastida en època moderna (segles XVIII-XIX), consistent en un mur de pedra petita sense treballar lligada amb morter que protegeix l'obertura.

El portal és d'arc rebaixat, adovellada i amb un petit tram de volta a l'interior sota el pas de ronda.

Les construccions del recinte jussà són d'època templera i responen a un edifici destinat a cavallerissa, una cisterna de recollida d'aigua i l'actual edifici destinat a seu del museu, que conserva les restes d'una antiga construcció andalusina.

La cavallerissa és de planta rectangular, està coberta per una volta de canó reformada i conserva bona part de les menjadores que utilitzaven els cavalls.

L'edifici està bastit en carreus de pedra ben desbastats disposats en filades regulars.

La cisterna està soterrada i situada a la banda de ponent de les cavallerisses. Presenta una obertura rectangular de pedra, situada al nivell del sòl, per on es recollia l'aigua de pluja.

De la terrassa superior del recinte jussà, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser adovellat procedent de les cavallerisses, destaquen les estructures de la cara nord, d'època templera (segles XII-XIII) i reforçades i ampliades durant la primera meitat del segle XVII, per protegir el camí d'accés a la porta principal.

Es comptabilitzen tres torres rectangulars, la de l'extrem de llevant d'època moderna i bastida en pedra petita sense treballar lligada en morter, mentre que les altres dues presenten els paraments de carreus desbastats disposats en filades i pertanyen al període templer.

Tant el mur de llevant que delimita la terrassa superior de l'inferior, com el que delimita la terrassa de migdia, presenten filades d'espitlleres de mida petita per a la defensa.

El recinte sobirà presenta una planta rectangular massissa formada per cinc torres, amb el pati d'armes al centre envoltat de les construccions que conformen el castell pròpiament dit.

L'accés a l'interior d'aquest recinte es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat, damunt del que hi ha un plafó de pedra ovalat i motllurat, gravat amb la inscripció "REYNANDO / 1839". El nom del rei Carles V ha estat esborrat deliberadament.

Des del portal s'accedeix a un vestíbul o corredor cobert per una volta rebaixada bastida en pedra, que dóna pas al cos de guàrdia del castell i a una altra cisterna, de planta rectangular i actualment reformada.

Un cop a l'interior del recinte s'arriba al pati d'armes, de planta rectangular i al que s'accedeix a través d'un arc de mig punt bastit en pedra desbastada.

A la banda de llevant del pati hi ha la cuina, a la que s'arriba mitjançant unes escales de pedra i no presenta coberta. Es conserven restes d'un paviment empedrat de còdols petits i l'obertura de la cisterna anterior.

Al costat de la cuina hi ha el refetor, de planta rectangular, cobert per una volta apuntada sostinguda per una cornisa motllurada i bastit en carreus de pedra disposats en filades.

La façana de llevant, orientada al recinte jussà, presenta dues finestres de mig punt esbiaixades, amb l'emmarcament motllurat i força degradat.

Des del pati d'armes, la porta d'accés al refetor és d'arc rebaixat bastida en maons, tot i que es tracta d'un reforma posterior ja que es conserva l'empremta del portal de mig punt original.

A l'extrem de tramuntana del pati es localitza l'edifici principal, distribuït en planta baixa i pis.

La façana principal presenta una finestra de mig punt ultrapassat i dos portals d'arc de mig punt adovellats, el principal al centre i el del graner a l'extrem de llevant.

Aquest espai està cobert per una volta de canó i conserva els recipients de pedra per tractar i protegir el gra.

A continuació del graner hi ha el magatzem i, darrera seu, el celler, ambdós de planta rectangular i coberts per voltes de canó, tot i que la del magatzem ha estat reformada.

L'accés al pis es fa per unes escales exteriors de pedra d'època moderna, actualment fora de funcionament, que donen pas a la galeria que precedeix l'església, oberta a l'exterior mitjançant quatre arcs de mig punt amb les impostes motllurades i coberta per una volta apuntada de pedra damunt de murs fets de carreus arrenglerats.

El portal d'accés al temple és d'arc de mig punt adovellat i decorat amb motllures.

Es tracta d'un temple d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada, mentre que l'absis presenta volta ametllada i s'obre a la nau mitjançant un doble arc triomfal sostingut per columnes amb capitells decorats.

La il·luminació del temple es fa mitjançant finestres d'una sola esqueixada i arcs de mig punt adovellats. Al frontis hi ha un gran rosetó circular i una obertura que condueix a unes escales de pedra de cargol, que tenen sortida a la terrassa superior del castell, actualment molt refeta, i que presentava diverses filades d'espitlleres també refetes.

En general, les muralles i les torres que delimiten el recinte sobirà o castell estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades. En canvi, la muralla que delimita la terrassa superior del recinte jussà combina el parament de carreus amb un altre parament bastit en pedra desbastada.

La muralla de la terrassa inferior està bastida damunt l'espadat de la zona i en diversos trams s'ha perdut. Respon a un tancament anterior al segle XVII. 

Notícies històriques

Castell documentat per primera vegada el 1153, encara que el seu origen es remunta a l'època califal.

Aquest està situat a uns 220 metres d'altitud en un indret estratègic, a l'entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs de l'Ebre i sobre la vila.

Fou un dels reductes més forts dels àrabs en tot el sector meridional de la Catalunya Nova.

La seva posició estratègica es manifesta en el fet que no fos conquerit fins després de la conquesta de Lleida i Tortosa.

Finalment el 24 d'agost de 1153 el comte Ramon Berenguer IV donà el castell de Miravet a Pietro della Rovere, mestre del Temple a Provença i a Espanya, sembla ser que el mateix dia que el castell fou pres per aquest comte.

Els templers ràpidament s'organitzaren per militaritzar el territori i per colonitzar-lo humana i agrícolament mitjançant cartes de població.

Dins l'ampli terme del castell de Miravet s'incloïen altres castells i termes menors: els de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell i Rasquera.

Uns anys després els templers adquiriren Horta, Ascó i Riba-roja i passaren a dominar, des de la comanda i preceptoria de Miravet, tota la zona entre l'Ebre i el riu d'Algars. Horta i Ascó constituïen, al seu torn, sengles comandes dependents de la de Miravet.

Encara que els templers gaudiren del favor dels monarques, vers els primers anys del segle XIV s'obrí un debat entre la corona i l'ordre que comportà la seva extinció per ordre del papa (1311-1312).

Així doncs Jaume II va assetjar i conquerí el castell l'any 1308, encara que, oficialment, no fou decretada la extinció dels templers a la Corona d'Aragó fins l'any 1317, cosa que provoca que totes les seves propietats fossin traspassades a l'ordre de l'Hospital, inclòs el castell, que el consideraren domini seu fins el 1835.

Vers el 1319 els Hospitalers escriuen el Llibre de Costums de Miravet en llatí i en català, text que fou aprovat pel castlà d'Amposta i confirmat pel capítol general de l'orde de l'Hospital celebrat a Arles el 1320. Aquests costums de Miravet foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya.

Al segle XV la fortalesa sofrí les conseqüències de la guerra contra Joan II i com anècdota s'ha d'esmentar que l'any 1460 Carles, príncep de Viana, fou empresonat al castell. L'any 1643 el castell cau a mans del virrei La Motte, fins 1650. 

Durant la Guerra de Successió el castell de Miravet caigué en mans dels partidaris de Felip V (1707).

Sembla que després d'aquesta guerra el castell miravetà fou desmantellat i no tingué cap paper destacat en la guerra del Francès.

Sí que el tingué, en canvi, durant les guerres carlines, quan el castell fou ocupat, sembla, primer pels liberals i després pels absolutistes, que durant la primera guerra Carlina gravaren sota la porta d'entrada una inscripció a favor de Carles V.

També es veié involucrada en la en la tercera guerra carlina, sent baluard dels carlins que el reconstruïren en part per millorar la defensa.

Després de la desamortització del 1835 passa a mans particulars.

Durant la guerra civil fou ocupat per les tropes franquistes l'abril del 1938, i el 7 de novembre de 1939 va ser ocupat per les forces del govern de Burgos de la 74 divisió que baixaven de Pinell de Brai.

Les excavacions arqueològiques realitzades els anys 1992 i 1993 concloïen que en el turó on s'edificà el castell havia hagut prèviament un assentament iber, i que durant l'època andalusina s'edificaren dues fortaleses, una del període califal i l'altra al segle XI.

Així doncs s'ha determinat que el castell andalusí del segle XI era compost per un gran recinte sobirà i un o dos recintes inferiors situats a l'est de la fortificació sobirana.

Posteriorment la transformació de la fortalesa sarraïna a castell templer comportà la construcció de nous edificis i l'adaptació d'altres existents.

A l'interior de l'edifici principal del recinte sobirà es bastí una gran sala que funcionava com a celler, que es va comunicar amb el pati a través d'una porta que es restaurà amb un arc de mig punt.

Pel que respecta a les muralles, aquestes han estat refetes i adaptades en diferent moments històrics difícils de situar cronològicament. 

Cal destacar a l'interior l'església de Santa Maria, que encara que no es registra en cap document medieval, s'ha de datar vers la segona meitat del segle XII. Antigament l'absis era parcialment tapat per un altar barroc. 


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


  • Grandiosa edificació. Es visiten diverses estances. Magnífica terrassa superior, amb esplèndides vistes sobre el riu i la vall de l’Ebre.

  • Dades per a la posteritat:

En la visita efectuada en data12/09/2008, el cost de la visita per persona, ha estat de:

  • Entrada : 3 €
  • Visita guiada :2,10€

Edificacions properes:

Altres pàgines:





Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Ribera d Ebre : Veure en un mapa més gran.