Castell de La Floresta / Garrigues

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


A n y   2 0 0 5

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA


A n y   2 01 8



I T I N E R A R I 


Situació: A La Floresta, població  i municipi del mateix nom, a la comarca de Les Garrigues (Lleida)

Època: Segle XIV - Gòtic - Generalitat de Catalunya. *

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya. *

Estat: Ben conservat. Visitable. Aparcament als voltants.

Altres noms

Accés - Visitat el 01/12/2005 i el 27/02/2018.

Carrer de l’església, 5 – La Floresta.

Localització: N 41 30 41 E 0 55 08 - Altitud: 335 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, * ens complau extreure la següent informació (Febrer 2018): 

" Descripció

Castell gòtic, convertit en palau residencial el 1569.

Juntament amb el de l'Espluga Calba són els millor conservats de les Garrigues.

Construït damunt de roca calcària.

La façana està tota feta de petits carreus regulars, hi una torre amb matacans, propera a l'església i al gran edifici annex, reformat pel Subies a inicis del segle actual.

Damunt la porta de la torre podem veure un escut amb una àguila bicèfala.

Els murs de pedra tenien en origen poques obertures, però la adaptació de l'edifici com a vivendes ha fet que se n'obrissin algunes més, provocant cert desordre.

Consta de dues parts: una de planta rectangular destinada a vivenda, de considerables dimensions de la que ja el 1375 en tenim notícies i una altre a la cara nord, on hi ha alguns edificis annexos, alguns actuals i d'altres del segle XV.

A l'interior encara és visible l'enteixinat original.

Ha sofert modificacions ja que s'ha fet servir, entre d'altres, com a escola i vivenda.

La part més alta és la torre amb merlets, construïda el 1569 per Joan Longos.

Sembla que fou feta amb pedres pertanyents a antigues cases de Castellots. També s'hi conserven finestres geminades i cobertes de teula a dues aigües.

Notícies històriques

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, passà a la família Beatriu-Cornell (1340).

Aquesta el cedí a Jaume Roger de Pallars (1376), les armes del qual apareixen encara avui al castell. Aquest darrer el vengué el 1388 a Hug, primer comte de Cardona. Els nous senyors van mantenir el castell de Castellots com a residència d'estiu. 

Al segle XVI s'hi van realitzar les grans reformes que van transformar l'antic castell en un palau renaixentista anomenat la Torre de la Floresta.

Es coneix l'evolució d'aquestes reformes pels rebuts conservats, corresponents a obres realitzades; per exemple, l'any 1569 el mestre d'obres Joan Longos va presentar una factura per "una torre de pedra de la Floresta, les escales, les parets que són entre la torre i la capella, la font i les tàpies".

D'aquestes obres, l'antic castell en va sortir molt transformat: s'hi van afegir una torre, noves finestres a les habitacions - algunes amb una columneta muntant o mitgera i escuts per als portals-. S'hi van conservar també alguns elements gòtics, com l'enteixinat dels sostres. 

Ja en el segle XVII la propietat passà a la família dels Medinaceli, i amb posterioritat als Subies de Tàrrega.

Al segle XVIII després de la creació del marquesat de la Floresta, els nous senyors hi van realitzar noves reformes i obres d'embelliment, dedicades especialment a la decoració dels interiors, amb les quals el palau va anar perdent del tot el seu vell aspecte militar i defensiu.

Actualment tant el castell com la torre resten dividits i pertanyen a particulars i institucions: el bisbat té la torre i les parts annexes més pròximes per cada costat.

Fou cedida als franciscans com a casa de colònies.

Una altre part fou adquirida entre 1980 i 1981 pel doctor Diether Rudloff, catedràtic alemany d'Història de l'Art; avui és una vivenda unifamiliar que respecta l'interior.

La tercera part pertany a una immobiliària de Barcelona. 


  • Els estudiosos del tema poden fer una una ullada a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya - Jaciment arqueològic , i/o també a la d'arqueologia, on trobaran més informació al respecte.  

* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes:

Altres pàgines

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Garrigues : Veure en un mapa més gran.