Castell de Castellar – Aguilar de Segarra / Bages

No votes yet.
Please wait...

F O T O S 


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal d'Aguilar de Segarra (Bages) – Barcelona.

Època: Documentat des del segle X, l'actual edificació és del Segle XVII - (Pat.mapa).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: A dia d'avui, s'hi estan portant a terme treballs de restauració. No és accessible lliurament. Aparcament al davant de l'edificació.


Novetat: En data 7/1/2014. Roser Parcerisas ens fa saber que el castell de Castellar, és visitable.


Altres noms:

 Accés - Visitat el 21/10/2006:

Des de Castellar accedim a la carretera N-141-g i circularem en sentit nord, en paral·lel a la autovia C-25, en direcció a Calaf. A pocs km., a l'esquerra, en un lloc situat a 41 43 56 01 38 21, al PK nº 3 d'aquesta carretera, hi veurem un cartell indicant una desviació per anar al Castell de Castellar – 3,3 km., cap a on ens dirigirem.

Accedirem a un camí asfaltat indicat com a Camí Rural. Ben aviat trobem una desviació (41 43 50 01 38 23), indicada, on continuem per l'esquerra.

Continuarem ara per un camí de terra, una pista de muntanya, avui dia en bones condicions, llevat d'uns quants forats al terra, que ens duu fins el mateix castell, sense problemes.

Localització: N 41 43 41.84 E 01 38 57.51 - Altitud: 551 m.

Altres:

" Descripció

Gran edificació rectangular sobre un sòcol rocós, renovat en part el segle XVII i adaptat per a masia.

El castell dibuixa la silueta dalt de la carena. Té, per tant, una situació dominadora. El castell, transformat avui en una sòlida construcció de campanya, mostra ésser dedicat amb carruatge força regular; tanmateix, no hi manca algun carreu cantoner de format superior al pam. En general, el casalici presenta una faç severa, baldament no hi manquen obertures, destacant les finestres.

Notícies històriques

Castell termenat. Documentat el 983 i el 1029. El topònim "in Castelar" s'afigura ací l'any 983, documentalment. El 1022 hom al·ludia el "castro de Castellar", concedit per "Segui" a "Companis filio meo"; el 1063 el "termino de Castelar" tocava el del castell de Grevalosa (=Gravalosa), puix que així apareix en la venda que del castell que tractem féu aleshores Bernat Otger de Castellet al comte de Barcelona. El fogatjament féu aleshores Bernat Otger de Castellet al comte de Barcelona. El fogatjament del 1358 anomena "Petrus de Gravalosa, civis Minorise, pro XIIII focis quos habet in castro suo de Castellar".

L'esmentat ciutadà de Manresa posseïa, així mateix, el lloc de Seguer, i prosseguí en el domini, ell i la seva família. El 1565 senyor de Castellar ho era "mossen janot de Gravalosa". El rei Carles (l'arxiduc pretendent) concedí, el 1707, el comtat de Castellar a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar, des del 1923)."

  • Per completar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure d'una altra pàgina web de Pat.mapa - arqueologia - , un text, força més extens (Abril 2014):

" Descripció

El Castell de Castellar està ubicat en el terme municipal d'Aguilar de Segarra, en l'extrem sud oriental, a tocar del terme de Rajadell.

Durant el mes de juliol de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en el castell de Castellar (Aguilar de Segarra, Bages). La intervenció arqueològica s'emmarca en el projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell i el seu entorn, dut a terme per l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra.

Aquesta intervenció en el castell constava de dues parts; l'excavació arqueològica i l'estudi de paraments. L'estudi de paraments es realitzà en tots els murs conservats del castell, tot i que en alguns casos no va poder ser complet per la dificultat d'accedir sobretot, al pis superior i, d'altra banda, per la presència de vegetació.

Actualment el castell presenta una planta quadrangular amb els angles arrodonits, és format per uns potents murs perimetrals no exempts de reformes. En els punts on ambdues estructures entren en contacte s'observa com un d'ells recolza en l'altre.

Per general els murs perimetrals són amples, entre 1 i 1'20m d'amplada. Semblen estructures de doble paredat, realitzades amb blocs de pedra de mida gran i mitjana, disposats en filades bastant regulars i lligats amb un morter de calç blanquinós.

Se suposa que l'espai entre els dos paredats era reomplert de pedruscall amb morter de calç, fet que atorga una gran consistència a l'estructura. Les cantonades presenten blocs escairats, adoptant formes geomètriques quadrades o rectangulars, que acoblen les dues línies dels murs que uneixen.

Un cop realitzades les dues intervencions, l'excavació arqueològica i l'estudi de tots els paraments del castell, s'observa la existència d'una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures, i se'n proposen tres fases principals.

Els murs que actualment es conserven del castell (més d'una trentena), són d'un gruix entre els 60 i 90cm.

Les parets estan fetes a doble paredat, amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairada, col·locats a trencajunt i disposats en filades regulars. És en els lligams on s'han trobat diferenciacions; els murs perimetrals i alguns interiors presenten molt poc morter, murs en què els carreus són més petits i la pedra millor treballada (que s'associen als primers segles de funcionament del castell).

Altres murs presenten abundant morter de color rosat i molt sorrenc: aquest tipus s'ha de relacionar amb la transformació del castell en mas.

El castell en el seu aspecte actual no conserva cobertes, però cal pensar que serien de doble vessant i de teules. S'han documentat a l'interior del castell, elements de coberta o forjat, embigat en sentit est-oest i nord-sud, marcats per bigues de grans dimensions.

Les obertures constructives és el punt amb més varietat formal de tots els estudiats (se'n trobaren en total 101 obertures). D'entre totes aquestes, destaquen les portes, 26 en total, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt.

Altres elements són, per exemple, escales i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Totes les escales són de pedra.

Les fases cronològiques del castell van ser determinades en funció de dos elements fonamentals; els materials arqueològics recuperats i les relacions físiques entre estructures.

  • Fase 1 (segles X - XIII). Fundació del castell. Segurament el castell fou fundat entorn el segle X. La ocupació primigènia s'ha vist confirmada per l'excavació arqueològica, s'hi recuperà un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant, d'aquesta cronologia.

Tot i així, es fa difícil detectar estructures d'aquests primers moments degut a les múltiples reformes posteriors. Cal pensar, de totes maneres, que els murs perimetrals formarien part de l'estructura inicial del castell i murs més antics de l'edifici.

  • Fase 2 (segles XVIII - XVII). Primeres modificacions importants. En aquesta segona fase s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia, per exemple, tres forats de pal o una sitja.
  • Fase 3 (segles XVII - XIX). Modificació general del conjunt, transformació del castell en un mas. L'evidència que al llarg del segle XVIII l'edifici patí transformacions importants queda palesa en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es produeix un reforç important dels murs i la construcció dels forjats de sostre, així com la presència del trull, que constata l'última activitat duta a terme en el mas, abandonat cap als anys 40 del segle passat.

Context

S'alça sobre un turó que per part del darrera fa carena, i sobre un banc de roca gairebé circular, damunt d'un grup de cases que porten aquest nom."

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

  • Llibres:
    • Castell de Castellar - Mil anys d'història, de Roser Parcerisas i Colomer, editat per l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra. ISBN 84-937521-7-0

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació



Bages : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S


 

Vistes des del castell.