Muralles de Torà / Segarra

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


Torà medieval: carrers - portals


I T I N E R A R I 


Situació: A Torà, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).

Època: Segle XV - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Havent desaparegut l’antic castell de Torà, l’altre element defensiu, les muralles, de les que Torà n'havia arribat a tenir tres, estan pràcticament desaparegudes, sols resta un petit llenç de paret on s'hi recolzen edificacions d'època moderna.

En canvi, dels dotze portals que hi havien hagut, encara n'hi queden uns quants.

Altres noms:

Accés - Visitades el 03/03/2013:

Casc antic de la població.

Localització: N 41 48 47 E 01 24 16 – Altitud: 440 m. (Donem per vàlides les coordenades que figuren a la pàgina web de Wikipedia referida a monuments de la Segarra)

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2013):

“ Descripció

Es té constància que Torà era una ciutat emmurallada i tenia un castell. Aquestes muralles podrien formar part d'aquest baluard que es trobava a la zona més alta del poble per tenir una major visibilitat.

Actualment només conservem algun traç del que havia estat l'antiga muralla que funcionen com a mur de contenció de les construcció del nivell superior.

L'aparell d'aquesta muralla és de carreus irregulars, més grans en els nivell inferiors i lleugerament més petits i regulars en els superiors. Apareixen també restes d'argamassa. Aquesta muralla supera els sis metres en algun dels seus punts, ja que s'adequa al desnivell del terreny i a les característiques d'aquest.

Notícies històriques

La prosperitat i creixença de Torà es deu en bona part als antics habitants de l'Aguda que el segle XIV baixen de la muntanya vers el pla on edifiquen en el "tossalet del pla", vora l'antic castell.

 Per la seva situació, el castell de Torà vigilaria l'entrada a les valls de Llanera i de Cellers. D' ell només en tenim algunes notícies documentals del segle XII que l'esmenta com a propietat de la muller de Gombau de Ribelles. També segons l'historiador toranés Xavier Bosch el castell s'enrunà i es reconstruí al segle XV o XVI.”

  • És força interessant fer una volta sense presses, pels encisadors carrers del nucli antic de Torà, on encara ens captivarà un ambient d'època medieval.
  • Passejant pels antics carrers del poble, amb noms ben evocadors (Carrer Baix, carreró del forn, Plaça de l’església (amb porxo porticat), etc.) trobarem entre altres, des de cases del segle XVI, fins el pont de les Merites (segle XVII-XVIII); des del convent de Sant Antoni de Pàdua (segle XVIII), fins la plaça de la Font, amb els seus safaretjos i abeuradors pels animals, plaça que al llarg del temps ha rebut noms diferents: Plaça d’Alfonso XIII, Plaça de la República i finalment Plaça de la Font, noms que recullen les darreres vicissituds històriques.

  • Algunes fotografies del Torà actual:

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Torà disposa d'un important patrimoni arquitectònic repartit per tot el seu terme municipal, tot i que no estan precisament a la vora les unes edificacions de les altres:

  • Des d'un nombre rellevant d’edificacions religioses d'estil romànic, fins a la Torre de Vallferosa, una preciosa edificació del segle XI, de les més boniques de Catalunya, o el castell de Llanera, una majestuosa construcció també del segle XI, entre altres.

Altres pàgines:

  • Gastronomia

En els assumptes del paladar, disposar per avançat de bones referències, és primordial. Al llibre Guia dels castells de la Segarra, d'en Jaume Moya i en Jesús Roig, havíem llegit:

Gòtic de Torà: Tal vegada el millor restaurant de la comarca, en dura pugna amb els veïns; trobem aquest establiment a l’interior d'una casa del nucli medieval de la població, restaurada acuradament i compartimentada en íntimes i tranquil·les sales.

La seva cuina, sempre creativa i selecta, ens sorprèn amb la perfecta convivència de tempures, arrossos salvatges i parmentiers, amb productes locals com el cigronet de l’Alta Segarra o les mongetes de Castellfollit, tot maridat amb una atractiva carta de vins de la terra i un assortiment de pans elaborats al mateix establiment. “

Després de visitar aquest establiment, sols voldríem afegir unes poques  paraules:

Completament d'acord ...

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran.