Castell de Castellolí / Anoia

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Castellolí, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Anoia (Barcelona).

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt malmès, pràcticament ruïnes. També hi ha restes de la primitiva capella del castell i antiga parròquia del lloc, Sant Vicenç de Castellolí.

Entre aquestes ruïnes hi ha vestigis de construccions posteriors a l'època medieval.

Hi ha restes molt malmeses d’una edificació del segle XIX. És la torre nº 8 de la línia de torres de Telegrafia Òptica militar del ramal de  Barcelona a Lleida.

Altres noms:

Accés - Visitat el 20/01/2007:

Procedents de Barcelona i circulant per l’autovia A2 en sentit Lleida, abandonem aquest vial per la sortida de Castellolí, i travessem la A2 per sobre, per un pont. Una vegada a l’altra banda de l’autovia, per la dreta aniríem cap al poble. Nosaltres hem de girar cap a l’esquerra (41 35 49.44 01 42 32.52).

Ara anem per la carretera vella. Al poc a l’esquerra trobem un ramal que, si l’agaféssim ens portaria altra vegada a la A2, direcció Barcelona.

Nosaltres hem de seguir recte, cap al davant. Al poc trobem un trencall. A l’esquerra un cartell ens assenyala, entre altres, el camí de Can Jaume, Can Muset, i entre altres el castell d’Aulí (?).

Continuarem per la dreta, seguint ara per una pista de muntanya, en bones condicions (A l’hivern podríem trobar-hi gel).

Obviarem una desviació que condueix a una masia, que queda a la nostra dreta (41 35 12.02 01 42 25.84 ),

seguim recte i al poc, a l’esquerra, a l’altra banda d’uns camps de conreu, ja veurem a dalt d’un cim, les restes del castell. (Foto nº 51).

Avui, no hi havia la senyera que acostuma a haver-hi en aquestes construccions i que ens serveix per identificar-les.

Al poc, a la dreta de la pista veurem que hi ha un lloc pla i ample, on hi aparcarem (41 35 11.23 01 42 42.18) (*).

Al davant mateix, a l’esquerra es veu l’arrencada d’un camí, que ens durà en poc més de cinc minuts, als peus del castell.

A l’arribar-hi, podem confirmar, que si cal, es pot arribar fins aquí en cotxe, doncs el camí està en bones condicions.

(*) (Si haguéssim continuat per la pista, al poc, arribaríem fins on hi ha una gran construcció deshabitada a l’esquerra, Can Muset - segle XIX -  (41 35 11.90 01 42 51.39)

Aquí mateix podríem donar la volta, per tornar a on arrenca la citada pista que ens portarà al castell.)

Localització: N 41 35 19.01 E 01 42 30.42 – Altitud: 581 m.

Altres:

  • De la pàgina web de Pat.Mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2014):

" Descripció

Conjunt de ruïnes, al costat de la primitiva parroquial de Sant Vicenç, que també es troba en estat de ruïna.

Murs medievals i torre quadrada més tardana. Es conserven algunes poques restes del castell com són murs i restes de voltes de canó també una torre quadrangular més tardana. Hi ha, entre les ruïnes restes posteriors a època medieval.

És de pedra local unida amb argamassa. Els murs són de blocs de pedra grans, ben quadrats.

Antiga església parroquial de Sant Vicenç: Església romànica que estava al costat del castell. Era d'una sola nau, amb volta de canó. A l'exterior i al llarg de la nau presenta a distàncies regulars, una mena de petits "contraforts" que sobresurten de l'estructura de la paret. El material constructiu és la pedra ben tallada en blocs petits i regulars. El sostre devia ser de teules. L'absis conserva arcuacions llombardes i lesenes.

Notícies històriques

Castell termenat. Documentat el 959 com el castro Audelino o Odelino. Es esmentat per primera vegada el 959 i el 978, a la frontera del bisbat de Vic, amb les formes "castrum Audelino o Odolino" (del nom personal "Eulio Odoli")."


  • Com haureu observat, la descripció anterior tracta de manera conjunta tres edificacions: Castell, església i torre del segle XIX. Per tal de complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Anoia en Viu (*) , el següent text (Juliol 2014):

" Aquest recinte apareix documentat des de l’any 961. Pocs anys després, durant els primers dies del mes d’agost de l’any 1003, el castell fou atacat pel sarraí Abd-al-Malik, fill d’Almansur, durant la seva ràtzia en una operació de càstig vers els comtes catalans que havien trencat les paus que havien fet amb el seu pare.

En l’assalt a aquest castell es va produir la mort d’un dels seus defensors, anomenat Audesind, que havia acudit a defensar aquest estratègic castell que custodiava l’accés a la vall del Llobregat pel coll del   Bruc.

El castell de Castellolí, juntament amb el d’Òdena i el de Claramunt, possessions dels Cardona, mantingueren un antagonisme amb Igualada, vila reial, situació que perdurà fins al segle XVII.

Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) Castellolí i el seu castell jugaren un paper important en l'estratègia d'intentar tallar el pas a les tropes castellanes.

L'últim episodi que viuria el castell va ser durant la primera guerra carlina, quan Castellolí fou centre d'un destacament militar per defensar el camí i l'accés a Igualada.

Del recinte encara es constaten fragments importants de muralla, així com una gran cisterna i dues estances cobertes amb volta de mig punt.

En un dels extrems es conserven restes de l’absis ornat amb bandes llombardes de l’església de Sant Vicenç, que fou parroquial fins l’any 1705."

(*) A l'abril de 2016, comprovem que aquesta pàgina ja no existeix.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Anoia : Veure en un mapa més gran.

Informacions complementàries de l'Itinerari


Castell de Castelloli-Captura de pantalla Google Maps amb anotacions manuals.