Sepulcre de Ramon Folch de Cardona – Bellpuig / Urgell

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

Consideracions prèvies

Les fotografies d'aquest reportatge no fan justícia, no recullen fefaentment la qualitat d'aquest meravellós treball. La lluminositat de la pedra, la sensibilitat, el traç, els simbolismes, els mil i un detalls ... Cal estar-s'hi una bona estona al davant i posar-se en situació, per tal de valorar com cal aquesta joia.


No és gens menys important avaluar també el context en que fou creat.

El 1522 moria a Nàpols, essent-ne virrei, Ramon Folch de Cardona-Anglesola, el qual havia disposat d'ésser enterrat al monestir franciscà de Sant Bartomeu, fundat el 1507 per ell mateix a Bellpuig d'Urgell, on havia nascut i d'on era baró.

El mausoleu fou elaborat a Itàlia, per l'escultor napolità Giovanni Merliano da Nola entre 1522 i 1530.

Finalitzat vers el 1525, fou transportat desmuntat, a peces, en blocs de cinc-cents quilos de pes cadascun,  per mar i per terra, fins a l'església del Convent de Sant Bartomeu, on el cos del virrei fou inhumat el 15 de març de 1531.

Quan el convent restà abandonat arran de la desamortització de 1835, el sepulcre fou traslladat a l'església parroquial de la població, l’Església de Sant Nicolau - (1841-42).

El sepulcre, que ja havia estat violentat durant la Guerra del Francès, sofrí l'incendi de l'església parroquial l'any 1936, però posteriorment fou restaurat.

Els habitants de Bellpuig varen recuperar, en el seu moment, les peces una a una, guardant-les, i d'aquesta manera es va poder restaurar el monument, que afortunadament, ha pogut arribar fins el nostres dies.


F O T O S


Context 

Situació actual - Església de Sant Bartomeu - Bellpuig


Mausoleu de Ramon Folch de Cardona-Anglesola


I T I N E R A R I 


Situació: A Bellpuig, població i municipi del mateix nom, a la comarca d'Urgell (Lleida).

Època: Segle XVI – (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Bo. Visitable. En primer lloc cal dirigir-se a l'Oficina de turisme de Bellpuig, des d'on ens acompanyaran per facilitar-nos l'accés per fer una visita, lliure o guiada a l'Església de Sant Nicolau.  

Altres noms: Sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola o també Mausoleu del mateix nom.

Accés - Visitat el 11/02/2017:

L'església està situada al carrer que a Google Maps s'identifica amb el nom de Replà de l'Església.

Localització:  N 41 37 30.8 E 01 00 43.7 - Altitud: 303 m. (Aquestes dades són les mateixes que les de l'Església de Sant Nicolau, evidentment).

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2017):

“ Descripció

El mausoleu de Ramon Folc de Cardona té l'estructura d'un arc de triomf clàssic, en què se simbolitza la victòria sobre la mort a partir de la fama assolida amb les qualitats i gestes de l'heroi.

La base conté un magnífic relleu que representa la batalla naval de Mers-el-Kébir (1505), guanyada per Cardona als berbers.

 El nivell principal és centrat pel sarcòfag, ornat amb escenes mitològiques i amb l'estàtua jacent del duc, vestit amb armadura i amb el cap reclinat sobre l'elm.

 En el segon nivell, sota l'arcosoli, hi ha un alt relleu que representa la Pietat.

 La clau de l'arc és presidida per l'escut d'armes.

 L'entaulament és sostingut per un fris al·lusiu a la batalla guanyada pel difunt, capità general de la Santa Lliga, als venecians vora el riu Brenta (1513).

 L'àtic és coronat per una Madonna en màndorla, sostinguda per dos àngels, símbol de la glòria cristiana.

 Els cossos laterals del mausoleu són enriquits amb escultures al·legòriques, situades dins fornícules, i trofeus.

La qualitat dels abundosos elements figuratius i ornamentals que hi són esculpits, superposats als elements de definició arquitectònica, fan que el conjunt sigui una de les millors obres renaixentistes existents a Catalunya.

Notícies històriques

El 1522 moria a Nàpols, essent-ne virrei, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, el qual havia disposat d'ésser enterrat al monestir franciscà de Sant Bartomeu, fundat el 1507 per ell mateix a Bellpuig d'Urgell, on havia nascut i d'on era baró.

 La seva vídua, Elisabet Enríquez de Requesens, encarregà la construcció del sepulcre a l'escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, dins d'un estil plenament renaixentista i en marbre de Carrara.

 El conjunt escultòric, finalitzat vers el 1525, fou transportat desmuntat a peces, per mar i per terra, fins a l'església del convent de Bellpuig, on el cos del virrei fou inhumat el 15 de març de 1531.

 Quan el convent restà abandonat arran de la desamortització de 1835, el sepulcre fou traslladat a l'església parroquial de la població (1841-42), sota la direcció de l'arquitecte Pere Casalda.

 El sepulcre, que ja havia estat violentat durant la Guerra del Francès, sofrí l'incendi de l'església parroquial l'any 1936, però posteriorment fou restaurat."


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Bellpuig, el següent text (Febrer 2017):

En un lateral de l'església de Sant Nicolau, es troba aquest meravellós sepulcre del personatge històric més rellevant de Bellpuig, Ramon Folch de Cardona-Anglesola.

 El mausoleu fou elaborat per l'escultor napolità Giovanni Merliano da Nola entre 1522 i 1530.

 L'esculpí en marbre blanc de Carrara sota una estructura d'arc de triomf.

 Va ser transportat, desmuntat en peces, per mar i terra des d'Itàlia fins al convent de Sant Bartomeu.

 L'any 1841 va ser traslladat a l'església parroquial quan la desamortització havia fet abandonar el convent de Sant Bartomeu.

 La qualitat dels elements escultòrics fan que el conjunt sigui una de les millors obres de l'escultura del Renaixement existents a Catalunya i a l'estat espanyol.

 La seva estructura general és la d'un arc de triomf clàssic, en la qual se simbolitza la victòria humana sobre la mort a partir de la fama assolida, en aquest cas, per les facetes de la personalitat del Cardona (home de mar, capità vencedor i cristià).

 La base representa la presa de la plaça islàmica de Mers-el Kébir i a ambdós costats hi ha inscripcions en llatí d'amor i fidelitat de l'esposa (té interès la perspectiva aèria dels vaixells en ordre de batalla a la badia).

 El primer nivell és centrat pel sarcòfag amb l'estàtua jacent del duc, i és ornat amb elements simbòlics de la fase humana i temporal de l'heroi; els atlants i les cariàtides representen la pobresa i la riquesa, el dolor i la reflexió, la vida i la mort, mentre que els fusts de les pilastres adossades són plens de trofeus.

El segon nivell representa la glòria assolida pel guerrer, al timpà, sota l'arcosoli, hi ha una representació de la Pietat, i als carcanyols, els símbols del bon govern i de la religiositat.

 L'escut d'armes presideix la clau de l'arc. El fris superior representa la darrera batalla important del duc, la lliurada contra Venècia, que havia traït la Lliga Santa.

 L'àtic, amb la Madonna i els àngels, dóna a tot el conjunt el sentit de la glòria cristiana.

                                El 1925 fou declarat Bé Cultural  d'Interès Nacional."              


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.



Altres pàgines:





Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: