Pont de Pedret – Cercs / Berguedà

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S


2008

2014

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Cercs, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XIII - Gòtic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Encara és transitable lliurament, a peu.

Altres noms:

Accés - Visitat el 09/01/2008 i el 11/10/2014 (entre altres vegades ...):

Toc i que aquesta construcció s'alça en terrenys de Cercs, segurament la millor forma d'accedir-hi és des de Berga.

Circulant per la carretera C-16 en sentit nord, en un lloc (42 06 03.9 01 51 27.9) d'aquesta via situat una mica més endavant del PK 98, trobarem una sortida a mà esquerra, indicada, per entrar a Berga, i que ens abocarà a una rotonda, on veurem una indicació per anar a Pedret, continuant per la primera sortida.

Al cap d'uns tres quilòmetres, aproximadament, circulant per una carretera perfectament asfaltada, arribarem al pont, aparcant, al davant mateix.

Des d'aquí mateix, es pot accedir a l’església de Sant Quirze de Pedret, continuant una estoneta, a peu.

Després de travessar el pont, a l'altra banda, hi ha dos camins, indicats, un d'ells més llarg, però més planer. En deu minuts arribarem al lloc.

Localització: N 42 06 22.2 E 01 52 50.3 – Altitud: 528 m.

Altres: Durant la visita guiada que vàrem portar a terme l'any 2014, a l’església de Sant Sadurní de Rotgers, Silvia, la gentil senyoreta que ens l'ensenyava, ens va facilitar també, un fulletó de mà, obra de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració dels Ajuntaments de Berga i de Cercs, amb extensa informació sobre el Pont de Pedret.

Informació que ens complau extreure, i que facilitem literalment, tot seguit:

 “ El pont Vell de Pedret

El pont de Pedret és medieval, de pedra, i travessa el riu Llobregat seguint el traçat del camí ral que antigament portava de Berga al monestir de Sant Pere de la Portella, a l’ermita de la Quar i a Sant Quirze de Pedret.

El camí baixava des de Berga fins a trobar la vora esquerra del torrent de Fontullera, que travessava dues vegades fins a trobar el pontarró de Malgrau, en la via d'Olvan a Guardiola, just en la unió d'aquest torrent amb el riu Llobregat, al davant del pont, al qual s'arribava després d'uns quaranta minuts de camí a peu.

Un cop travessat i caminant per una petita costa a l’esquerra, es pujava fins a I'església de Sant Quirze. Per la dreta, el camí continuava cap al molinot de Pedret, que quedava al marge esquerre del Llobregat, i tornava a enlairar-se cap al collet de Santa Eugènia, camí de la Portella.

Al paratge, a les vores del riu i del torrent de Malgrau, hi ha varie­tat d'arbres (pollancres, saüquers, salics, acàcies, freixes, alguna figuera i verns); a mesura que ens allunyem del riu, trobem lledo­ners, oms, alzines, roures i, cap a la muntanya, el pi roig i la pinas­sa.

D'arbustos i herbes, n'hi ha una gran varietat: esbarzers, parres, boix, galzeran, grèvol, bruc, escombra de granera, roser silvestre, vidalba, ginebre, botja, barballó, pèsols bords, herba fet­gera, esparregueres, herba dels gats, sanguinyol, heura, campane­tes i dentellatge.

Al voltant de la fabrica del pont nien algunes especies d' aus i rèptils, com ara pardals, falcilles, serps, llangardaixos, sargantanes i dragons.

Els únics peixos que es troben en aquest indret són truites, del tipus farium i arco iris.

 El pont de Pedret és del tipus anomenat d'esquena d'ase, nom que rep a causa del seu perfil triangular provocat per l'existència d'un arc central força més alt que la resta.

 Fa 60,3 m de llargada i esta orientat en sentit est-oest. Esta format per quatre arcs de llums des­iguals: dos de mig punt rebaixat, a la riba occidental, un d'ogival, al centre, i un altre arc de mig punt rebaixat, a la riba oriental.

 Els arcs, d'una sola rosca de dovelles petites de pedra sorrenca, des­cansen sobre pilars de secció rectangular que recolzen sobre la roca.

A la banda nord, hi ha disposats tres tallamars triangulars desiguals d'acabat piramidal i un contrafort de pendent inclinat a la banda de llevant.

 La fàbrica és de carreus de pedra irregulars, per bé que palesa les reparacions que s 'hi han fet al llarg dels segles.

El paviment de la sola és de còdols, dividit en diversos trams per una sèrie de franges de pedra disposades en sentit trans­versal que segueix un model tradicional emprat en els ponts des de l’edat mitjana.

Arran de la darrera restauració de I'església de Sant Quirze de Pedret, realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona entre 1992 i 1998, es va acondiciar l' an­tic camí ral i es va plantejar la necessitat de restaurar el pont.

L’any 1993, el mateix Servei va iniciar la intervenció. Es van endegar els treballs d'investigació històrica i excavació arqueològica, cosa que va permetre establir-ne la cronologia i l’evolució constructiva, i es va fer l' estudi fisico-constructiu pertinent. Prèviament es va proce­dir a netejar la fabrica del pont i l’entorn més immediat per recu­perar la visió del pedret del riu i del mateix pont, que estaven pràcticament ocults per la vegetació.

Gracies a la localització d'un petit lot de ceràmica grisa medieval del taller de Casa-en-Ponç de Berga, es va poder constatar que la part més antiga del pont correspon als segles XII o XIII. Això ens fa pensar que els encaixos existents d’antic a la roca del llit del riu devien suportar una palanca de fusta situada en aquest lloc abans de la construcció del pont de pedra.

Cal no oblidar un fet que jus­tifica la necessitat d'un pont, fos de fusta o de pedra, a l'indret, i és que l' església de Sant Quirze de Pedret ja existia al segle IX - com ho han demostrat els estudis històrics - i per arribar-hi des de Berga calia travessar un pont, que es devia situar en el punt més estret entre els marges.

El pont que ha arribat als nostres dies és el resultat d 'una sèrie de reformes i reconstruccions causades per les riuades que hi ha hagut al llarg del temps.

Originàriament, estava format per grans blocs de pedra, que encara es poden apreciar als extrems, i per arcs de mig punt, que han desaparegut. L’arc més antic que ens ha pervingut, el més oriental de tots, és del segle XIII.

Al segle XV es va reconstruir la part central del pont amb un arc apuntat, de 14,4 m de llum, que havia de suportar millor les envestides del riu. Al segle XVI es van bastir els dos arcs de ponent, el més occidental dels quals es va haver de refer al final del mateix segle o al principi del següent, i al segle XVIII es van fer, en etapes successives, les reformes que li van donar l’aspecte actual, es va col·locar el paviment de còdols i es van construir els ampits.

Les obres de restauració enllestides l' any 2000 van consistir en la consolidació estructural dels paraments verticals, amb el rejuntat dels carreus i la reparació d'esquerdes i fissures. Després, es va restaurar la caixa del pont, tot impermeabilitzant el paviment de còdols i col·locant canals i reixes de desguàs, i es van recuperar les gàrgoles d'expulsió d'aigües. Els ampits, els tallamars, el contra­fort i l'esperó d'aigües avall van ser consolidats.

Respecte a l'en­torn es van construir murets de pedra de contenció a tocar dels estreps i es van formar talussos, en els quals es va sembrar gespa. Finalment, es van col·locar baranes de protecció d'acer galvanitzat en els accessos, amb I'objectiu de garantir la seguretat dels usua­ris, i es va pavimentar amb formigó la zona de llevant, des del pont fins al camí d'accés a I'església de Sant Quirze de Pedret.”

 Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

  • Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


 Pont de Pedret : Veure en un mapa més gran.