Església parroquial de Sant Martí – Teià / Maresme

Valoració: Encara no hi ha vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Teià, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme (Barcelona).

Època: L'actual edificació és del Segle XVIGòtic - "Edificació documentada des del segle X" - Generalitat de Catalunya) *

Protecció: A data Novembre de 2018, no hi ha informació al respecte a la corresponent pàgina web de la Generalitat de Catalunya. *

Estat: Presenta bon estat. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 24/11/2018:

La trobarem a la plaça de Sant Martí. Aparcament als voltants.

Localització: N 41 29 59.5 E 02 19 10.9 – Altitud:120 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya * , ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2018):

“ Descripció

Edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc.

Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici.

Destaca, a l'exterior, l'estranya composició de la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva. 

L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria.

L’absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs.

Façana

Precedida per una escalinata que fa d'accés al portal.

Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint.

 Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).

Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d'estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.

El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.

Notícies històriques

La vil·la de "Taliano", que va donar nom a l'església i al terme, surt esmentada l'any 961, i quatre anys més tard (965) s'esmenta l'església de "Taliano", que fou donada a la seu de Barcelona (el 1969 se'n va commemorar el mil·lenari).

L'antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l'església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu.

 De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d'agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d'una petita església tot tenint com a model l'església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es feu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

 El contracte es troba guardat a l'Arxiu del Col·legi de Notaris de Barcelona.

Estèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement.

Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.

Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal.

Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín.

El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l'edifici.“


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: