Església de Santa Maria de Lavit – Torrelavit / Alt Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I


Situació: A Torrelavit, vila i municipi de la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona).

  • Torrelavit o Terrassola i Lavit és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. El nom del municipi és una creació ad hoc combinant els noms de dos nuclis de població propers dins el municipi, Terrassola i Lavit.
  • L'any 1920, els termes de Terrassola i Lavit s’uneixen i es van posar d'acord en el nom del poble: Torre-Lavit. El 1918, els dos ajuntaments es van posar d'acord i el 1920 es van unir legalment.
  • Torrelavit és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Terrassola i Lavit. Les raons per a la creació de la forma Torrelavit rauen en la voluntat del consistori municipal de simplificar-ne el nom, sense que hi hagi tradició moderna, malgrat que el municipi es compongui de dos topònims.

Època: Segle XII – Romànic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN  - (Diputació de Barcelona).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 19/06/2010:

Trobarem l'església al carrer Major.

Localització: N 41 26 48.02 E 01 43 47.72 – Altitud: 207 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2013):

“ Descripció

Església d'una nau rectangular sobrealçada. L' absis ha estat refet i hi ha una porta a la façana sud amb arquivolta i àbac.

 Té un campanar d'espadanya reforçat.

Annexa, existeix la rectoria amb una interessant galeria de columnes salomòniques.

Notícies històriques

És l'actual església parroquial de Lavit, que havia pertangut al Monestir de Sant Cugat del Vallès des de l'any 977.

El desaparegut castell de Lavit (ubicat possiblement al lloc on actualment es troba l'església), la rectoria i el barri antic junt amb l'església, havien estat propietat de Mir Gelabert.


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juliol 2013):

“ Descripció

Església de planta rectangular d'una sola nau i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, rematada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, cobert igualment amb teulada de teula àrab.

La porta d'entrada al temple es troba a la façana sud, conservada també de l'edifici original romànic; és d'arc de mig punt, emfasitzada per una arquivolta en degradació i emmarcada per un guardapols motllurat. Aquest guardapols enllaça amb les impostes dels arcs i extradossa les dovelles de l'arquivolta.

A la porta d'entrada a l'església, en el coixí esquerre de l'arquivolta exterior i sobre la línia d'imposta, ocupant tot el camp de la dovella, hi ha un grafit en forma de trident que per la seva composició recorda el de l'església de Sant Martí Sadevesa (fitxa 5). Es tracta d'un trident disposat verticalment, amb els tres braços amb la mateixa alçada; en la línia de confluència dels brancals i a cada costat del trident hi ha dues creus de braços iguals. La branca central té l'acabament en forma de creu.

A l'igual que el grafit de Sant Martí Sadevesa, el de Santa Maria de Lavit potser té relació amb el dogma de la Trinitat, a partir de l'època de les prèdiques de Sant Atanasi davant de temples d'observança ariana, durant l'Antiguitat Tardana, en una expressió de religiositat popular conservada fins a l'època romànica (J. Miró i Rosinach, 1981).

 També és factible considerar aquest grafit com una marca de picapedrer. Un estudi de J. A. Ferrer (1975) fet a partir d'algunes mostres conservades en terres gallegues identifica formes forcades a la seu d'Orense i a la catedral de Santiago de Compostel·la, entre d'altres. També se'n poden trobar alguns exemples a la catedral de Roda d'Isàvena o a la de Tarragona, tots ells semblants, encara que disposats de forma diferent (horitzontal, a dreta o esquerra, o vertical, amunt o avall). En tots els exemples esmentats, a diferència del de l'església de Lavit, mai no apareix el signe cruciforme; però aquest detall no pot fer oblidar la coincidència de les marques en les dues esglésies del terme de Torrelavit relativament pròximes.

Nota dels autors: Veure Capella de Sant Martí Sadevesa).

 L'aparell d'aquesta façana és de carreus a penes escairats, disposats en filades uniformes i regulars. És molt més regular en la formació del portal, de carreus de pedra sorrenca, i palesa formes ja avançades de la tecnologia constructiva del romànic.

L'interior del temple està reformat modernament, si bé conserva l'estructura arquitectònica que al segle XVIII va fer mossèn Antoni Alzina (1736-1776), consistent principalment en el sobrealçat de l'església, que permet observar el primitiu campanar romànic d'espadanya de dos ulls.

L'ampliació de la part de l'absis, on s'ubica actualment l'altar major, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, es va fer després de la guerra Civil (1936-1939) .

A l'enrajolat actual del terra hi ha una marca corresponent al perímetre del mur original de l'església romànica. Cal destacar també, al mur nord, la capella actualment dedicada a Sant Joan Baptista, que conserva, a la volta, la policromia original del segle XVIII, de l'època del sobrealçament del temple.

Observacions: El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp "Història"). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell.

Història

L'església de Santa Maria de Lavit va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella.

El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l'any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana. En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del castell. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198, en el qual signà com a marmessor Ramon de Lavit, deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina.

Al començament del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellvei, i poc després, l'any 1365, fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. Tot seguit, l'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. Aquesta situació es prolongà per poc temps. L'any 1380, Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, data en què va vendre el castell a l'orde de l'Hospital. Aquest orde va concedir un privilegi municipal al lloc de Lavit i va posseir drets sobre el castell fins almenys el 1809. Tanmateix, consta que al segle XVIII l'alta jurisdicció de Lavit era de la corona.

És molt probable que la primitiva església del castell fos consagrada, doncs, per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062. Sigui com sigui, a mitjan segle XI el temple estava en construcció. L'any 1030 Ermengarda, mare del magnat de la frontera Mir Geribert, deixà un conjunt de béns que tenia a Lavit per tal que es pogués fer la dedicació de Santa Maria de Lavit. També el 1048 el levita Bonfill, marit de Bonadona, llegà dos mancusos a l'obra de Santa Maria. Es coneixen diversos clergues que regiren aquesta església: Guillem Bernat (1134), Berenguer (1148), o Berenguer de Badalona, que l'any 1170, juntament amb el prevere Ramon, establiren un mas prop de Santa Maria de Lavit.

 L'església del castell es degué abandonar al segle XIII i se'n construí una de nova, també romànica, damunt les antigues dependències del castell del segle XI. Això es pot deduir de les excavacions que s'han realitzat al subsòl de l'església, ja que hi ha aparegut diversos murs durant les obres de reforma del temple.


  • Per complementar la informació anterior, (¡ si això encara és possible ¡) ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona - jaciments, el següent text (Juliol 2013) -  (Aquest jaciment està colgat sota l'emplaçament de l'actual església de Santa Maria de Lavit.):

“ Descripció

Jaciment arqueològic ubicat al subsòl de l'interior de l'església de Santa Maria de Lavit, excavat l'any 1989 (veure apartat "Història"). Les estructures arqueològiques localitzades es troben tapades per l'actual paviment de l'església. Excavació sota la direcció de R.Martí. Els materials ceràmics van ser estudiats per H. Kirchner i procedien dels rebliments d'una sèrie de sitges . L'estudi tipològic de l'edifici permet datar el temple de mitjans s.XIII.

Observacions: El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp "Història"). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell.

Història

Unes obres de reforma a l'església de Santa Maria de Lavit l'any 1989 posaren al descobert diverses estructures arqueològiques. Fou la primera intervenció arqueològica que es realitzava a l'interior del temple.

 Exteriorment, l'església ja mostrava restes d'una antiga construcció, sobrealçada més tard, atribuïdes al segle XII.

 La intervenció arqueològica va posar al descobert restes semi destruïdes anteriors a la construcció de l'església i de les fases evolutives de l'edifici.

 El nucli de Lavit és format per unes poques construccions que es reparteixen la totalitat de la superfície útil del turó on s'assenta; un indret on se sap que hi havia un "castrum" i possiblement una església des del moment de la conquesta comtal, al segle X, sense que s'hagin conservat restes aparents d'aquestes construccions.

 El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert. En morir aquest el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, doncs en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit.

Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198 deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. A principis del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellveí, i l'any 1365 fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. L'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. El 1380 Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, quan la va vendre a l'orde de l'Hospital. Aquest concedí un privilegi municipal al lloc de Lavit i posseí drets sobre el castell fins el 1809. Al segle XVIII l'alta jurisdicció era de la Corona.

A la zona excavada, als segles X-XIII hi havia un àmbit obert a l'interior de la fortificació on es detectà la presència de l'antic cementiri i graners. Una tomba excavada a la roca i altres restes humanes són anteriors als enterraments en taüts de fusta que hi havia a l'interior de la nau; la trinxera de fonamentació de l'església del segle XIII destruí tres sitges.

 El jaciment presenta una concentració inusual de sitges: a les vuit que es trobaren a l'excavació de l'església cal afegir-ne dues més a l'edifici de la rectoria, no excavades. En aquest moment les sitges foren amortitzades.

 Quant als materials, l'estudi arqueològic es centrà en les restes recuperades dels reompliments de les sitges, corresponents a un abocador de deixalles diverses (s. XI-XII): alguns elements de ceràmica ibèrica i romana, poc significatius. Ceràmica grisa monocroma (vaixella domèstica). Fauna: restes de porc, mul o cavall, vaca, conill, ovella, corb, gallina.

També s'han localitzat restes humanes, fet que fa pensar en el desmantellament del cementiri primitiu del segle XI.- Llavors de blat, civada, pèsols, males herbes. A la sitja nº6, un peu circular de premsa, amb unes dimensions d'1 m de diàmetre per 4 cm de gruix, amb un forat central i un canaló circumdant, amb senyals de reparació amb peces de ferro. Altres materials localitzats en l'àrea d'excavació són: obra (teula, maons, pedra tallada, etc.), vidre de factura moderna (molt esmicolat), 2 monedes d'època moderna (1650 i 1714) i una de contemporània (1810); correlacionables amb diversos canvis de paviments de l'església.

 L'agrupació de fortificacions, habitatges, magatzems, església i cementiri mostren una configuració que reprodueixen les sagreres feudals del segle XI. La nova església de Lavit del segle XIII no deu haver alterat l'estructura del conjunt del "castrum" i formava part del perímetre de la fortificació, clos amb cases i murs.

 Després de la remodelació de l'edifici, les restes arqueològiques foren tapades i cobertes per l'actual paviment.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants:


Casa Rectoral de Lavit:


Situada al costat mateix de l'església de Santa Maria, és una edificació d'època medieval, reconstruïda i ampliada al segle XVIII (Pat.mapa – Juliol 2013):

“ Descripció

La casa rectoral de Lavit es troba situada al costat de l'església de Santa Maria, al cim del poble i davant del riu Bitlles.

És una casa senyorial que consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants. La façana presenta una galeria d'arcades de mig punt sobre columnes salomòniques que constitueix l'element més remarcable. Hi ha una entrada lateral adovellada i contraforts.

Notícies històriques

La casa rectoral de Lavit és un edifici d'origen medieval reconstruït i ampliat al segle XVIII.

La reforma de la façana principal es troba documentada l'any 1760 i va ser realitzada per encàrrec d'un rector anomenat Figueres.”