F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Rupit i Pruit, un municipi de la comarca d'Osona (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: A dia de la visita, a la corresponent pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, no hi ha cap constància sobre aquesta qüestió.
Estat: Bo. Accessible exteriorment.
Altres noms:
Accés – Visitada el 11/01/2019:
0 – Punt d’inici: Un lloc - 42 02 15.5 02 26 01.9 - situat entre els PK nº 27 / 28 de la carretera C-153, on prendrem una sortida que accedeix a un camí de terra, per on continuarem uns tres-cents metres. Motoritzats si hi hem arribat fins aquí en un vehicle 4x4 o a peu, si no és així. (Fotografia nº 4 de la nostra galeria de fotos).
1 - A 42 02 07.2 02 26 07.9 hem trobat una porta de ferro, hem aparcat el cotxe al voral, i hem continuat a peu, per la dreta, traspassant una altra tanca i a uns cent metres, hem trobat l’església que buscàvem. (Fotografia nº 5 de la nostra galeria de fotos).
2 - Localització: N 42 02 07.5 E 02 26 05.2 – Altitud: 958 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Gener 2019):
“ Descripció
Capella de nau única, sense absis i orientada de llevant a ponent, amb una capella lateral a la part esquerra i la sagristia a la dreta.
La façana, situada a ponent, té un portal adovellat, amb un escut a la dovella central i amb una finestra de doble esqueixada al damunt.
El frontispici és coronat per un campanar d'espadanya, de dos ulls d'arc semicircular i una campana.
A migdia s'hi obre una finestra d'arc de mig punt.
Interiorment és coberta amb volta de canó i enguixada.
El portal que mena a la sagristia du la data de 1742.
A l'altar hi ha un retaule dedicat a Sant Llorenç que no és l'original perquè aquest és romànic i es troba al Museu Episcopal de Vic.
Construïda en pedra, amb carreus petits i ben carejats.
L'envolta l'antic cementiri que serva els difunts de l'antiga parròquia.
Destaca la campana situada a l'ull esquerre del campanar.
Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre, al damunt hi ha una altra sanefa floral.
A la part posterior hi ha les senyes del fundidor, i altres inscripcions.
La pica baptismal per a immersió, està situada als peus de l'església, a l'angle Sud Oest i aferrada al sòl de la nau. És d'època romànica.
Aproximadament amida un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada.
Està rodejada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit.
L'estat de conservació és força bo.
Notícies històriques
Edifici romànic del segle XII, malgrat que els primers documents conservats daten del segle XIII.
L'absis sembla que fou mutilat i substituït per una capçalera rectangular al segle XVII i, segons les dades constructives del portal de la sagristia, aquesta fou erigida al segle XVIII.
Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida a Sant Andreu del Pruit.
Al 1553 constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Aquests masos encara serven fervor a la parròquia i, per torns, es cuiden de l'agençament de la capella, en la qual se celebra missa només una vegada l'any per Sant Llorenç, el 10 d'agost.
La capella conserva una pica baptismal per immersió.
L'antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XII).
Alguns historiadors han llençat la hipòtesi de que les característiques de la capella recorden les dels temples visigòtics, per la proximitat de mas Viles (probablement vila romana) i per ésser construïda vora el camí. Així mantenen la tesi de que fos edificada sobre una construcció visigòtica i més remotament sobre un assentament romà.
De totes maneres no es té cap notícia històrica que permeti fer tal afirmació.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
