F O T O S
- Ermita
- Parc de Sant Guillem
I T I N E R A R I 
Situació: A les afores de Llívia, població i municipi català del mateix nom, a la Baixa Cerdanya. Té la particularitat de ser un enclavament dins l'Estat francès (Alta Cerdanya - Catalunya Nord), com a conseqüència dels termes del Tractat dels Pirineus (1659) – Vikipèdia.
Època: Segle XII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada: 05/10/2018.
La trobarem al bell mig del Parc de Sant Guillem, “una extensa esplanada verda, situada a la ribera del Riu Segre.”
Ens ha sigut d'utilitat seguir els cartells indicatius per dirigir-nos a la piscina municipal, sense arribar-hi.
Hi ha diversos aparcaments senyalitzats als voltants.
- 0 - Afinant una mica més: Punt d’inici: Des d’un lloc situat a N 42 27 47.1 E 01 58 47.2, això és, una rotonda, des d'on prenem una sortida, continuant per l'avinguda que al mapa de Google s'identifica com a Passeig de Sant Guillem, fins un altre punt, no gaire lluny, (1) situat a 42 27 33.0 01 58 48.9, on ja veiem una entrada als terreny del Parc.
(2) - Localització: N 42 27 33.3 E 01 58 50.1 – Altitud: 1.188 m.
Situant les dades anteriors a Google Maps, es confecciona automàticament el M A P A del recorregut:
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2018):
“Descripció
Ermita amb porta de mig punt i amb una obertura d'ull de bou a la façana, damunt la porta d'entrada.
Les parets són de còdols, pedra i blocs d'angle, rejuntats amb ciment.
La part superior dels murs estan totalment cimentats. La coberta és a dues vessants, i al seu bell mig hi ha un petit campanar d'espadanya.
Notícies històriques
A la rondalla titulada "Sant Guille de Llívia", escrita per Mossèn Cinto Verdaguer, que la situa en el segle XI, explica que aquest pelegrí anava cap a Santiago de Compostela i que trobant-se malalt de pestilència, demanà on hi havia una capella dedicada a l'apòstol.
Li indicaren que estava a Alf i allí fou on morí. Dos cavallers s'emportaren el seu cos, a excepció del cap, que quedà a Alf, fins a la Prada.
Les relíquies s'afeixugaren i allí se li bastí una capella.
Cebrià Barault cita erròniament l'Església de Sant Llorenç de Prada a l'Enciclopèdia Catalana, referint-se a la de Sant Guillem.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
