Castell de Queralt – Bellprat / Anoia

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vista general, entorn.

Espadanya i poca cosa més de la capella del castell, la capella de Sant Miquel del castell de Queralt, situada damunt del mateix turó que el castell.

Vistes des del castell. En primer lloc l'edifici de l'església de Sant Jaume de Queralt, als peus del turó.

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Bellprat – Anoia (Barcelona).

Època: Segle X - (Enciclopèdia Catalana).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmès. Lliurament accessible. Aquesta construcció es troba força allunyada de Bellprat. Dona la impressió de que en el seu temps, deuria d'haver estat una bonica edificació.

Altres noms:

Accés - Visitat el 09/09/2007 i el 26/09/2013:

Procedents de la població de La Llacuna, i circulant per la carretera B-220, en sentit Santa Coloma de Queralt, entre els quilòmetres 7 i 8, a la dreta de la carretera hi trobarem una sortida indicada per un gran cartell que assenyala “Camí del castell”.

Aquí (41 30 03.92 01 26 46.18) arrenca una pista de terra, a estones asfaltada, en excel·lent estat, el dia de la nostra visita, que recorrerem circulant intuïtivament per la pista principal. Sols hi ha una desviació on podríem dubtar: situada a 41 30 28.83 01 26 58.23, hi trobarem un petit cartell que ens invita a continuar per la dreta.

Després d'un plàcid recorregut aproximat d'uns 2,8 quilòmetres, arribem a sota mateix del turó on hi ha les restes del castell, en una esplanada (41 30 45.87 01 27 31.07), on hem pogut aparcar còmodament.

A l'esquerra tenim l'església de Sant Jaume de Queralt (Romànic – segle XI), i a la dreta hi neix un camí de pujada que ens conduirà a dalt del turó.

Prenent aquest camí, al cap de pocs metres, sota un petit i confús cartell,  hi ha una bifurcació: cal agafar el camí de la dreta, i en poc més de 5 minuts serem dalt.

Magnífiques vistes.

Localització: N 41 30 49 E 01 27 30 – Altitud: 853 m.

Altres: De la pàgina web de l'Enciclopèdia Catalana, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):

" El castell de Queralt s'alçava a l'extrem de la llarga serra del seu nom, dominant una magnífica panoràmica sobre les comarques de l'Anoia, la Segarra i la Conca de Barberà; en resten unes poques ruïnes i és també arruïnat un casalot pagès que s'havia alçat aprofitant les pedres i els corrals.

La capella del castell era l'església de Sant Cristòfol de Queralt, romànica, de la qual només hi ha el mur de ponent amb el campanar d’espadanya.

La primitiva parròquia del terme fou l'església de Sant Jaume de Queralt, al peu del turó dominat pel castell, esmentada des del segle XI, petit edifici també romànic que té l'absis substituït per una construcció rectangular, campanar de cadireta refet i murs decorats amb arcuacions.

Altres llocs d'interès del terme són l'antiga església de Sant Esteve dels Ferriols, romànica, a l'extrem NW del terme, dita també de Sant Blai i convertida en fusteria, la font del Riu de Boix, al camí de Sant Magí de Brufaganya.

La història

El castell de Queralt fou al segle X el punt límit del repoblament de la Marca Hispànica vers la zona del Gaià i el 976 consta que fou venut pel comte Borrell II (que el posseïa ja dels seus antecessors) al vescomte Guitard de Barcelona.

El 987 s'esmenta entre els límits del castell de Miralles i el 1002 fou discutit entre el bisbe d'Urgell Sal·la i Bernat Sendred de Gurb davant els comtes de Barcelona. Malgrat la sentència desfavorable al de Gurb, poc després apareix en mans d'aquesta poderosa família que, a partir de Guillem (I) (mort vers el 1080), començà a cognominar-se Queralt.

El levita Guillem de Mediona es trobava al castell de Queralt quan fou advertit d'una incursió devastadora que els sarraïns feien vers Argençola; es llançà a la seva persecució i hi trobà la mort.

Dins el terme del castell de Queralt es formà aviat la vila de Santa Coloma, que suplantà el castell com a centre de la baronia de Queralt (que comprenia els termes de Bellprat, Santa Coloma, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric); el primer llinatge dels Queralt-Gurb fou substituït des del 1213 pels Timor, que també es cognominaren Queralt. Els barons de Queralt reberen el 1599 el títol de comtes de Santa Coloma.

El castell de Queralt s’anà abandonant i deteriorant fins que, el 1842, quan foren venudes les propietats territorials dels comtes de Santa Coloma, el comprà Josep Safont."

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Anoia : Veure en un mapa més gran.