Torre del telègraf de Can Dolcet – Collbató / Baix Llobregat

Valoració: 3 vots.
espereu…

És una edificació del segle XIX. És una construcció d’època carlina.

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al turó de Can Dolcet, en terrenys de Collbató, vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona).

Època: Segle XIX. És la torre nº 6 de la línia de torres de Telegrafia Òptica militar, del ramal de Barcelona a Lleida.

Protecció: BCIL - (Diputació de Barcelona).

Estat: Tot i que està força malmesa (No té sostre, ni tampoc els pisos interiors), manté una supèrbia presència, potser sigui una de les torres de telegrafia òptica que hem visitat, que relativament presenti un millor aspecte. Encara manté en peus les quatre parets.

No és gens fàcil accedir al seu interior, senyorejat per la vegetació.

Un evident fossat envolta encara tot el perímetre de l'edificació.

Segurament la seva situació, poc coneguda i difícil de localitzar doncs està molt emboscada, juntament amb la manca d'indicacions (No n'hem trobat cap durant tot el camí), han permés la seva relativa conservació.

Lliurament accessible. Difícil de fotografiar pels forts contrastos de llum, esmorteïda per la vegetació.

Vistes des de la torre del telègraf de Can Dolcet:

Altres noms:

Accés - Visitada el 22/06/2013:

El recorregut que hem efectuat, ha estat el següent:

1 - Iniciem l'itinerari dins de la població de Collbató, a la confluència dels carrers Cavall Bernat i carrer dels Massos (N 41 33 38.02 E 01 49 02.86).

Al davant hi tenim un pont.

El travessem, per sobre d'una riera, i continuem uns metres més sobre asfalt, que ben aviat és substituït per un camí de terra, perfectament transitable.

2 - Trobarem una cruïlla de camins (41 33 28.63 01 49 21.03).

Hem de continuar pel de la dreta.

3 - Desviació (41 33 13.02 E 01 49 04.01). Hi ha un cartell: Can Dolcet. No es fa cap esment sobre la torre. Continuem per la dreta.

4 - Desviació (N 41 33 16.81 E 01 48 59.51). Continuem per la dreta, per un camí que s'enfila suaument,

fins un petit turó situat a pocs metres, on a l'esquerra hi ha un vèrtex geodèsic.

5 - Sobrepassem aquesta senyal i al cap de tant sols 10 metres, a la dreta (41 33 19.48 E 01 48 56.94), veurem l'inici d'un estret camí, en lleu pendent, sense cap indicació, per on cal continuar.

En aquest lloc caldria plantejar-se deixar el cotxe aparcat al voral del camí, a menys que hàgim arribat fins aquí en un vehicle 4x4, i en aquest cas podríem estalviar-nos cinc minuts de caminada.

Però caldrà tenir en compte una última incomoditat, en el fet que durant els primers metres del proper recorregut, el cotxe s'inclina una mica, produint una lleugera sensació de perill,  i tot seguit els matolls que flanquegen el camí, ens amanyaguen la pintura de la carrosseria.

Si tot i així decidim baixar amb cotxe, quan ben aviat arribem a la torre, veurem que hi ha lloc per aparcar i per poder donar sobradament la volta.

6 - Localització: N 41 33 22.84 E 01 48 59.42 – Altitud: 400 m.

Altres: De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, ens complau extreure la següent informació (Juny 2013):

“ Descripció:

El telègraf és una torre típica de la telegrafia militar del XIX, preparada per assumir accions d'atac i de defensa.

És de planta quadrada, té tres nivells d'alçària, els murs gruixuts, espitlleres, un fossar perifèric i el terrat superior preparat per a l'emissió de senyals òptiques.


En la construcció es van emprar pedra i morter de calç per fer els murs i el fossar, i totxo i rajola de terracota per a la resta.

A l'interior hi ha una escala lateral per accedir als pisos superiors i restes d'encavallades de les cobertes i dels marcs de les finestres.

Història

La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII.

Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats.

A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840.

 La torre de Collbató (nº 6) va ser bastida en una peça de terra de can Dolcet.


Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida.

Va ser construït en terres del mas Dolcet i va entrar en funcionament cap a 1848, durant la Guerra dels Matiners, per facilitar les comunicacions entre les dues capitals.

Es comunicava amb el de can Maçana (nº 7) , per nord, i amb el de Castellbisbal (nº 4),  (*)  pel sud-est.

Devia deixar de funcionar el 1862, quan es va suspendre aquest sistema de comunicacions”.


(*) Nota dels autors: A la pàgina web La Telegrafia òptica en Catalunya hi figura que entre ambdues torres (identificades amb els nº 4 (Castellbisbal - Martorell) i nº 6 (Collbató),  hi havia la nº 5 (Esparreguera) de la que diuen que no hi queden restes. 

Reproduïm a continuació les dades referides en la citada pàgina


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.
 

Altres llocs interessants per visitar:


Podria ser una bona ocasió per passejar pels carrers antics de Collbató, i fins i tot, enfilar-nos pel turó, on al cap trobarem les restes del castell de Collbató, i unes impagables vistes de la muntanya de Montserrat.