Castell de Santa Coloma – Santa Coloma de Queralt / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Any 2 0 0 6




Any 2 0 0 7



Any 2013



Any 2015



I T I N E R A R I 


Situació: A Santa Coloma de Queralt, població i municipi del mateix nom, a la comarca Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat)

Estat: Bon estat. Visitable. Aparcament als voltants.

Altres noms: Castell dels Comtes - (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Accés - Visitat el 15/01/2006:

Al carrer Passeig de la Muralla, cantonada Raval de Santa Coloma.

Localització: N 41 31 59.5 E 01 23 02.7 - Altitud 676 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

" Descripció

Castell-Palau situat a un extrem de l'antiga vila de Santa Coloma de Queralt, prop de la font de les Canelles.

El conjunt és format per la torre de l'homenatge, restes del castell baix-medieval i el palau renaixentista.

La torre de l'homenatge, única resta del castell bastit pel llinatge dels Queralt durant el segle XII, és una construcció de planta circular i 23 metres d'alçada excel·lentment conservada.

La torre es divideix en quatre pisos i queda rematada per un terrat superior protegit per merlets escalonats. Els tres primers pisos conserven el sostre de volta.

L'accés original a l'interior es realitzava per una porta oberta al primer pis, a 11 metres d'alçada.

L'element més ben conservat del castell baix-medieval és la façana septentrional, que conserva l'alçat original de quatre plantes i coronament amb merlets rectangulars espitllerats.

Hi ha poques obertures, donat el caràcter defensiu de l'edifici, però a la tercera planta s'obre un finestral germinat gòtic, mostra de la nova mentalitat residencial d'aquestes edificacions de la fi de l'edat mitjana.

A finals del segle XVI el castell pren la forma de palau que ha arribat fins als nostres dies.

S'afegeix un cos a l'est i un altre al sud encerclant l'antiga torre de l'homenatge. La nova façana principal i l'entrada noble, encarades vers migdia, són els elements més destacats de la reforma.

La façana, d'estil gòtic tardà, està dividida en quatre pisos. Al pis principal s'obren quatre finestrals amb guardapols flamigers que donaven llum al saló noble.

La porta, d'arc de mig punt formada per grans dovelles, s'obre al costat esquerra de la façana.

L'entrada noble és emmarcada per dos arcs carpanells, que donen accés a una escala de tres trams que puja a la sala noble del segon pis.

Notícies històriques

La referència històrica més antiga sobre el castell data de l'any 1018.

El castell passà a ser el centre de la baronia de Queralt i residència habitual dels senyors de la vila fins al segle XVI.

A finals del segle XVI patí una profunda reestructuració que el convertí en palau-residència.

La família Queralt, molt lligada a esdeveniments claus de la història de Catalunya, ostentà la titularitat de la senyoria de la vila fins al segle XIX. L'edifici, però, fou venut a la família Requesens durant el segle XVIII.

El 1987 la família Alió en féu donació a l'Ajuntament.

Actualment les seves dependències constitueixen la seu de la biblioteca municipal, de l'escola municipal de música i de l'oficina d'informació turística, a més de l'Orfeó Santa Coloma. Al mateix temps, la sala noble ha estat habilitada com a sala de conferències i exposicions."

"Descripció: 

Palau d'època renaixentista i barroca. Façana principal del s. XVI. L'escala del castell va ser construïda pel mestre d'obres Antoni Vernia al segle XVI, en temps de Guerau III de Queralt.
La torre del castell (s. XI-XII) és l'únic vestigi romànic del conjunt. Es tracta d'una torre circular dividida en tres cambres amb una alçada total de 23,5 m i amb gruixos als murs de 2 a 4,5 m. La porta d'accés a la torre era situada a 11 m del terra. La part superior de la torre sembla que devia tenir una galeria volada de fusta.

Ressenya històrica: 

Documentat el 1018, en què Hug de Cervelló, fill d'Ansulf de Gurb, en cedí la meitat al seu fill Alemany. El castell, però, no restà en mans dels Cervelló sinó que la documentació posterior el vincula a la línia principal dels Gurb. El 1033 Bernat Sendred de Gurb s'intitulava senyor dels castells de Santa Coloma i de Queralt.

A la mort de Guillem Bernat de Queralt, fill de Bernat Sendred (ocorreguda entre el 1083 i 1084) el domini del castell passà a un dels fills cabalers de la família, Berenguer, que el posseí en franc alou. En aquests anys sembla que es desdobla el llinatge amb els Queralt, senyor de Gurb, i els Queralt, senyors de Santa Coloma.

El 1167, en testar Pere de Queralt, quan es feu monjo de Poblet, donà els castells de Queralt i Santa Coloma al seu nebot Gombau d'Oluja, i si aquest moria sense fills a un altre nebot seu anomenat Guillem de Timor (fill d'altre Guillem Timor i d'una germana de Pere de Queralt). Establí també que Pere de Banyeres, castlà de Santa Coloma, tingués el castell per Gombau d'Oluja.

El 1213 Arnau de Timor, fill de Guillem de Timor, senyor de Santa Coloma, comprà a Berenguer III de Gurb-Queralt el domini superior del castell i a partir d'aquest moment els seus descendents s'anomenaren Queralt. En el testament d'Arnau de Timor (1230) instituí hereu de tots els seus béns al seu fill Pere de Queralt. En aquesta època el castell es constituí en el centre de la baronia dels Queralt , que comprenia la vila de Santa Coloma i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric. Els descendents van mantenir la baronia al llarg dels segles. El 1365-70 era del noble Dalmau de Queralt.
El 1599 Pere de Queralt i d'Icard va rebre el títol de comte de Santa Coloma de mans del rei Felip II.

Els comtes van convertir el castell en palau, amb la construcció d'una gran façana barroca a la segona meitat del segle XVI.
Els Queralt i els seus successors, els Reard, van ostentar la senyoria fins al s. XIX.
De setembre a desembre de 2006 es van restaurar les pintures de la volta de l'escala noble per part de l'empresa Lesena del Vendrell."

Edificacions properes:

Dins el casc urbà de Santa Coloma, podem trobar:

Hi ha altres edificacions dins el mateix terme municipal.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Conca de Barberà : Veure en un mapa més gran.


 Altres llocs interessants per veure:


Santa Coloma de Queralt