Torre de Carmanxel – La Jonquera / Alt Empordà

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


torre-de-carmanxel-la-jonquera-090711_503

torre-de-carmanxel-la-jonquera-090711_505

torre-de-carmanxel-la-jonquera-090711_509

I T I N E R A R I 


Situació: A tocar de les darreres cases de la població de La Jonquera (Alt Empordà) – Girona.

Època: Segle XVII. És la torre nº 201 de la línia de torres de Telegrafia òptica de La Jonquera a Barcelona.

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Restaurada. Propietat de l’Ajuntament de La Jonquera. Des de l’any 2002  n’ha disposat la utilització com a refugi de muntanya. 

A la pàgina web de la Federació d’Entitats excursionistes de Catalunya trobareu informació de contacte per a reserves i informació. Novetat 2014: Veiem que ha desaparegut la informació relativa a aquesta edificació. Tot i aixó, mantenim aquest enllaç per l'interès que pugui tenir pels lectors. Novetat 2020: Tornem a recuperar la informació d'aquesta federació. 

Aparcament davant mateix de l’edificació.

Altres noms: Carabanxel - Caramanxell - Casamachàn

Accés - Visitada el 11/07/2009:

Trobarem aquesta construcció al final del carrer Carmanxel.

Localització: N 42 25 09 E 02 52 36 - Altitud: 169 m.

Altres: Va ésser utilitzada com  a Torre de transmissió de senyals de telegrafia òptica.

Dins del ramal “La Jonquera – Barcelona”, se la situa com la darrera edificació d’aquesta línea.

De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* extraiem la següent informació:

Descripció

Torre trilobulada bastida en època de la Guerra dels Trenta Anys per protegir l'accés a la vila de la Jonquera.

Situada dalt d'un turó, a 115 m d'altura, aprofitant com a basament la roca.

Torre de planta irregular amb tres cossos semicirculars adossats.

Murs posteriors amb dues rengleres d'espitlleres i troneres amb marcs de totxos.

Va ser reutilitzada com a torre de telegrafia òptica civil.

Aquesta era l'última torre del ramal de la línia civil que tenia comunicació visual directa amb l'anterior de Mont-roig (Darnius), a 7,7 km de distància.

Notícies històriques

La torre va ser reutilitzada com a telègraf òptic.

Aquesta era la última torre del ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona.

La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.

Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850.

La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia.

Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.

Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.

Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica.

La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.

A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona.

Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.

Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.

Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.

Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars.

D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.