Santuari dels Arcs – Santa Pau / Garrotxa

No votes yet.
Please wait...

F O T O S 


 




I T I N E R A R I 


El Santuari dels Arcs és un conjunt d’edificis organitzats entorn d'un pati cobert, a Santa Pau, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Garrotxa (Girona). Els edificis estan adossats a l'Església de la Mare de Déu dels Arcs.

Va ser hostatgeria per a pelegrins, bastida als segles XVII i XVIII - Vikipèdia.


Situació: A Els Arcs, entitat de població de Santa Pau.

Època: Segle XI - Generalitat de Catalunya.

Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.

Estat: Bo. Algunes dependències, són accessibles lliurament. Sembla ser que actualment és una casa de colònies.

Accés – Visitat: 11/05/2018.

0 - Punt d’inici. Per accedir-hi ens hem dirigit primerament a un lloc – 42 08 57.7 02 35 06.4 – a la vora de Santa Pau - situat entre els PK nº 10 / 11 de la carretera GI-524, des d’on hem pres una sortida  indicada.  

1 - Localització: N 42 08 28.9 E 02 35 06.3 – Altitud: 451 m.


La introducció de les coordenades anteriors 01 en un mapa de Google, comporta l’emissió automàtica del següent

M A P A del recorregut. Distància aproximada: 900 metres.


Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Maig 2018):

“Descripció

Quatre edificis organitzats entorn d'un pati cobert. El pati té tres accessos a través de pòrtics d'arc de mig punt. És a destacar la porta dovellada amb la data de 1567.

Les successives fases de construcció han quedat marcades a l'edifici mitjançant nombroses inscripcions de dates a les portes i finestres, que van des del segle XVI al XVIII. També hi ha afegits de tipus ornamentals del segle XIX.

Notícies històriques

Tant els grans pontífex com les jerarquies de l'església sempre havien afavorit el Santuari. Juli III (1553) va concedir-li indulgències per a la reconstrucció de l'església. També van concedir-li indulgències Urbà VIII (1644), Innocenci X (1652) i Pius VII (1802).

Hi ha un manuscrit de l'arxiu que és un dels llibres sacramentals més antics d'Europa. Començat al segle XIV, acabà a principis del XV, quan normalment aquest tipus d'inscripcions parroquials són del segle XVI.”


L’Església de Santa Maria dels Arcs.

Altres noms: Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs.

És una església romànica del segle XII d'una sola volta amb reformes del segle XVIII. Inicialment va ser l'església parroquial de Santa Pau, fins que es va construir el temple en el centre de la vila, prop del castell – (Vikipèdia.)

De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Maig 2018):

Descripció

El santuari de la Mare de Déu dels Arcs es troba adossat a l'hostatgeria per a pelegrins bastida als segles XVII i XVIII i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.

Església restaurada en diverses ocasions, quedant desfigurada la línia inicial romànica.

El temple és d'una nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, amb tres arcs torals. La capçalera, a llevant, és d'absis semicircular.

Presenta un transsepte amb volta de canó acabat amb una absidiola semicircular a cada braç que no s'acusa a l'exterior.

Al mur de migjorn hi ha una finestra de factura romànica amb les dovelles esculpides i dues columnes amb capitells força deteriorats.

 L'absis presenta a l'exterior una decoració formada per una motllura de cavet, un fris de dents de serra i les arcuacions de tipus llombard suportades per mènsules, algunes de les quals presenten motius ornamentals.

 Malauradament no es conserva la finestra romànica amb decoració que va ser arrencada després de l'any 1936.

 La portalada original va ser substituïda per l'actual d'estil barroc.

Al capdamunt s'alça el campanar d'espadanya de dos obertures desfigurat pel sobre alçament sofert per la nau que es perllonga també en l'absis.

Notícies històriques

Els vestigis romànics més primitius corresponen al segle XI o XII, però hi podia haver un temple anterior, potser del segle IX, ja que el lloc ja és citat l'any 867 i deu anys després, ja en poder dels benedictins de Banyoles, apareix amb el nom de cel·lam de santa Maria.

 Els terratrèmols de l'any 1427 i següent afectaren el santuari. La reconstrucció es va començar molts anys després, i passà per moltes etapes.

El frontispici no es va acabar fins l'any 1775. D'aquest moment són també la graonada del temple, feta amb carreus. El temple va ser consagrat pel bisbe de Girona, però no se sap la data.

Després dels terratrèmols del segle XV se li van fer reformes. Aprofitaren l'absis, bastant mutilat, i uns murs. L'argamassa no sols substituïa els carreus sinó que en dissimilava d'altres per a completar parets, façana i volta.

 La nau va ser allargada per la banda de ponent. Van prescindir de l'entrada original i n'obriren una altra.

 La volta de maçoneria apuntada es construí després d'aixecar els dos arcs torals, recolzats en llurs pilastres.

 El frontispici no es va acabar fins l'any 1775 i s'arrebossà i s'esgrafià. El campanar de cadireta ja era construït. D'aquesta època és l'escalinata d'accés al temple feta de carreus.

Durant els segles XVII i XVIII es va construir la casa d'hostatgeria per als pelegrins.

L'església havia tingut un timpà notable que es descobrí cap als anys 1960 i es vengué a un antiquari. Hi havia representat el pantocràtor rodejat pels símbols dels quatre evangelistes.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: