F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà (Lleida).
Època: Segle XIV - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Es conserven tres torres de l'antiga muralla.
Altres noms:
Accés - Visitada el 28/10/2007:
Localitzarem les torres als voltants de l’església Parroquial de Santa Maria.
Localització: Situació de la torre de la Sagristia: N 42 10 02 E 0 53 45 - Altitud: 466 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació - (Abril 2020):
Descripció
El recinte que envoltava l'actual ciutat vella constava de muralles, torres de defensa i portals.
El recinte emmurallat medieval es caracteritzava per tenir una forma ovalada, amb carrers estrets i un passeig de ronda que els envoltava.
La muralla tenia quatre portals, el de Peresall, el de Sant Roc, el de Capdevila i el de Soldevila.
Sis torres de planta circular flanquejaven la muralla, d'aquestes, només se'n conserven tres, la de la Sagristia, la del Mingo i la dels "Padres".
Totes són construccions de planta circular i estructura cilíndrica, edificades amb petits carreus irregulars.
Torre dels "Padres"
És una de les tres torres conservades pertanyents a l'antic recinte emmurallat de Tremp.
És una torre de planta circular amb un coronament de merlets esglaonats amb espitlleres.
Abans de la darrera restauració, vinculada a la construcció del Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp, presentava diverses obertures de caire historicista dins un estil neoàrab, que han estat cegades.
En aquest moment també es dugué a terme una intervenció arqueològica d'urgència.
L'estructura és feta amb carreus irregulars de petites dimensions.
La funció de Museu Comarcal de Ciències Naturals fou substituïda per albergar un centre de visitants de la comarca del Pallars Jussà.
Torre de la Sagristia
És una altra de les tres torres conservades pertanyents a l'antic recinte emmurallat.
Es situa al darrera de l'absis de Santa Maria de Valldeflors, com a dependència annexa a la seva sagristia.
És una torre de planta circular i amb una estructura de carreus irregulars i de diverses dimensions.
En la seva part superior conserva el perímetre de mènsules que sostenien les corseres.
Presenta dues obertures de factura moderna, un portal d'accés i una finestra a sobre.
Torre del Mingo
És la tercera torre conservada pertanyent a l'antic recinte emmurallat.
Es troba situada entre mitgeres complint la funció d'habitatge.
És la torre que ha patit més modificacions degut a la seva condició d'habitatge.
Presenta una planta circular, amb l'estructura de carreus de pedra i amb 5 obertures de factura moderna que marquen un sentit vertical.
Es troba escapçada a l'alçada de la coberta, la qual és de teula àrab.
L'antic perímetre de la muralla i el fossat és avui resseguit per un passeig de ronda que significativament hom anomena del Vall.
Notícies històriques
Tot i que el primer esment documental que fa referència a les muralles de Tremp és del 1381, Mir i Amat dedueix la seva existència almenys des del 1109, tancant el nucli de població format a l'entorn de la col·legiata de Santa Maria, i no fóra estrany que tampoc aquestes no fossin les primeres
Després d'incorporar la vila a la Corona el 1370, Pere III concedí, l'any 1381, a la municipalitat, la potestat d'imposar tributs a fi de reparar les muralles i obrir-hi valls, és a dir el fossat.
Gràcies a la recaptació de nous impostos es van poder reparar les antigues fortificacions i reformar-les.
Reforçades durant la guerra dels Segadors, aquestes fortificacions foren alterades en temps de les guerres carlines fins que, a finals del segle XIX, per un acord municipal del 1876, foren tapats els valls i anaren desapareixent progressivament els panys de mur.
El 1910 s'enderroca un bon pany de la muralla per a construir la Casa de la Vila.
- Curiosa la forma ovalada que es veu al mapa de Google. S'identifica perfectament el contorn de l'antiga vila closa.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Pallars Jussà : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Tremp medieval:
