Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs – Avinyonet del Penedès / Alt Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Sebastià dels Gorgs, entitat de població del municipi d'Avinyonet del Penedès, a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment presenta un bon aspecte. És visitable. Aparcament als voltants, o en qualsevol cas, hi ha una esplanada a la vora mateix.

Altres noms:

Accés - Visitat el 01/05/2013:

El trobarem a la Plaça de l'església, a Sant Sebastià dels Gorgs.

Un senzill itinerari, podria ser el següent:

Procedents de la localitat de l'Ordal, i circulant per la carretera N-340, en sentit sud (Vilafranca del Penedès), travessem Avinyonet del Penedès fins un lloc (1), a tocar de la fita del PK nº 1218 d'aquesta carretera, convertida aquí en una vía urbana, situat a 41 21 42.7 01 46 18.5 on s'inicia el carrer que a Google Maps s’identifica com a carrer Carrerada, per on continuarem fins arribar a una rotonda situada (2) a  41 22 09 01 45 06.2, on prendrem la primera sortida, indicada per anar a Sant Sebastià dels Gorgs.

(1) i (2) – Veure mapa – itinerari.

Localització: N 41 22 50.32 E 01 45 56.49 – Altitud: 212 m.


M A P A d'aquest recorregut


Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):

“ Descripció

Església d'una nau rectangular, a dos vents, amb absis d'estil gòtic. A la porta hi ha un timpà amb la representació del Pantocràtor voltat d'àngels i fris coronat. Alta torre-campanar de planta rectangular amb finestres geminades.

 Adossat a les antigues dependències monacals hi ha les importants restes d'un petit claustre: arcades amb capitells treballats amb figures d'animals, un capitell i àbac visigòtic. Conjunt molt harmoniós i interessant, un dels millors del Penedès. Existeixen dos sarcòfags gòtics a la sagristia de la base del campanar. El portal romànic fou traslladat o refet el 1606, afegint-hi el símbol montserratí.

El sostre pla del segon pis té un enteixinat, hi trobem cinc motius representats dins els cassetons.

 Sarcòfag -1-: Sarcòfag paral·lelepipèdic de 140 x 58 cm de base i 41 cm d'alçada. La tapa és a doble vessant i té una alçada de 21 cm. Està treballat en un bloc monolític de pedra calcària de poca qualitat. No presenta cap tipus de decoració. El sostenen quatre columnes geminades de factura bastant matussera amb àbacs, capitells, fusts llisos i bases tipus bosell. Els dos capitells de la part davantera presenten una senzilla decoració a la part frontal. El de la dreta té un relleu en forma de pinya als angles superiors i el de l'esquerra té pinyes als angles i un escut d'armes ogival amb la divisa d'una campana. Complementen la decoració dos motius florals que recorden a la flor de lis col·locats a banda i banda de l'escut. Modernament, junt a les columnes de la dreta s'aixecà un petit mur de reforç. A la part frontal de l'ossera hi ha una inscripció moderna realitzada pel monjo Agustí Bragado, que fou prior de Sant Sebastià a finals del segle XVIII. Diu així: "Fra Gustin Bragao Ayudo de Cantillas / prior deste priorato. Abri año 1785. / I en ellos no halle sinó varias / calaberas y huesos.

Aquest sarcòfag es troba adossat a un dels murs de l'actual sagristia a la part baixa del campanar. Es creu que aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats.

 Sarcòfag -2-: Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepipèdica de 150 x 48 cm de base i 41 cm d'alçada. La tapa és a doble vessant i té una alçada de 30 cm. Està construït amb lloses de marbre de diferents mides de color blanc grisós amb vetes fosques. El lateral de l'ossera actualment visible està format per cinc lloses i la tapa per sis. A l'interior, les juntes d'aquestes peces estaven resseguides amb plom. El sarcòfag, totalment llis, està sostingut per sis columnes amb capitells no decorats, fusts llisos i bases tipus bossell. No presenta cap inscripció. Es troba en una cambra utilitzada actualment com a sagristia i que correspon a la planta baixa del campanar dins un arcosoli amb arcada gòtica de pedra. Segons A. Pladevall aquesta dependència podria haver estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats.

Sarcòfag -3-: Sepulcre buidat a una pedra d'una sola peça, de 1,29 m de llargada per 0,55 m d'amplada i 0,45 m d'alçada. A la part davantera hi ha un relleu representant toscament una ànima en forma de figura humana eixint emportada per àngels d'un sepulcre. Els àngels són en nombre de sis, tres a cada cantó, dos que ajuden a pujar-la i els altres purament decoratius. La composició és enginyosa però grollerament interpretada. Fa pensar en un model anterior interpretat amb mala traça. Totes les figures són deformes. L'extrem dret és completament llis i l'esquerre porta la inscripció del nom d'Arnau de Vilanova i una creu potenciada al mig, de braços que s'eixamplen. No té tapa. Aquesta és la descripció de Manuel Trens del sarcòfag que n’arribà al Museu diocesà de Barcelona. Es dubta de la procedència del sarcòfag de Sant Sebastià dels Gorgs perquè en inventaris anteriors, com el fet en temps del bisbe Jaume Català i Albosa (1883-1899) es fa esment dels dos sarcòfags gòtics descrits en -1- i -2-, llisos i sense ornamentació visible. Així mateix ho descriu l'excursionista Guillem Tell i Lafont (1883) i també Artur Osona, l'any 1890. Tenint en compte que el Museu Diocesà fou inaugurat l'any 1916, més de 30 anys després de les visites, i que la descripció feta per Manuel Trens és de 1920, es posa en dubte la procedència del sarcòfag d'Arnau de Vilanova.

Notícies històriques

Fou antic priorat benedictí, i avui és església parroquial del poble. Va ésser fundat per Mirt Geribert, complint el testament de sa mare, Ermengarda, el 1029. Va rebre importants donacions dels fills del fundador. Des del 1412 era priorat benedictí dependent de Montserrat. A l'església en ruïnes, li fou refeta la capçalera el 1388 i s'adobà també el campanar. El 1606 s'escurçà la nau per la façana de Ponent, però s'aprofità la portada i el timpà. Els priors de Montserrat hi feren obres de consolidació i restauració el 1606 i 1785, però no li donaren esplendor monàstic, ja que darrerament només tenia el prior i dos beneficiats. El 1820 passà a ser parròquia.

Cal assenyalar que en els darrers anys s'hi han fet obres de restauració a càrrec del Servei de Restauració de Monument de la Diputació de Barcelona.”


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Enciclopèdia Catalana, el següent text (Maig 2013):

“ Priorat benedictí, actualment església parroquial del poble de Sant Sebastià dels Gorgs, al municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès).

El fundà Mir Geribert, el futur príncep d’Olèrdola, complint la voluntat de la seva mare Ermengarda, muller de Geribert, germà del vescomte de Barcelona Udalard I, que així ho manà en el seu testament (1029), deixant béns per a cinc monjos.

 El 1052 tenia ja una comunitat regida per un abat Miró, que Mir Geribert uní a Sant Víctor de Marsella el 1059.

 Convertit en priorat, rebé importants donacions dels fills dels fundadors, en especial la parròquia i quadra de Sant Pau d’Ordal (1095), que fou el seu principal domini. Això li permeté de refer l’església, el campanar i un magnífic claustre, conservat tot amb modificacions i mutilacions.

 L’església, que era en ruïnes el 1388, fou refeta en la seva capçalera en època gòtica, quan també fou reparat el campanar; el 1606 hom l’escurçà per ponent aprofitant l’antiga portada i el timpà esculpit, quan era priorat de Montserrat.

 A la fi del s XIII i al principi del XIV passà una època un xic tèrbola que intentà d’arreglar el bisbe de Barcelona pressionant l’abat de Sant Víctor de Marsella; tenia aleshores cinc o sis monjos i tres sacerdots beneficiats.

El 1412 el monestir de Montserrat l’adquirí de Sant Víctor per permuta amb el priorat de Sant Benet de Maguellà, del bisbat de València, fundat per Montserrat el 1350. Els priors montserratins hi feren obres de consolidació i restauració el 1606 i el 1785, però no li donaren esplendor monàstica; darrerament només tenia el prior i dos beneficiats. Secularitzat abans del 1820, passà a parròquia. Recentment hom hi ha fet obres de restauració, bé que no d’una manera completa.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.