Monestir de Poblet – Vimbodí / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I T I N E R A R I 


Situació: A Poblet, entitat de població de Vimbodí i Poblet, municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Època: Segle XII - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Visitable. Aparcament.

Altres noms:

Accés – Visitat el 12/02/2005:

Com accedir-hi - Monestir de Poblet

Localització: N 41 22 50.5 E 01 04 59.2 – Altitud: 494 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2015):

" Descripció

El monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet és situat al sector de llevant del terme de Vimbodí, prop de l'Espluga de Francolí.

L'estructura del monestir es configura a partir de tres closos, envoltats per una muralla.

El primer recinte (el més exterior) conté edificacions del segle XVI. En aquesta part del monestir hi havia magatzems, tallers, habitatges dels jornalers i altres dependències relatives a la vida econòmica de la comunitat. També es conserva en aquesta zona la capella gòtica de Sant Jordi, bastida el 1452, que consta d'una sola nau amb absis pentagonal i coberta amb volta estrellada.

La Porta Daurada, fortificada, dóna pas al segon recinte, constituït per la plaça Major, al voltant de la qual es troben les restes de l'hospital de pobres construït el 1207, la capella romànica de Santa Caterina i la Bosseria.

El tercer clos o nucli central és fortificat i conté l'església, el claustre i les dependències monàstiques pròpiament dites.

La muralla té un perímetre de 608 m, una alçària d'11 m i un gruix de 2 m. Presenta merlets i un conjunt de torres de planta quadrada o poligonal, dues de les quals flanquegen la Porta Reial.

Cal remarcar que la torre de Sant Esteve, a la part posterior del conjunt, es va construir damunt la capella romànica del mateix nom.

L'església és un edifici de planta basilical, de tres naus amb creuer i absis amb girola. La coberta és de volta apuntada a la nau central i de creueria a les laterals.

Són elements remarcables a l'interior del temple el retaule renaixentista realitzat per Damià Forment, que es troba al presbiteri, i les tombes reials, situades a dreta i esquerra del creuer i sostingudes per dos arcs rebaixats.

A la banda esquerra de la nau hi ha els sepulcres de Jaume I, de Pere el Cerimoniós i de les seves tres esposes, i de Ferran d'Antequera.

A la banda dreta hi ha les d'Alfons el Cast, de Joan I i les seves dues esposes, i de Joan II i Joana Enríquez, pares de Ferran el Catòlic.

En altres indrets de l'església hi ha les tombes d'Alfons el Magnànim i de Martí l'Humà, que completen el conjunt d'enterraments reials de Poblet.

El claustre major, situat al costat nord de l'església, fou iniciat d'acord amb les normes de l'arquitectura cistercenca, però mostra en conjunt un predomini de les formes plenament gòtiques.

Del primer període constructiu resten l'ala meridional i el lavabo dels monjos. Al seu voltant es distribueixen les dependències més antigues del conjunt, bastides entre els segles XII i XIII: la sala capitular (a la galeria oriental), el refetor, la cuina i el calefactor (a la galeria septentrional), la biblioteca, antic scriptòrium (a l'angle nord-est) i el dormitori, bastit damunt la biblioteca i la sala capitular.

A la plaça major de Poblet hi ha una creu de pedra sobre uns graons. El fust té a la base les armes abacials de Joan de Guimerà i la data de 1568. a la creu hi ha la imatge de Crist i la Verge.

Notícies històriques

Les primeres referències històriques de Poblet daten de mitjan segle XII, quan el comte Ramon Berenguer IV va fer donació de les terres a l'abat Sanç del monestir de Fontfreda per a l'establiment d'una comunitat cistercenca.

Al llarg de la segona meitat del segle XII es van anar fent les primeres edificacions del conjunt: l'església, el refetor, la infermeria i part del claustre.

El 1185 ja hi havia un hospital per a pobres i tenia també una biblioteca important. El 1207, s'hi va bastir un nou hospital. La construcció de la sala capitular, la sagristia, les sales de monjos, el refetor de conversos, el dormitori i el celler van ser fets durant el segle XIII.

En temps de l'abat Copons (1316-1348) va bastir-se l'atri d'accés, es va remodelar la nau nord de l'església i s'inicià la construcció del cimbori.

El 1340 Pere III el Cerimoniós encarregà al mestre Aloi i a Pere Guines la realització d'uns sepulcres reials a Poblet, en els quals treballaren en societat, a partir del 1347, els mestres Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. Les obres dels sepulcres avançaren molt lentament, i s'allargaren fins al 1377, en què el rei decidí de convertir Poblet en panteó reial de la corona catalano-aragonesa.

El rei Pere decidí també d'aixecar la muralla que protegeix el monestir, iniciada el 1369 davant el perill d'un atac de les tropes de Pere el Cruel de Castella.

Vers la fi del segle XIV s'hi van iniciar les obres d'un palau per al rei Martí, que restà inacabat.

Del segle XV daten la remodelació del claustre de Sant Esteve i la construcció del claustre de novicis, així com la capella de Sant Jordi. A aquest mateix segle correspon també la realització de la Porta Daurada.

Ja entrat el segle XVI, entre 1527 i 1529, l'escultor Damià Forment va realitzar el retaule major.

Posteriorment, el segle XVII es construí la façana barroca, i el XVIII la sagristia nova.

El monestir va tenir vida fins a l'exclaustració del 1835, data a partir de la qual s'anà deteriorant i sofrint greus desperfectes.

L'any 1849, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics intentà deturar el procés de destrucció.

Posteriorment, el 1921 el conjunt va ser declarat monument històric nacional.

A partir del 1930 s'inicià la reconstrucció del monestir, impulsada en bona part pel mecenes Eduard Toda i Güell. Aquell mateix any va fundar-se el Patronat de Poblet.

L'any 1935 es va muntar la creu de l'abat Guimerà, que Toda havia trobat en un antiquari de Paris, rera la capella de Santa Caterina.

Durant la guerra (civil espanyola) es va amagar aquesta creu i un cop finida es va col·locar al seu lloc actual.

Des del 1940 la vida conventual va retornar al monestir, i en els darrers anys s'han fet obres que tracten de retornar al conjunt la seva antiga esplendor.

A més, per tal de preservar l'entorn de Poblet de probables atemptats urbanístics, estètics i ecològics, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 1984 una llei de protecció de l'entorn, que abasta una extensió de 21 Ha de bosc."

" Descripció:

L'estructura del monestir s'articula a partir de tres recintes.

El primer, el més exterior, consta de construccions del segle XVI i era on s'ubicaven el magatzem, tallers, habitatges dels jornalers i altres dependències de caràcter econòmic de la comunitat. En aquest zona també s'ubica la capella gòtica de Sant Jordi (1452), d'una única nau amb absis pentagonal i sostre amb volta estrellada.

Al segon recinte, s'accedia per la Porta Daurada, fortificada, que estava format per la plaça Major, l'hospital dels pobres (1207), la capella romànica de Santa Caterina, la Bosseria i el Palau de l'Abat (XVI-XVIII).

El tercer recinte està fortificat i consta de l'església, el claustre i les dependències monàstiques pròpiament dites. La muralla, de 11 m d'alçada per 2 m de gruix, té un perímetre de 608 m i està rematada per merlets. Presenta una sèrie de torres de planta quadrada o poligonal, dues de les qual flanquegen la Porta Reial. Cal destacar que la torre de Sant Esteve, situada a la part posterior, va ser construïda sobre de la capella homònima d'estil romànic.

En relació a l'església presenta una plant basilical, de tres naus amb creuer i absis amb girola. La coberta de la nau central és d'arc apuntat i la de les laterals de creueria.

Cal remarcar el retaule renaixentista fet per Damià Forment, ubicat al presbiteri, i les tombes reial, situades a dreta i esquerra del creuer i sostingudes per dos arcs rebaixats. A la banda esquerra de la nau hi ha els sepulcres de Jaume I, de Pere el Cerimoniós i de les seves tres esposes, i de Ferran d'Antequera. A la banda dreta hi ha les d'Alfons el Cast, de Joan I i les seves dues esposes, i de Joan II i Joana Enríquez, pares de Ferran el Catòlic.

En altres indrets de l'església hi ha les tombes d'Alfons el Magnànim i de Martí l'Humà, que completen el conjunt d'enterraments reials de Poblet.

La façana exterior (1669-1717), bastida amb pedra calcària i jaspi, fou dirigida pels mestres d'obres de Tarragona F. Portella i J. Llagostera i acabada el 1717 per Marià Montanyà. Fou costejada per Lluís Ramon Folc, de Cardona.

El campanar (1666 i 1668), situat sobre el braç sud del creuer, va ser costejat per Pere Antoni d'Aragó per substituir el campanar del cimbori. Per a la seva construcció s'aprofità com a base una torre quadrada preexistent.

El cimbori, bastit entre 1330 i 1348, se situa sobre la intersecció del creuer i la nau central. De base octogonal, té vuit grans finestrals gòtics profusament ornamentats. Restà inacabat i al segle XVII (1680-84) es construí la galeria superior, amb petites obertures apuntades i una cúpula.

Al costat nord de l'església es situa el claustre major que tot i que es va començar segons les normatives del cister, mostra un conjunt de predomini de les formes plenament gòtiques.

Al voltant d'aquest espai quadrangular es distribueixen les diferents dependències del monestir construïdes entre els segles XII-XIII: la sala capitular (a la galeria oriental), el refetor, la cuina i el calefactor (a la galeria septentrional), la biblioteca, antic scriptorium (a l'angle nord-est), i el dormitori, bastit damunt la biblioteca i la sala capitular.

A la plaça Major s'alça la creu de l'abat Guimerà (s. XVI), una creu de pedra sobre esgraons amb la imatge de Crist i la Verge.

Notes històriques:

El primer document on es menciona Poblet data de mitjans del s. XII quan el comte Ramon Berenguer IV va donar a l'abat Sanç del monestir de Fonfreda (sud de França) les terres per establir una comunitat del cister.

A la segona meitat del mateix segle és quan es comencen a construir els primers edificis: església, refetor, infermeria, part del claustre, hospital per a pobres i una biblioteca important.

Durant el segle XIII es va edificar un nou hospital, la sala capitular, la sagristia, les sales de monjos, el refetor de conversos, el dormitori i el celler.

En temps de l'abat Copons (1316-1348) es va construir l'atri d'accés, es va remodelar la nau nord de l'església i es va començar el cimbori.

  L'any 1340, Pere III el Cerimoniós va encarregar la construcció d'uns sepulcres reials en els quals van estar treballant en societat el mestre Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls a partir de 1347.

L'any 1377 el rei va decidir convertir Poblet en panteó reial de la corona catalano-aragonesa.

Aquest mateix monarca va ser l'encarregat d'alçar la muralla que protegeix el monestir iniciada el 1369 davant el perill de l'atac de les tropes de Pere el Cruel de Castella.

Al final del segle XIV es va començar la construcció del palau de Martí l'Humà que no es va arribar a acabar.

El segle XV es va remodelar el claustre de Sant Esteve, el claustre de novicis, la capella de Sant Jordi i la Porta Daurada.

Ja el s. XVI l'escultor Damià Forment va realitzar el retaule major, el s. XVII es construeix la façana barroca i el XVIII la sagristia Nova.

Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835 els monjos van haver de marxar i la construcció es va anant deteriorant.

El 1849, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics va intentar parar el procés de destrucció i ja el segle XX, el 1921, el conjunt va ser declarat Monument Històric Nacional.

Finalment, l'any 1930 es va començar la reconstrucció del monestir, gràcies en bona part al mecenes Eduard Toda i Güell, i també es va crear el Patronat de Poblet.

El 1935 es va alçar la creu de l'abat Guimerà darrera la capella de Santa Caterina que havia estat recuperada en un antiquari de París pel mateix Toda.

Durant la guerra civil la creu es va amagar i quan es va acabar va tornar-se a ficar el seu lloc.

La vida conventual va retornar al monestir a partir de l'any 1940 i amb el pas del temps s'han anat fent obres que tracten de retornar l'esplendor que va tenir aquest conjunt.

Així mateix, per tal de preservar l'entorn de Poblet de probables atemptats urbanístics, estètics i ecològics, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 1984 una llei de protecció de l'entorn, que abasta una extensió de 21 Ha de bosc."

Edificacions properesVeure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Ver Conca de Barberà en un mapa más grande