Església parroquial de Sant Cugat – Cornellà del Terri / Pla de l’Estany

No votes yet.
Please wait...

F O T O S



Castell de Ravós - Octubre 2017


I T I N E R A R I 


Situació: A Ravós del Terri, entitat de població de Cornellà del Terri, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Pla de l’Estany (Girona). Edificada frec a frec amb les parets del Castell de Ravós.

Època: Segle XII – Generalitat de Catalunya *

Protecció: El Castell de Ravós gaudeix d’una protecció BCIN - Generalitat de Catalunya *

Com sigui que lEsglésia de Sant Cugat “es troba inclosa dins del recinte del castell de Ravós del qual en va ser la capella, formant part del tancament del clos per la banda de ponent”  - Generalitat de Catalunya - *, es de suposar que aquesta protecció del castell també deu ser aplicable a l’edifici de l’església.

Estat: Ho desconeixem. No és accessible lliurament. Fins i tot, exteriorment, sols és visible la part posterior de l’església i el campanar.    

Altres noms: Sant Cugat de Ravós del Terri – Generalitat de Catalunya *

Accés – Visitada el 14/10 /2017:

 Localitzable sense problemes dins d’aquest petit llogaret.

Localització: N 42 04 14.8 E 02 50 18.3 – Altitud: 100 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, que tracta conjuntament del Castell de Ravós i d’aquesta església, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2017):

“Església de Sant Cugat

L'església de Sant Cugat es troba inclosa dins del recinte del castell de Ravós del qual en va ser la capella, formant part del tancament del clos per la banda de ponent.

És un edifici d'un sola nau i absis semicircular amb bandes i arquets llombards.

 Al costat esquerra de la nau hi ha una capella del segle XVIII que va servir d'accés al temple durant molts anys.

 La construcció de la sagristia és moderna. L'interior del temple presenta una volta de canó lleugerament apuntada amb quatre arcs torals fets amb carreus. Les parets interiors de la nau són rematades amb una senzilla cornisa de pedra amb motius ornamentals i figuratius.

La façana sosté el campanar de planta quadrada i coberta piramidal. A la volta del presbiteri es conserven unes pintures romàniques de l'anomenat Mestre de Ravós del segle XIII que representen el Pantocràtor i els quatre evangelistes amb els símbols del sol, la lluna i dos àngels.

Es conserva el forrellat de ferro forjat de la porta de l'església antiga. La fusta és de xiprer, el pany es veu apedaçat i clavat diverses vegades. El forrellat, molt senzill, no té més ornamentació que les tres incisions d'una de les anelles que el subjecta al batent.

Notícies històriques


Originàriament havia estat capella del Castell de Ravós, que en bona part encara es conserva al seu costat. Les pintures murals del presbiteri que han estat restaurades daten del segle XIII. El seu autor hauria estat un artista itinerant conegut amb el sobrenom de Mestre de Ravós.

A la nau hi havia una trona esculturada que es destruí amb la Guerra Civil i posteriorment fou burdament reconstruïda.

Aquest nucli era esmentat amb la forma llatina "rogationibus" des de 1144 i l'església i el castell eren propietat del Capitol de Girona i s'hi anava en peregrinació a fer-hi les seves rogatives en temps de calamitats. “


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: