Església del Carme – Peralada / Alt Empordà

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Peralada, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona).

Època: Segle XIV – Gòtic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: Informació no disponible - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. No és accessible lliurament – Visitable de pagament.

Altres noms:

Accés – Visitada: 15/06/2019.

La trobarem a la Plaça del Carme.

Localització: N 42 18 27.8 E 03 00 33.8 – Altitud: 30 m.

 Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juny 2019):

“ Descripció

Situada dins del nucli urbà de la població de Peralada, al sector de llevant, dins dels límits del recinte emmurallat de la vila medieval.

Església d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal.

Presenta un campanar d'espadanya amb dues obertures adossat al mur sud de la nau, coberta amb teulada a dues vessants.

A l'interior, tant les capelles laterals, delimitades per dues alineacions d'arcs apuntats, com la capçalera estan cobertes amb voltes de creueria, mentre que la nau central presenta cinc arcs diafragma apuntats, que sostenen un sostre enteixinat de fusta. 

La façana principal, orientada a l'oest, sobrepassa l'alçada de la nau de l'església i està rematada amb una cornisa disposada a dues aigües.

Presenta una gran portada formada per un cos avançat, amb teulada a doble vessant, al vèrtex de la qual hi ha una creu de pedra.

Està decorada amb quatre arquivoltes apuntades en gradació i un timpà, també apuntat, decorat amb una imatge escultòrica de la Mare de Déu, d'època gòtica, al centre de la representació.

A banda i banda hi ha dos angelets, de dimensions inferiors. A la part superior de la façana hi ha una rosassa amb decoració calada. 

De l'interior de l'església, cal destacar la decoració del sostre enteixinat policrom de fusta, amb elements i motius dels Rocabertí i d'altres llinatges medievals.

També cal mencionar el paviment enrajolat de caixó de la nau, amb el símbol dels comtes de Peralada, i els vitralls de l'altar major.

Hi ha diversos membres dels Rocabertí inhumats a l'interior.

Dels elements mobles destaca un capitell atribuït al mestre de Cabestany i un grup de tapissos de la família Mateu basats en obres de Rubens.

Tota la construcció està bastida amb carreus de pedra ben escairats, tant als paraments interiors com exteriors.

Al costat de migdia de l'església es troba el claustre, amb les dependències monàstiques al voltant.

Notícies històriques:

L'any 1293 el vescomte Dalmau de Rocabertí va cedir a la comunitat del Carme unes propietats que havien quedat integrades al nucli fortificat després de l'ampliació de les muralles.

Durant el segle XIV van ser bastits el convent i l'església.

El temple fou consagrat abans del 1400.

L'església del Carme és un edifici gòtic del segle XIV, i respon a les característiques adoptades a partir del segle XIII per les construccions religioses dels ordres mendicants.

La comunitat del Carme, que sota la protecció dels vescomtes va gaudir de gran prestigi i prosperitat, va habitar el convent fins a la desamortització de Mendizàbal al 1835.

Posteriorment, vers el 1855 la família Rocabertí va recuperar el convent, gràcies a la clàusula de reversió estipulada en l'acta de donació.

A partir del 1875 van restaurar el conjunt.

L'absis va ser reconstruït totalment sota la direcció personal del comte Tomàs de Rocabertí i es va recuperar el sostre original, un enteixinat de fusta que romania amagat per sobre d'un fals sostre.

Durant les obres també es va suprimir el pis sobreposat a la galeria del claustre.

A les capelles laterals hi ha diversos ossaris pertanyents a diverses famílies de la noblesa empordanesa.

Actualment tota l'església és visitable i és pot gaudir d'un important conjunt escultòric iniciat pels comtes de Peralada amb la compra de la col·lecció del mestre Trayter de Figueres. “


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: